La vaga de l’ensenyament d’ahir al País Valencià va ser un èxit deixant ben clar que l’aberració de la llei d’educació valenciana que segrega els escolars per motius de llengua -La Llei Rovira- no es pot consentir en néixer de l’odi gens dissimulat al valencià, que és català a la valenciana manera. Va ser, també,
El 17 de maig de 1990, avui fa exactament trenta-quatre anys, l’Organització Mundial de la Salut va llevar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. L’any 2005, aprofitant aquesta data i impulsat per l’activista francès Louis-Gorge Tin i el Comitè IDAHO, que presidia, s’instituí el Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfòbia. D’aleshores ençà s’ha
El passat divendres dia 10 a “La tertúlia proscrita: l’independentisme mereix una bufetada?” (https://www.youtube.com/watch?v=nRLwtVuVqS8) Vicent Partal deia: “Si acaba governant Illa, per primera vegada el Principat tindrà un president que perfectament, per qualitat humana, per capacitat professional i per ideologia podria ser perfectament el president del País Valencià o de les Illes. […] Aquest [Illa]
A les Illes Balears els treballadors pobres, aquells que tenen feina i cobren un sou que en altres indrets de l’Estat seria prou per viure sense ofecs, ja arriba al 16% del total de la població activa. I creix. No poden passar el mes posant en evidència que el treball ha deixat de ser la
La Diada del passat diumenge té moltes semblances amb la del 25 de març de 2012, “la dels 50.000”, que fins ara ha estat la més nombrosa de les que s’han fet a l’arxipèlag amb el català i el seu coneixement, ús, difusió i prestigi com a motiu. Una mobilització sense precedents que sembla que
De l’extraordinària Diada per la Llengua d’ahir se’n comencen a destacar els trets que més la caracteritzaren, des de la gentada que hi acudí als parlaments dels presidents de Joves de Mallorca per la Llengua i de l’Obra Cultural Balear que marcaren el rumb que seguirem els qui estimam la llengua de la nostra terra.
L’arribada de la flama de la llengua a la Plaça Major de Palma, punt i final del Correllengua 2024, i els actes de la Diada per la Llengua de l’Obra Cultural Balear han estat un èxit aclaparador i indiscutible. Energia, emoció, coratge, força, decisió, fermesa… Se n’haurà de fer una anàlisi acurada i precisa per
El Correllengua ha passat avui per Bunyola i hem estat moltíssims els qui l’hem esperat i hem fet córrer la flama perquè emprengués l’anada cap a Alaró. Ha llegit el manifest el poeta Pere Suau que ha aprofitat el moment per recordar-nos que hem de parlar sempre i per tot la llengua que des de
Des del primer de maig i fins a diumenge vinent es dur a terme a l’arxipèlag una de les accions cíviques més destacades i destacables de les que es fan i es desfan: el “Correllengua” que, enguany, ha arribat a les quatre illes. L’organitza “Joves de Mallorca per la Llengua”, amb l’objectiu de “promoure i
Per justícia, per consciència, per dignitat, per responsabilitat, per civisme i per totes les altres virtuts que ens conformen com a poble, el proper diumenge dia 5 de maig, a les 18 hores, hem de ser tots a la Plaça Major de Palma per tornar a dir una vegada més i ben fort “Sí a
Diu Marcel Proust a “La presonera”: “Des que Brichot havia començat a parlar de reputacions masculines, el senyor de Charlus havia deixat reflectir en el seu rostre el particular tipus d’impaciència que es pot observar en un expert mèdic o militar que la gent de l’alta societat que no hi entenen comencen a dir bajanades
Venguérem les cases per anar de lloguer i ara no tenim doblers per pagar-lo. Aquesta podria ser una de les lliçons que podríem extreure de la nostra actual condició d’illencs en descomposició. La crisi habitacional que patim a les illes Balears i Pitiüses, a més de ser extrema -i precisament per això- avergonyeix la nostra
Fulgencio Coll Bucher, regidor de l’Ajuntament de Palma per Vox, considera que a l’Ajuntament de Palma s’ha d’acabar amb l’apartheid lingüístic que ataca la llengua oficial de l’estat. Talment. Per això, ha ordenat al batle de Palma, Jaime Martínez, i al seu partit que portessin al plenari una proposta seva per eliminar el requisit de
El lingüicidi decretat per Marga[lida] Prohens, la jerarca provincial de les illes Balears i Pitiüses, comença a donar fruits: l’Ajuntament de Calvià ha arraconat definitivament el català, el de Palma considerarà la seva llengua pròpia, la catalana, com a mèrit i no com a requisit a les proves per a proveir-se de personal i la
Marga[lida] Prohens ahir a Madrid, la seu central -o la matriu- del seu partit, va dir: “Els que fan de la llengua una batalla política arriben a generar una desafecció cap a la llengua pròpia”. Això, traduït a llenguatge conservador illenc, vol dir que els que maldam per fer respectar el català, la nostra llengua,