marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de juliol de 2021
0 comentaris

PABLO CASADO I EL CATALÀ

Té raó el professor Gabriel Bibiloni quan diu que el president del Partit Popular, Pablo Casado Blanco (Palència, 1981), no és ni inculte ni ignorant quan diu que els illencs no parlam català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer; que és política per liquidar el català i, tantes ganes en té, que li és igual passar per un indocte, illetrat o bàrbar.

Per aquesta mateixa raó no va dir això únicament per acontentar la seva parròquia ni pensant només amb els illencs, sinó per seguir inoculant arreu el virus ultraunionista: una pàtria, una llengua, una espasa, com defensava Francisco Franco, el sanguinari. El president del partit polític condemnat per corrupció per l’Audiència Nacional pel cas Gürtel, sap prou bé que si divideix (sense mirar prim en el grau d’agressivitat), se’n sortirà; si circumscriu el català, la llengua que parlam a l’arxipèlag balear i pitiús, als límits precisos del Principat de Catalunya, tindrà molt guanyat. Ho sabem tots -Casado també- que el nom fa la llengua: si esbranques l’arbre del català, el poses en perill d’extinció. I si per això cal excitar la víscera alimentada durant la dictadura, s’excita sense cap problema ni complex.

Casado Blanco va dir això, a més, amb ferma convicció perquè es dirigia als espanyols, primer, i segonament als polítics i ciutadans del Principat, perquè sap prou bé que l’anticatalanisme no és exclusiu de la dreta gens ni mica suau que representa i es vol presentar com el cabdill més ben situat per dur a terme la neteja lingüística sin que se note el cuidado. Recordem que no fa molt, a Navarra, Casado també va dir que l’euskera no era llengua dels navarresos.

Parlant de Franco i de l’anticatalanisme patològic, un cunyat seu, Ramón Serrano Súñer creia fermament que ser català ara una malaltia i per això, per netejar el més profundament possible la seva ascendència catalana de part de mare, accentuà la «u» del seu segon cognom.

En ocasions com aquestes retornen amb força consignes franquistes com “si eres español habla español”, o bé “Hable Bien-Sea Patriota. No sea bárbaro. Es de cumplido caballero que Vd. hable nuestro idioma oficial o sea el castellano. Es ser patriota. Viva España y la disciplina y nuestro idioma cervantino. ¡¡¡ARRIBA ESPAÑA!!!”. I costa no demanar-se quants voldrien que tornassin.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.