N’hi ha que ho tenen mal de creure, però les colles de famolencs no deixen de créixer. A Can Gazà ho notam al rebost i a la taula: a banda dels trenta residents, diàriament donam un plat de calent a una mitjana de devuit aganats. En paral·lel, setmanalment, de cinc a vuit famílies vénen a carregar de gènere: arròs, pasta, productes lactis de caducitat no immediata… A aquestes alçades d’any, les reserves del rebost han minvat una cosa mai vista. De fet, allò que dos anys enrere perdurava fins al Nadal, enguany ja fa mesos que s’ha repartir entre els necessitats més extrems.
Desbordants pels tractants de fam, no sabem com penjar el cartell de complet. És cosa de veure, com s’apropen a ca nostra, a la taula parada, amb lentitud malaltissa. Espanta la paciència amb què esperen el torn per rentar-se les mans. Cruix el silenci amb què dinen, com si ho fessin en un monestir. Mai no t’aveses a la misèria i menys encara a la gana o a l’extrema necessitat. Mai no deixes de rebre una fiblada estrabant al
costat, cada vegada que empares mirades assedegades. Sembla que alguns rectors mallorquins han eliminat l’aigua beneïda de les piques de les esglésies pel temor al contagi de la grip nova. Fins i tot el gest de la pau, han suspès temporalment per no augmentar la pandèmia. També donaran el combregar amb guants de làtex?
Que ningú no temi, que la grip nova ben aviat serà desactivada per una vacuna que donarà guanys prou substanciosos a les multinacionals farmacèutiques. Per què, aquestes mateixes indústries que constantment sabotegen la malaltia amb productes cada cop més letals, no s’afanyen a vacunar contra la fam el gènere
humà?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!