marginàlies

Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi  sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no menor, i que hi trobarà edicions que fan goig, siguin del segell que siguin. Setmanatjar també vol dir prendre consciència que tot i l’oferta, tot i la salut de l’edició en català (que ja sabem que sempre presenta una dolentíssima salut de ferro) el català segueix ranquejant, patint de valent bé per invectives, bé per negligència dels qui el parlam i no sempre pertot. Setmanatjar, evidentment, també vol dir comprar llibres sabent que és una inversió altament rendible: no et farà ric en diners, però sí en consciència, actiu, ara mateix, devaluat.