marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
MEMENTO DOLÇ
Arriba el fred i el constipat amb una fermesa mai vista. Per la Serra esperaven la primera nevada de l’hivern; crec que no ha caigut, a la fi.
El vent ha fet matx, aquests dies, i m’ha deixat la veu trencada en mil bocins. En mala hora, perquè m’he topat amb un company que volia brega dialèctica i l’hem haguda d’ajornar. No anava gens de pell, el temps, aquests dies passats, pensava avui matí, gelat de fred, en començar la feina. I el company discutidor, tampoc.
A qui agradava fer bromes i rebre-les, o parlava amb befa agraïda, li dèiem que anava de pell. En el Diccionari Català-Valencià-Balear no he trobat aquesta locució, però n’he trobat dues que m’han obert moltes finestres.
La primera, “tenir pell morta”, que es diu d’aquell que ha patit molt. La pell morta del nostre país, podria ser un bon titular de diari, pens.
I la segona: “dur molta pell morta”: ser amic de les bromes, de fer jocs i burles. Dues locucions tan pròximes i absolutament antagòniques!
En fi, el descans també fa matx, quan aconsegueix encadenar un qüern de descobertes. I quan més a fons ho donava a la droperia, en caure les primeres fosques, m’assabenten que la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Palma ha absolt Tomeu Martí d’una falta de desobediència a l’autoritat.
L’amic va ser detingut per la Guàrdia Civil el maig del 2009, en el decurs del concert de l’Acampallengua de sa Pobla “per interrompre el lliurement de la seva documentació acreditativa” atenent una cridada de telèfon. Un abús, com s’ha vist. A parer dels jutges, «que es donés preferència temporal a aquesta cridada telefònica enfront del compliment immediat de l’ordre que va poder incrementar la tensió per la presència dels agents en el concert, no comporta en si mateixa una negativa a acatar l’ordre rebuda».
Definitiu. I és que n’hi ha molts que ens volen fer mudar la pell.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A! doncs com que hi vaig o sóc de la broma anava, vaig de pell? Una parauleta més al sac.
Jo la primera definició “tenir pell morta”, que es diu d’aquell que ha patit molt.
qüern? quadern? oi?
I és que n’hi ha molts que ens volen fer mudar la pell.OiTAnt! Massa.
Veus m’he deixat d’enllaçar el diccionari que tenia penjat a l’antiga casa, el
Diccionari Català-Valencià-Balear!Avui no crec que ho faci, estic esmicolada…