Margalida Solivellas ha estat durant 36 anys la corresponsal o delegada de TV3 a les Illes Balears, un temps prou extens per conèixer bé els fils i les cadenes que es mouen o esclavitzen a l’arxipèlag malauradament convertit en la terra promesa dels especuladors de més alçada, els saquejadors amb potencial econòmic estratosfèric i els
Ahir va fer deu anys de la mobilització més gran que s’ha fet mai a l’arxipèlag i en la que hi participaren les quatre illes: la manifestació del 100.000 o de la “marea verda”, pel color de les samarretes que cridaven per una educació pública de qualitat i en català. Una presa abassegadora dels carrers
El Parlament de les Illes Balears dominat pels catalanofòbics i l’odi que exhala el feixisme acaba de decretar que els aspirants a ocupar una plaça en el sistema públic de salut de l’arxipèlag no cal que coneguin la llengua catalana per poder tractar els pacients. Es carreguen el primer punt dels Drets dels Pacients -respecte
He tingut l’honor de llegir abans que entràs als obradors d’impressió una obra extraordinària de Víctor Gayà, la novel·la “Cabres”, que presentarem el proper dia 28 d’aquest més a la Llibreria Drac Màgic, de Palma. El protagonista, un professor d’institut que es disposa a escriure l’obra que l’ha de sobreviure, en un determinat moment, lamenta
El català, com les altres llengües distintes al castellà que es parlen a l’Estat, ja es pot usar al Congreso de los Diputados. És clar que aquesta fita històrica arriba amb excessiu retard; però ha arribat, el moment, i no cal donar espai al plany. I per als illencs encara fa més patxoca perquè presideix
El Govern ultraconservador de Prohens, amb el suport dels feixistes que el fa plusultraconservador (Plus Ultra, diu el lema de l’escut del Regne d’Espanya fent referència al seu passat imperial) ja ha tret el requisit de coneixement de català als aspirants a plaça en el sistema sanitari de l’arxipèlag. I ben aviat modificarà la Llei
El plenari d’avui del Consell de Mallorca ha aprovat una moció presentada pel partit feixista, i que ha trobat el suport necessari en el Partit Popular, en la que s’aprova l’eliminació del domini .cat de la institució. A l’Ajuntament de Palma es va presentar una moció semblant fa unes setmanes amb els mateixos protagonistes i
Ha costat 48 anys –els que fa que morí enllitat el dictador sanguinari- que el basc, el català i el gallec es puguin sentir en el Congreso de los Diputados de l’Estat espanyol. Alhora, el Gobierno ja ha sol·licitat que aquestes tres llengües siguin cooficials a la Unió Europea. La Transició cap a una estafa
De bona criança és escometre qui et topis pel carrer amb la salutació pròpia d’aquesta terra; i encara més valorar-la, preservar-la i amorosir-la com et preserves, t’amoroseixes i et valores a tu mateix. De bona educació és voler que qui sigui i on sigui de la catalanoparla aculli la nostra manera d’expressar-nos i plantar cara
L’Ajuntament de Palma –ultra en molts aspectes i ombres- ha decidit imposar el castellà als Premis Ciutat de Palma. El seu tinent d’alcalde de Cultura, Javier Bonet, diu que els membres governants del consistori –dirigit a l’ombra per l’ombra plus ultra- se senten “especialment orgullosos d’obrir aquests dos guardons literaris en les dues llengües cooficials
A Borriana, Plana Baixa del País Valencià, governat pel Partit Popular i pel partit de la veu en llatí, han decidit que els usuaris de la biblioteca pública d’aquesta vila no puguin accedir a les revistes Cavall Fort, Enderrock, El Temps, Camacuc i Llengua Nacional, totes elles en català i amb una trajectòria exemplar cadascuna
Stefan Zweig, enorme pensador, escriptor i humanista, considerava que “tota la vida ha estat la violència qui ha combatut la intel·ligència”. Si encara fos aquí, ben segur que ho confirmaria amb més vehemència. M’hi ha fet pensar, en la sentència, l’allau pertorbadora del negacionisme lligat a tota mena d’evidències que posen la humanitat en destret:
Avui fa 8 anys, dia per dia, que es va derogar la Llei de Símbols de les Illes Balears, imposada pel Partit Popular el 23 de desembre de 2013, i confirmada, la derogació, el 6 d’octubre de 2015. Aquesta Llei joseramonbauzanenca instaurava el control previ per poder utilitzar o col·locar qualsevol símbol –se sobreentenien els
Els somriures que tiraven a rialla dels polítics que signaven o donaven a conèixer que no sols es feien trons de la llengua pròpia d’aquestes Illes, que no és altra que la catalana, sinó que decretarien amb mà de ferro –els entusiasma la bravura- en contra seva i dels drets inherents dels catalanoparlants, evidencien, al
Hem begut oli, a ca nostra i per extensió a l’arxipèlag, em diuen alguns dels meus amics tot comentant els resultats de les eleccions de diumenge passat. I, certament, l’onada conservadora i d’extrema dreta –ultraextrema- posa en destret moltes de les passes –tentines, tot sigui dit- que s’han donat els darrers vuit anys a favor