marginàlies

La fotografia que il·lustra aquesta nota està presa a les dues del migdia d’avui diumenge dia 30 d’octubre a Palma i en la cruïlla del carrer de Jaume Balmes amb Guillem Galmés. No es tracta de cap muntatge fotogràfic i per millorar-ne les deficiències inventariaré els objectes que s’amunteguen: una cadira de rodes amb un cistell vermell ple d’objectes metàl·lics; una taula de planxar desvestida; tres bastiments metàl·lics de cadira; i dues bicicletes amb sengles cistells a la part posterior, un de groc i l’altre de verd. Cal dir, perquè no es veu, que tot aquest material està lligat amb cadena de ferro i pany al pal metàl·lic d’un senyal de trànsit i en la voravia.

Tot fa pensar que es tracta d’una mena de trast de ferroveller sense sostre. Mentre feia la fotografia, han passat uns quants vianants. Un d’ells, m’ha mirat a mi amb tota la desconfiança del món i després astoradament el caramull de coses que fotografiava tot exclamant baixet, però prou entenedor, “quina vergonya!”. En no saber si es referia a mi o al caramull d’objectes, li he retornat la mirada desconfiada que ha pres empegueïdament i ha emfasitzat: “quina vergonya acaramullar trastos aquí i d’aquesta manera!”. Qui amb mi anava, observava amb perplexitat l’escena i m’ha comentat a cau d’orella que una madona, darrera meu, m’observava atentament i feia cara de pensar que tant de ferro enlairat era una escultura moderna i que l’havia muntada jo mateix per fer una fotografia rara i vendre-la a preu d’or. M’he estimat més no veure-li la cara, a aquesta madona suposadament múrria. Tanmateix, jo feia la foto amb la intenció de denunciar a la municipalitat una veritable grolleria. És clar que pensava –i seguesc pensant- que el propietari d’aquesta ferralla és algú que ho passa puta amb tanta crisi i que mira de fer quatre rals amb el que sigui. També és cert, però, que de ferrovellers n’hi ha hagut sempre i no han tingut mai els seus magatzems en ple carrer. La pobresa no ens fa de mel i sucre quant a la responsabilitat de la neteja, de la urbanitat i de l’educació. Dit això, també crec que si aquest mal exemple s’estén per Palma –no sé si es tracta d’una iniciativa única o si és un procediment comú a altres barris i indrets- haurem d’exigir a l’alcalde retallador que habiliti trasts municipals per a aquests nous emprenedors.