marginàlies

La dada principal que s’extreu de l’Informe 2010 sobre la demografia, elaborat per la Unió Europea, és el progressiu envelliment de la població d’aquest racó de món provocat, és clar, per una esperança de vida alta i en augment, i per baixes taxes de fecunditat. Tot un desafiament, aquesta realitat, que afecta, essencialment, la sostenibilitat del sistema de benestar social i els plans de pensions, entre d’altres.

La taxa de fecunditat europea, seguint aquest informe, augmenta lentament: d’1,47 fills per dona el 2003, a 1,6 el 2009. No obstant això, per a una població autosuficient, aquesta ràtio hauria de ser de 2,1 fills per dona.

D’altra banda, el 2008 l’esperança de vida mitjana a la UE era de 76,4 anys per als homes i de 82,4 per a les dones. L’informe també indica que l’expectativa vital segueix creixent dos o tres mesos cada any. Així, i en certa manera, Europa s’ha convertit en una víctima del seu propi èxit: la prosperitat permet a la gent una vida més sana, més llarga i més activa. Aquesta cara amable de la bonança, però, en té una altra no tan galdosa: no hi ha prou joves per reemplaçar als treballadors que es jubilen.

Segons les previsions, la població de la UE en edat de treballar (20 a 64 anys) començarà a disminuir a partir del 2013, precisament quan el vell continent necessitarà augmentar la força de treball per pagar les pensions i alimentar els sistemes de benestar social. Les estratègies europees per afrontar aquest desafiament són diverses, incidint especialment en la formació, per dotar de més qualitat la feina i els feiners, i en la reanimació dels mercats laborals. I també en millorar les condicions actuals per conciliar la vida privada i professional. Ara mateix, el Parlament Europeu i el Consell d’Europa estudien la proposta d’ampliar el període de permís per maternitat pagat de 14 a 18 setmanes.

L’estrella d’aquestes iniciatives europees, però, és el programa de l’envelliment actiu. Per catalogar-lo amb el grau màxim, La Unió Europea ha declarat el 2012, Any Europeu de l’Envelliment Actiu i Solidaritat Intergeneracional (DECISIÓ Núm. 940/2011/UE del Parlament Europeu i del Consell. Diari Oficial de la Unió Europea L/246 de 23.09.11).  L’objectiu marc o general de l’envelliment actiu no pot ser més diàfan: “facilitar la creació a Europa d’una cultura de l’envelliment actiu, basada en una societat per a totes les edats”. En aquest marc, l’Any Europeu “fomentarà i donarà suport als esforços dels Estats membres i les seves autoritats regionals i locals, […], per promoure l’envelliment actiu i redoblar l’esforç per mobilitzar el potencial de les persones, cada vegada més nombroses, pròximes als 60 anys o majors”. D’aquesta manera, “l’envelliment actiu consisteix a crear millors oportunitats perquè les dones i els homes de més edat puguin participar en el mercat laboral, combatre la pobresa, en particular la de les dones, i l’exclusió social, incentivant el voluntariat i la participació activa en la vida familiar i en la societat, i fomentant un envelliment saludable amb dignitat”. Això suposa “adaptar les condicions laborals, […], els sistemes d’aprenentatge permanent a les necessitats d’una mà d’obra de més edat i garantir que els sistemes de protecció social siguin adequats i proporcionin incentius correctes”.

Amb paraules més planeres, que Europa vol fer més efectiu que mai l’adagi que diu que “com més vells, més ases”. Clarament de càrrega, en aquest cas. Així, els vells de demà mateix hauran de seguir pencant –si feina tenen o troben!- fins que el fetge els surti per la boca o fins que les seves nétes es decideixen a tenir 2,1 fills o més per barba. Decebedor, tot plegat: ni de vells deixarem de ser objectiu del consum; de la consumpció voraç dels mercats.