Els meus morts d’agost (amb un record molt especial al Quim Minguell, el més recent).
Si sou dels que s’han afegit a aquestes Totxanes fa poc temps teniu tot el dret a pensar que això més que un Bloc sembla el butlletí d’una funerària perquè des de fa deu o dotze dies no paro de parlar de defuncions. La primera va ser de M., la farmacèutica del barri, a la impròpia