Encara que no tingui el ressò que es mereixeria en els mitjans de comunicació, a l’arxipèlag s’ha cuinat –i aviat es debatrà en el Parlament- un projecte de Llei d’Educació que, a primer cop d’ull, sembla que atén més l’adequació del sistema educatiu de les Illes Balears i Pitiüses a la legislació estatal en aquesta
Els atacs al català -als catalanoparlants, evidentment- afecten tots els que el parlam. I el català es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, sentint l’alè de l’Alguer, una frase que, per molt que sembli rància i esquinçada, segueix expressant clarament i precisa els límits de la nostra lluita. Dic això perquè
Avui, dia 3 de desembre, se celebra el Dia internacional de l’èuscar, esdeveniment promogut per la Societat d’Estudis Bascos, entitat fundada el 1918 per les Diputacions Forals d’Àlaba, Bizkaia, Gipuzloa i Navarra per al desplegament de la cultura basca. Es va celebrar per primera vegada el 1949 i s’institucionalitzà el 1995. L’èuscar és llengua oficial
Els jutges suprems espanyols, els veritables garants de la “indissoluble unitat” de la seva pàtria, han decretat pels seus bemolls que el vint-i-cinc per cent de l’ensenyament al Principat s’ha de fer en castellà. La seva font d’energia, ho sap tothom, és la catalanofòbia i és per això que cal tenir molt clar que aquesta
Avui se celebra el Dia Mundial de la Infància perquè va ser el 20 de novembre del 1989 que se signà la Convenció sobre els drets dels infants. És prou sabut que aquestes celebracions no tenen cap repercussió i tanmateix, en aquesta dels drets dels infants, no podem oblidar mai que les criatures són la
Ara que la mala salut del català torna a ocupar cert interès en els mitjans de comunicació i en el debat dels responsables polítics, és adient recordar que just avui fa 29 anys que el Consell d’Europa aprovava la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRM), una norma d’obligat compliment que l’Estat espanyol
De l’InformeCAT 2021 que avui ha presentat la Plataforma per la Llengua sobre la situació del català en el territori on és llengua pròpia (https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/290/informecat-2021) em qued amb tres dades que presenten molt fidelment la feble musculatura del català. La primera, que només el 32,4% de la població total dels Països Catalans fa servir el
Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer
Avui Joan Maragall fa 161 anys i, en caure en aquest compte, hom no pot evitar repetir en veu alta, gens empegueïda, ans al contrari, l’estrofa final de la seva “Oda a Espanya: On ets, Espanya? no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
En poc dies de diferència, el PSIB-PSOE ha posat el català en el punt de mira de la regressió o de la repressió. Dilluns passat, en el Parlament, votà en contra d’una moció presentada per Més per Menorca que establia el deure dels professionals del Servei de Salut d’entendre els usuaris en ambdues llengües oficials.
Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no
Voler ser, com a poble, i anar fent, acarant i superant entrebancs i dificultats, fins a ser-ho plenament. Sí, fem-nos lliures. Res més engrescador i noble que, en aquesta Diada amb carrer -un carrer que no és com es voldria per imperatius pandèmics-, segueix activant volences i forces. S’ha recuperat com s’ha pogut el carrer,
Que l’anticatalanisme, lluny de ser combatut com caldria, surt de franc a qui el practica és una realitat que sols negaran els que l’exerceixen sense cap complex perquè els empara el poder de tots els poders. Igualment es pot dir del menyspreu institucional que reben les llengües distintes del castellà que es parlen a l’Estat
Anit va tenir lloc a Bunyola la tercera edició de “Treu la Llengua”, una iniciativa en forma de concert de Joves de Mallorca per la Llengua amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística i l’entitat Plataforma per la Llengua. El concert, programat inicialment a Calvià, es va celebrar en el camp de
Té raó el professor Gabriel Bibiloni quan diu que el president del Partit Popular, Pablo Casado Blanco (Palència, 1981), no és ni inculte ni ignorant quan diu que els illencs no parlam català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer; que és política per liquidar el català i, tantes ganes en té, que li és igual