marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de novembre de 2011
0 comentaris
LA SEU. LA BADIA. EL PIS
Una nit de novembre molt poc tardoral –això és, més càlida del que caldria per raons de calendari- tota plena de racons, com deia el padrí quan se sentia empaitat pel neguit, és prou propícia per refer els versos del mestre que fan:
Que t’arribi de mi la flor de la paraula
i del meu cos pel teu el més noble floreig,
paraula i cos ambdós ardents com una llàntia.
Així deia Miquel Àngel Riera en el seu pis de la Badia. Pus paraules.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!