marginàlies

Avui fa 99 anys que morí Miquel Costa i Llobera. La Diòcesi de Mallorca, per això, avui comença el seu “Any Costa i Llobera”, per enaltir un dels seus preveres majors i prova d’això és que el 1982 començà el procés diocesà per beatificar-lo. També l’Ajuntament de Pollença ha declarat l’any vinent costailloberià, per fer present un dels seus més grans fills il·lustres. Igualment ha fet la Fundació Rotger Villalonga. Ignor si les institucions públiques de l’arxipèlag també es declararan obertament i orgullosa de Costa, l’any que ve. Que no ho hagin fet ara ja és decebedor; que ho facin a partir d’avui serà una pena i que no ho facin en cap moment, directament una negligència vergonyosa i imperdonable.

Ens cal aprofundir en Costa i Llobera, fer-nos ben endins sobretot de la seva obra, de les seves traduccions, del seu inequívoc catalanisme, lliurats de tota mena de prejudicis i complexos. Cal ser costailloberians quant a palesar la força i l’abast de la llengua catalana gairebé sempre, però sobretot l’any vinent, per esbandir d’una vegada per sempre –i per ventura el poeta farà el miracle que li valgui la santedat- la mollor extenuant i extrema, tant personal com institucional, amb què tractam el català i no sols a l’arxipèlag, dissortadament.

Aquest “Any Costa i Llobera”, si no corre per tots els Països Catalans, posarà en evidència, un cop més, que l’anèmia que pateix la nostra cultura exigeix l’ingrés urgent a la unitat de cures intensives.