marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de desembre de 2011
0 comentaris

EL CAMINANT I LES FLÀMULES

Veure’l caminar, si no perds detalls i hi dediques saquetades de paciència, impressiona tant que alliçona. El caminant és de passa curta i el balanceig dels braços no és gens marcial. No aixeca gens d’aire. Va estirat, amb un toc d’altivesa a les espatlles. No mira gaire lluny per distreure les travelades i poder atendre l’adagi que assegura que qui mira lluny cau a prop. La seva planta fa ballar l’edat que té: pot passar perfectament per un quarantí i el més cruel el faria de seixanta anys.

Contràriament, les seves mans, ossudes i encerades no menten: han manejat poques xapetes. La primera llambregada a la seva estampa et remet a la bohèmia, però la barba retallada i la cabellera cendrosa acumulada rere les temples fan pensar en erudició. I és entretenint-te en la seva testa generosa que pots penetrar-hi.

I en trepanar, t’adones que és partidari, en la persona, de la separació de poders: el del cap i el del cor, tot i que en ell es gatinyen constantment per qüestions de competències. Fent-te ben endins, veus clar que el cap li demana saltar a juli i el cor repenjar-se en una cantonada neta de pixerades de ca i esputs de mala bava.

Manifesta, la seva massa tova i encefàlica, que no vol ser res de l’altre món, simplement una voluntat auroral. El que el coneixen asseguren que té la llengua tan llarga com fresca, però és d’escriptura repensada.

Ara mateix se li veu clarament com mira els prats i en el lloc dels ametllers hi veu estesa la pell de qui més anhela, que es dóna al sol de l’estimera. I de les descàrregues elèctriques que li provoca el seu record, en neixen flàmules de seda, talment avisos per a deambulants cansats.

No es lamenta de ser un home sol, ans al contrari: de la misantropia considera que n’ha fet virtut en no deure cap favor a ningú. I segueix caminant amb certa altivesa tot deixant que l’aire el reconegui i li cedeixi el pas.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.