marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 de desembre de 2011
4 comentaris

MEMENTO DOLÇ

Arriba el fred i el constipat amb una fermesa mai vista. Per la Serra esperaven la primera nevada de l’hivern; crec que no ha caigut, a la fi.

El vent ha fet matx, aquests dies, i m’ha deixat la veu trencada en mil bocins. En mala hora, perquè m’he topat amb un company que volia brega dialèctica i l’hem haguda d’ajornar. No anava gens de pell, el temps, aquests dies passats, pensava avui matí, gelat de fred, en començar la feina. I el company discutidor, tampoc.

A qui agradava fer bromes i rebre-les, o parlava amb befa agraïda, li dèiem que anava de pell. En el Diccionari Català-Valencià-Balear no he trobat aquesta locució, però n’he trobat dues que m’han obert moltes finestres.

La primera, “tenir pell morta”, que es diu d’aquell que ha patit molt. La pell morta del nostre país, podria ser un bon titular de diari, pens.

I la segona: “dur molta pell morta”: ser amic de les bromes, de fer jocs i burles. Dues locucions tan pròximes i absolutament antagòniques!

En fi, el descans també fa matx, quan aconsegueix encadenar un qüern de descobertes. I quan més a fons ho donava a la droperia, en caure les primeres fosques, m’assabenten que la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Palma ha absolt Tomeu Martí d’una falta de desobediència a l’autoritat.

L’amic va ser detingut per la Guàrdia Civil el maig del 2009, en el decurs del concert de l’Acampallengua de sa Pobla “per interrompre el lliurement de la seva documentació acreditativa” atenent una cridada de telèfon. Un abús, com s’ha vist. A parer dels jutges, «que es donés preferència temporal a aquesta cridada telefònica enfront del compliment immediat de l’ordre que va poder incrementar la tensió per la presència dels agents en el concert, no comporta en si mateixa una negativa a acatar l’ordre rebuda».

Definitiu. I és que n’hi ha molts que ens volen fer mudar la pell.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. MEMENTO, error o vols dir moment? memento en la cama, memento en un lio, memento en todo?
    A! doncs com que hi vaig o sóc de la broma 
    anava, vaig de pell? Una parauleta més al sac.
    Jo la primera definició 
     “tenir pell morta”, que es diu d’aquell que ha patit molt.
    qüern? quadern? oi?

     I és que n’hi ha molts que ens volen fer mudar la pell.

    OiTAnt! Massa.

    Veus m’he deixat d’enllaçar el diccionari que tenia penjat a l’antiga casa, el Diccionari Català-Valencià-Balear!
    Avui no crec que ho faci, estic esmicolada… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.