Quan se cerca un document entre piles de papers més o menys classificats per temes –i en les que la memòria fotogràfica sol fer de guia- sol passar que, abans de trobar la referència que se cerca, i en cas que finalment aparegui, en sorgeixen altres que distreuen l’espigolada. Talment m’ha passat avui que, cercant
Jo també era al parc de n’Hereveta de Porreres, divendres passat, per veure, escoltar i sentir Manel i Antònia Font. I en vaig sortir reconfortat, així de contundent. Si no fos per la mesura que ens inculcaren de ben menuts, diria que pletòric i tot. Són directes molt potents, els d’aquests dos grups, que no
Ben d’hora estira la tovallola a Cala Torta. Tan dematí, només l’acompanyen tres parelles. L’aire que entra, es diu, evitarà tímidament, almenys ran de mar, la xafogor que s’intueix. No hi pensa estar molta estona, a l’arenal -un parell d’hores, com a molt- perquè no li agraden gens les aglomeracions i encara menys l’olor penetrant
Comença l’agost amb la badia plena d’ociosos i llepaires en velers altius que fan els honors al monarca envellit i al seu seguici malfeiner i caríssim. Després d’una setmana de temps autumnal, sembla que la canícula es desempereseix perquè ningú no pugui dir que ha perdut facultats. S’escurcen les festes patronals i majors per manca
Voltar per Palma un diumenge horabaixa, si fa bo –i ahir feia un dia fantàstic per als qui no anem de sol- és d’aquestes sensacions que no tenen preu. Veure declinar la llum pel carrer de sant Llorenç, passant per davant la casa on nasqué Bartomeu Rosselló-Pòrcel; atenent la precipitació de la claror safranada que
Ja es colgà donant voltes a la paraula sinònim de llanterna o de pila i que no li apareixia. S’adormí per mer esgotament, de tant voler convertir el cervell en molinet. L’inici de la decadència, pensava; el primer graó de la desintegració, es martellejava el magí. I el primer en què ha pensat, just sortir
Quan vaig veure el reclam enganxat a la farola su-vora l’entrada del garatge, reconec que em va entendrí. Primer de tot, perquè, darrerament, a les faroles i als arbres només hi enganxen fotografies de criatures desaparegudes -des de persones a moixets- i algunes ofertes de treballadors en atur. Veure’n una que sortida de l’habitud m’encengué
Descambuixada es lleva la matinada pels efectes dels malsons, que no han concedit cap treva en tota la nit. Empaita la migranya, que barra el pas a la claror que cal per rabejar la closca i el senderi en albades d’aquesta natura. Entra dins un ull el deixant d’una peganya i desenfoca la mirada tot
S’ha aixecat molt d’hora per descriure l’espant de la daina en sentir el tret que no l’ha ferit i l’espant perenne del mussol, i sols ha estat capaç d’escriure que l’odi i l’oi són tan matiners com ell. Escriure amb poca llum no reforça la lletra, deixa escrit a la mala tot seguit. Jocs d’ombres
Acaben de sonar les cinc de la matinada quan entra al taxi i nota bé la frescor de l’aire condicionat. El xofer, molt atent, després de saludar-lo amb veu de Leonard Cohen a punt d’entonar “Suzanne” i de saber on ha d’anar, li demana si li ve de gust un poc de música. És conscient,
S’allita amb la finestra oberta de pinte en ample per aprofitar el més lleu moviment d’aire que inquieti, ni que sigui un instant, la rotunditat de la basca. Cau a l’engròs, la sensació d’ofegor, en plena nit. Tot pensant que les passarà ben magres amb tanta calor, li costa arrancar el son. Per més afegir,
Vaig a Can Gazà a rebre en Pau, un nou estadà que ve de la unitat de psiquiatria de l’Hospital de Son Espases. No pateix cap malaltia mental, però està molt cansat de no poder acabar d’aixecar el cap; de no poder seguir cap camí exempt de garrotades, indica amb la mà dreta tremolosa, i
Entre les runes i l’olor penetrant del terror provocat per l’objectiu del míssil, se sent molt net el plor d’un infant. La recerca del grup primer que s’ha apropat als munts de la tragèdia, quan no feia res que havia caigut el darrer escapçall del sostre, dura poc. Increïblement –per ventura guiats per algun deixant
La pàgina tremola; no ho fa el bolígraf, car la vanitat s’imposa. Hom no s’atreveix a escriure que el foc ha arribat a la cala i demana parlar amb l’aigua, que s’hi avé. Dura poc, el diàleg: resta la mar i s’esvaeix l’incendi. Sortint estalvi de l’horror s’imposa la peresa, les ganes irrefrenables de no
Els excessos d’ira, que solen acabar en atacs d’emprenyadura supina, o la manca de nervadura per acarar les envestides implacables de la imbecil·litat –pròpia i aliena-, reclamen estada regular a les cambres hiperbàriques que conformen la lectura dels teus autors de capçalera, per dir-ho així. Llegir –sempre amb llapis per anotar als marges- és, sens