Totxanes, totxos i maons

En el segon disc de Bruno Oro —“Tempus fugit”, editat el 2011– hi ha una cançó que em va fascinar des del primer moment que la vaig escoltar. Es titula “Cadaqués” i, entre altres coses, parla del seu avi Ramon Pichot i Gironès, pintor (aquest).

A part d’aquest avi, Bruno Oro tenia un altre parent dedicat a la pintura. Era el seu oncle Antoni Pitxot que durant molts anys va ser col·laborador directe de Salvador Dalí, dirigia el teatre-museu de Figueres des que va obrir portes el 1974 i ahir ens va deixar a l’edat de 81 anys (vegeu aquí i també aquí).

“Tempus fugit” (vegeu aquí i aprofiteu-ho perquè l’enllaç us permet escoltar el disc complet) va ser un dels discos que vaig destacar en la meva llista de preferits de 2011 (aquesta). El mateix puc dir de “Cadaqués”, també destacada en la meva llista de grans cançons catalanes de 2011 (aquesta).

Avui, en homenatge a la memòria del pintor desaparegut, em sembla que el millor que podem fer és escoltar la cançó que el seu nebot va dedicar a Cadaqués.

Aquí en teniu una versió en clau jazzística enregistrada en directe al Teatre Romea:

I aquí una altra enregistrada també en directe i amb acompanyament de l’Orfeó Gracienc:

NOTA AFEGIDA: El meu homenatge més sincer a la persona de Catalunya Informació que ha tingut el subtil detall de redactar la notícia de la mort del pintor amb la introducció que Bruno Oro fa al piano a “Cadaqués” com a música de fons.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!