marginàlies

Avui dematí,a Bunyola, el meu poble, s’han celebrat les beneïdes de sant Antoni, una fita important en el nostre calendari festiu, tot i que el bunyolins facem els foguerons i  les gloses per santa Catalina, dia 25 de novembre. Santa Catalina, mare mare fina, penjau sa gallina que ja ve Nadal, ens ensenyaven a dir o a cantar. De gran vaig saber una altra variant d’aquesta cançó que enlloc de penjau sa gallina, demanava passau sa bacina, una forma molt mercantilista d’invocar la santa, si va a dir ver.

Però bé, és de sant Antoni i de les beneïdes de Bunyola que vull parlar i, en concret, d’un carretó estirat per un boc elegant i altament conscienciat del paper que li corresponia a la desfilada. Fins avui no n’havia vist cap, de mincarrossa com aquesta, raó per la qual felicit n’Esteve, el propietari de la bèstia per saber-la aregar i que lluís com ha lluït avui. I encara més el felicit per demanar a sant Antoni que ens ajudi a preservar la nostra llengua i cultura darrerament tan galtejades. Un exemple clar de dignitat que l’honora. Estic ben segur que el rector de la parròquia bunyolina, mossèn Llorenç Lladó, ha beneït amb moltes ganes tant el boc com la crida al respecte a Mallorca i als mallorquins. Arriben amb molta força, aquestes demostracions inequívoques i espontànies d’identificació amb aquesta terra nostra voltada de mar. I amb aquesta força hom pensa que tot és possible; que l’abús de què som objecte pot ser aplacat.