marginàlies

Avui, dia 3 de desembre, se celebra el Dia internacional de l’èuscar, esdeveniment promogut per la Societat d’Estudis Bascos, entitat fundada el 1918 per les Diputacions Forals d’Àlaba, Bizkaia, Gipuzloa i Navarra per al desplegament de la cultura basca. Es va celebrar per primera vegada el 1949 i s’institucionalitzà el 1995. L’èuscar és llengua oficial des del 1982.

El lema d’enguany és “Euskara talde-lana da”, l’èuscar és un treball en equip, amb el que es pretén que ocupi, amb plena naturalitat, l’espai que li correspon en els nous àmbits i activitats comunicatives; treure’l dels espais formals als informal, de manera especial en el àmbits de l’oci i de l’esport.

Malauradament, el coneixement en català dels autors bascos no passa de ser testimonial, raó per la qual els catalanoparlants hauríem d’aprofitar aquest esdeveniment per proposar-nos conèixer i difondre amb més intensitat els creadors en èuscar.

Per i això i per celebrar el dia de l’èuscar, res millor que dir o transcriure uns versos, en aquesta avinentesa de Tere Irastortza provinents del seu lloc web www.tereirastortza.com :

Em coneixes més que si posseïssis el meu interior
i no ets la meva esperança.
em coneixes, i t’allunyes
com el jardiner que fa brostar la tarda
o les ales de vent que xuclen la neu de la muntanya,
i resto impotent en la meva solitud.