marginàlies

Passejar per Ciutat, per les seves artèries centrals, en tocar les 9 del vespre ara que sembla que la tardor s’ha fet endins, és un goig. Les botigues ja han baixat les barreres i és escassa la gent que va o torna. Els fanals municipals presenten un color marcadament ataronjat i els contenidors de brossa estan estibats. I no obstant, és amable, la urbs, en aquestes hores de traspàs. Els bars comencen a preparar la retirada i els busos a reduir freqüències, però l’hora de les feristeles i del temor trigarà una estona a arribar.

Cometent la pitjor de les imprudències, pots creuar en vermell el semàfor dels vianants de les avingudes a l’alçada de l’estació intermodal sense passar gens de pena. I si surts d’una reunió especialment amoïnadora, sembla que la negror de tot plegat perd densitat.

La calma parsimoniosa t’envola el pensament i, per un moment, et sents capaç d’esbossar la reflexió més rotundament bella i, per això, incontestable. Sense deixar de sentir-te el darrer mot del credo, per un instant, et veus capaç d’aixecar-te uns quants pams del terra i obrar miratges; et sents preparat per rescatar els estimbats i per fer entrar en costura els malanats que manen a partir de la seva curtor i que, naturalment, mai no volen tenir culpa de res.

I tanmateix, anit, no em puc treure del cap la mort de Gadafi i l’anunci del cessament definitiu de “l’activitat armada” dels etarres. La dolentia també s’acaba; res ni ningú no té hora segura. Qui és capaç d’aventurar com acabarà la nova singladura de Líbia o el nou escenari que s’obre al país de l’èuscar?

I amb un ull aquí i l’altre allí, qui es passeja triomfalment per la mollera meva és Melquisedec, el sacerdot més gran, diuen, que era al món des que va ser creat i hi serà fins que acabi. Què hi fa aquest sant baró traüllant per les terrasses del meu magí només ho sap l’aire nocturn de Ciutat, que va prou alerta a dir-m’ho. I per ventura també ho sap el captaire que es prepara el jaç a la vora del baròmetre de Bennàssar i em pica l’ullet quan li endevín la mirada retudament borratxa.