marginàlies

Els atacs al català -als catalanoparlants, evidentment- afecten tots els que el parlam. I el català es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, sentint l’alè de l’Alguer, una frase que, per molt que sembli rància i esquinçada, segueix expressant clarament i precisa els límits de la nostra lluita.

Dic això perquè avui a Barcelona hi ha hagut una manifestació convocada per “Som escola” per defensar la immersió lingüística i denunciar la politització i la judicialització de l’ensenyament arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona que liquida el model d’escola catalana, que ha demostrat a bastament que és un model d’èxit. I aquesta manifestació no sols ateny el Principat de Catalunya, de la mateixa manera que els atacs –que finalment es pogueren contrarestar- del Govern de José Ramón Bauzá a l’escola de les illes, per exemple, no posaven en escac i mat el català i l’educació únicament a l’arxipèlag, sinó a tota la catalanoparla.

Tant la frase del començament com aquesta evidència les sabem tots, però ens falta creure-ho de debò per mobilitzar-nos, per exigir el respecte escrupolós a la nostra identitat col·lectiva que s’expressa a través de la llengua catalana. Depèn de nosaltres, també ho sabem, però ens resta prendre coratge i manifestar-ho sempre i on sigui. Quant a l’escola, si la nostra llengua és la catalana, l’educació, naturalment, ha de ser en català.