Stefan Zweig, enorme pensador, escriptor i humanista, considerava que “tota la vida ha estat la violència qui ha combatut la intel·ligència”. Si encara fos aquí, ben segur que ho confirmaria amb més vehemència. M’hi ha fet pensar, en la sentència, l’allau pertorbadora del negacionisme lligat a tota mena d’evidències que posen la humanitat en destret:
Avui fa 8 anys, dia per dia, que es va derogar la Llei de Símbols de les Illes Balears, imposada pel Partit Popular el 23 de desembre de 2013, i confirmada, la derogació, el 6 d’octubre de 2015. Aquesta Llei joseramonbauzanenca instaurava el control previ per poder utilitzar o col·locar qualsevol símbol –se sobreentenien els
Els somriures que tiraven a rialla dels polítics que signaven o donaven a conèixer que no sols es feien trons de la llengua pròpia d’aquestes Illes, que no és altra que la catalana, sinó que decretarien amb mà de ferro –els entusiasma la bravura- en contra seva i dels drets inherents dels catalanoparlants, evidencien, al
Hem begut oli, a ca nostra i per extensió a l’arxipèlag, em diuen alguns dels meus amics tot comentant els resultats de les eleccions de diumenge passat. I, certament, l’onada conservadora i d’extrema dreta –ultraextrema- posa en destret moltes de les passes –tentines, tot sigui dit- que s’han donat els darrers vuit anys a favor
Bruce Springsteen ens estima, estima Catalunya, Barcelona i el català, i per això farà dos concerts al Lluís Companys, amb tot venut. N’està enamorat, del catalanoespai, diuen els qui el coneixen bé. Alegrem-nos-en, que és The Boss, i tot el que diu i fa s’amplifica globalment. A més, necessitam ditades de mel com aquestes per
Acab de veure el documental «60 anys OCB», amb guió i direcció de Ferran Bex, produït per Cinètica Produccions per a IB3 Televisió, i m’ha semblat un treball molt ben fet, que aconsegueix mostrar amb la síntesi que pertoca què és l’entitat, què vol i el més destacat de tot el que ha fet al
Que “la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera” (Art.1.1. de la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears) accepti amb una resignació sàdica la crisi d’habitatge que ens està corcant sense fer moure o remoure res aquí, allà
Avui han començat a l’auditori del Parc Bit, de Palma, les jornades “La Xarxa d’Inserció Social de Mallorca. Sensellarisme i metodologies en escala, Housing i planificació centrada en la persona” que demà tindran continuïtat. S’adrecen preferentment als professionals de la pròpia Xarxa, als dels serveis d’allotjament i als professionals dels serveis socials i sanitaris. Un
L’article 49 de la Constitució espanyola diu textualment: “Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixen, i els empararan especialment en el gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans”. Ara es debat
Segons la Vikipèdia, avui l’Alt Rei En Jaume fa 815 anys, que no són pocs. Sent generosos i gens estrictes es podria considerar aquest nombre més o menys rodó i celebrar-ho ni que fos amb un petit esment institucional. O per ventura és millor deixar-ho estar, com així ha estat, que les institucions dels seus
A Can Gazà avui ha arribat l’aportació anual d’ASAJA en forma de verdures, fruita, carn, peix i pinso per als animals de la granja. Al voltant de deu tones que es repartiran entre aquelles entitats que atenen l’exclusió social mallorquina; un recapte exemplar, sens dubte, fet en unes dates assenyalades que el remarquen més. Mentre
Els 60 anys de l’Obra Cultural Balear desperten aquests dies l’interès de certs mitjans de comunicació i, per això, em demanen parer en haver presidit l’entitat des del 29 de novembre de 2005 al 28 de febrer de 2018. Onze anys, tres mesos i un dia que, encara que sonin a condemna, varen ser els
No cal recordar que avui és el Dia Internacional de l’Alliberament i de l’Orgull LGBTIQ+ i he estat temptat de fer una piulada –no som gaire piulador- donant el “Molt d’orgull per a tots” i n’he desistit perquè l’assimilació entre els “molts d’anys”, que desitjam en els aniversaris, i el “molt d’orgull” no és gens
La moixa -seductorament sulla, amorosament mossegadora- no vol que li faci un retrat amb el telèfon mòbil i em dona l’esquena. I com diria qualcú amb la sensibilitat plena de traus, amb el refús de la moixa, que prenc com un menyspreu que no mereixo, que m’aboca a la foscor de tots els planys, mir
Sembla que definitivament, demà s’aprovarà la Llei d’Educació de les Illes Balears sense la inclusió del castellà com a llengua vehicular. In extremis s’ha eliminat un veritable despropòsit que posà els pèls i el crit de punta d’entesos i entitats que segueixen volent, entercament i exemplar, que la llengua de l’arxipèlag ocupi el lloc que