Basili fa sis anys que és hoste de Can Gazà. És extremeny, quaranta i escaig anys, multiocupat –eufemisme per dir que ha fet de tot per cobrar sous mísers-, emocionalment fràgil i amb alguns desajustaments psíquics que el mantenen lligat de per vida a la farmacologia. Durant cinc anys, els anteriors a l’ingrés gazanenc, per
Esgarrifa l’amatença de la vena a l’escomesa eufòrica de l’agulla. Els ulls esbatanats del fill dirigeixen l’operació perquè el vou-veri-vou de pare en heroïna aplaqui la ràbia que endossa a cada cop de puny a la cara de sa mare, que derrota la pallissa mans plegades sobre el ventre desguarnit. Cau molt lluny, l’alberg, i
Avui, en el pati de la Misericòrdia, arranca la segona edició de la fira “Còmic Nostrum”, un esdeveniment nascut de l’Associació d’Amics i Víctimes del Còmic que vol convertir-se en un referent sociocultural a l’illa i a l’exterior, a més de donar a conèixer els autors de còmic de la nostra illa. Col·laboren en aquesta
Durant tres mesos, els residents de Can Gazà compartiran temps i espai amb dos germans ghanesos que res tenen a veure amb les xacres i altres dolences gazanenques. Un d’ells ha de passar per les mans cirurgianes dels especialistes en tractaments maxiolofacials de l’hospital de Son Dureta; l’altre, resident des de fa un temps a
Un mes i dies, fins que ha tingut doblers, ha suportat n’Àngel la dictadura del tedi i la beguda. No havíem pogut desar, encara, la seva caiguda i ja el tornam a tenir agombolat. Els seus companys l’han tornat a rescatar de la inanició. El vint-i-quatre de març, farts de les seves gateres maridades amb
Demà divendres, a Manacor se subhastaran 90 obres de diferents pintors a benefici de Can Gazà. Es tracta d’una iniciativa de la galeria d’art Gabriel Vendrell, una de les moltes entitats i empreses que col·laboren activament en l’interès de l’associació que gestiona el casal de bescanviar art per ajut i suport. Per això, s’han preparat
No ha resistit pus, n’Àngel. El mes de juny hagués fet deu anys justs que entrà a Can Gazà, la qual cosa el convertia en una mena de patriarca. Fa poc que celebrà els setanta anys. Ha estat camioner, recorrent a escarada i matadorament Europa. Començà per compte d’altri i just abans de l’estimbada era
Des de dissabte passat, dia 14, la marginàlia mallorquina té un altre espai al seu servei. Es tracta de “Sa Casa Llarga”, una finca d’uns nou mil metres quadrats amb un casal magnífic, en el Secar de la Real, a la carretera de Valldemossa número 85, que fa partió amb l’hospital de la ignomínia, altrament
Visita Can Gazà un jove periodista que s’interessa per com ens afecta la crisi, si ja en notam les conseqüències. En dir-li que, més que en sol·licituds d’entrades –els gazanencs som miserables estructurals- ho notam en el rebost, fa cara d’extraviat. En notar que hem notat la seva estranyesa, ens diu que és la primera
Els diaris de l’illa n’informaven en gasetilla acompanyada de fotografia: el matí del dimecres passat, dia 21, l’endemà de la festa gran de Palma, trobaren una dona morta al carrer; o per més precisar, en un carreró d’una de les zones més valorades de la ciutat. En trobar-la enrodillada amb tapament divers i suvora una
En Manuel arribà a Can Gazà dia 2 d’aquest mes amb el que duia posat i dues bosses de plàstic negres a manera d’equipatge que no contenien res més que roba i objectes per reciclar o cremar. Te setanta-tres anys, quatre fills que no volen saber res d’ell i un passat benestant. El feren fora
En Manuel entrà a Can Gazà, ahir, estrenant l’any, a les vuit i mitja del matí. El deixà, com si fos una andròmina i el casal una deixalleria, el fill de l’amo de la pensió on ha viscut el darrer mig any. No tudà, tampoc, les paraules, el jovençà: m’han dit que deixàs aquest home
Vol que l’ingressin en una masmorra, si cal, per no veure ningú, ni parlar ni sentir, i per deixar de beure d’una vegada per totes. Encara no té cinquanta anys i manté intacte la seva estampa d’Errol Flynn en ple apogeu. Diu que es mor de ganes de veure la seva filla (vint-i-tres anys, estudiant
El capitalisme ha fet cuec. Els xots passadors que han renegat sempre dels estats intervencionistes, ara que els seus trasts –o trusts- han fet figa, hi recorren perquè els eixuguin deutes i llàgrimes de rapinyaire. D’aquest cruixit –o crac, o crec, o circ- és obvi que en pagaran les pitjors conseqüències els de sempre: els
Avui se celebra el dia mundial de la lluita contra la sida. Per mi seria més encertat dedicar-lo a donar suport a les persones que la pateixen. És clar que se n’ha de parlar –i no només avui- per tal que la informació veraç i de primera mà corri tan aviat i efectiva com el