No ens deixen ser qui som: volen que siguem com els convé. És diumenge de Rams. Segueixen predicant-se, el dotze sermons? Deuen seguir aregant com antany? Rosa Estaràs, presidenta del PP de les Illes Balears, sí que sermoneja com una mossena (es dirien així en cas que el Vaticà acceptàs el sacerdoci per a les
L’Obra Cultural Balear anuncià ahir la seva resposta a la campanya d’atacs, menyspreus i blasmes a la llengua catalana impulsada des de determinats sectors socials de les Illes Balears i orquestrada pel PP. L’entitat farà una cadena humana el proper dissabte 9 de maig sota el lema “Drets per la llengua”, amb el propòsit d’emfasitzar
El Partit Popular a les Illes Balears ha decidit llevar-se la careta amb la qual amagaven el passamuntanyes que, en matèria cultural i lingüística, sempre els ha caracteritzat. L’acte que escenificarà la declaració d’hostilitats contra el català, la llengua pròpia de les Illes Balears, tindrà lloc el proper dilluns dia 1 d’abril en què participarà,
En una de les moltes converses que se susciten a l’envelat que, a Palma, al pati de la Misericòrdia, acull la Setmana del Llibre en Català, ahir vaig assistir a una que parlava de l’excel·lència; més en concret, de la pèrdua de pistonada d’aquest valor en els que escriuen en català. Mirant l’exposició, hom es
Ahir dematí a Sant Cugat del Vallès i de capvespre a Palma s’inaugurà la Setmana del Llibre en Català; la vint-i-setena al Principat i la vintena a Mallorca. A la de Palma, en va fer el pregó la nostra gran dama Montserrat Carulla, que aconseguí captar l’atenció –fita no gens fàcil i a l’abast de
L’enfosquiment del senyal de TV3 a les Illes Balears que afecta a certs esdeveniments esportius, algunes pel·lícules i altres sèries, és una canallada a parer d’un bon amic meu. I ho compartesc perquè fonamenta la seva ràbia en un argument que probablement no tengui retop: la recepció de TV3 i Canal 9 a les Illes
Del Segon cicle de supervisió de l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a Espanya se’n dedueix clarament que al govern de l’Estat li importa molt poc la situació en la que es troben les llengües en el seu domini -llevat del castellà, és clar- i molt menys l’aplicació de la
La Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada en el seu grau màxim per l’Estat espanyol, entrà en vigor dia 1 d’agost de l’any 2001. A partir d’aquest dia i atenent l’article 96 de la Constitució, forma part del seu ordenament jurídic. Literalment, l’apartat 1 d’aquest article constitucional diu: “Els tractats internacionals celebrats
El dret dels catalanoparlants a poder expressar-nos amb la nostra llengua sempre i per tot el nostre domini lingüístic està reconegut a les diverses legislacions autonòmiques (estatuts d’autonomia i altres lleis d’àmbit); a l’estatal (Constitució i resta de lleis que han d’atendre els parlars distints al castellà) i a l’europea (Carta europea de les llengües
No hi ha dret que el dia de la revetlla de sant Antoni vingui Álvaro Middelmann i digui que “la discussió lingüística ens costa clients, perquè milions de persones que vénen a Espanya a aprendre espanyol, se’n van a altres llocs per la discussió existent a les illes”. http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_2_427086__MALLORCA-Middelmann-pide-castellano-respetado-porque-Balears. No hi ha dret perquè són
Anit, a Can Alcover, espai de cultura, a les vuit del capvespre s’ha programat una taula rodona –Els nous catalanoparlants i les seves experiències– amb la qual es clourà el cicle de conferències “La cohesió social, projecte de tothom!”, organitzades per l’àrea d’interculturalitat de l’Obra Cultural Balear. Aquest seguit de ponències –emmarcades en la declaració
M’ho contà Tomeu Martí i ho conta al seu torn al dBalears d’ahir diumenge dia 16 de novembre: dijous passat, en una taula rodona sobre l’estat de la cultura, un escriptor que hi participava va afirmar que: “això de les llengües és com les persones: neixen, es desenvolupen i moren; per tant, si la llengua
El passat divendres dia 14 de novembre, a la sala d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’advocats de les Illes Balears, es va lliurar el quart premi Agustí Juandó i Royo a Gabriel Fiol Gomila, magistrat i president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Aquest premi, concedit per la
Parlava amb un derrotista contumaç, dels que estan a punt de reclamar l’eutanàsia activa per al català i tota forma catalana de pensament i obra –els seguidors del “no hi ha res a fer”- i quan li vaig reclamar, al meu torn, respecte per als que seguim bregant –com millor sabem i entenem- per l’extensió
L’organització sindical CEMSATSE, que agrupa el “Sindicato Médico” i el “Sindicato de Enfermería” ha convocat una concentració per dia 6 d’aquest mes davant el Consolat de Mar, seu de la presidència del Govern de les Illes Balears, per manifestar el seu rebuig a l’esborrany de decret que vol regular “l’exigència de coneixements de llengua catalana