Tots tenim -jo el primer- una flaca especial per decantar l’anàlisi de les coses que passen en aquest país cap a la banda de la conyeta i la broma fàcil. Això en principi és bo perquè denota que la ciutadania gaudeix d’una envejable salut mental en comparació amb alguns pares de la pàtria i acòlits diversos. Ara bé,
Casualment el mateix dia que em va arribar el ?Rolling Stone? que va motivar el meu apunt d?ahir (vegeu-lo aquí) em varen arribar també el número de novembre de la revista ?benZina? i un sobre ben gruixut de can Enderrock amb tres novetats a dintre: l??Enderrock? de novembre, el ?Folc? de novembre-desembre i el número 26 de
Divendres passat els diaris es feien ressò de la roda de premsa que Òmnium Cultural va convocar per presentar el document en el que la Junta Directiva expressa la posició de l’entitat respecte la presència d’escriptors catalans a la Fira de Frankfurt de 2007 en la que, com ja és sabut, la cultura catalana serà la convidada d’honor. Tal com
Coincideixo a l’ascensor amb en V., observo que sota l’aixella tragina El País i El Periódico -el kit complet del cosmopolita, vaja- i se m’acut de preguntar-li com ho veu, això que el pregó de la Festa de la Mercè ens l’ejaculi la senyora Elvira Lindo, muller de l’escriptor Antonio Muñoz Molina i -si és que se li
A part de les seves consideracions sobre els cagarros i els museus, degudament detallades aquí dies enrere, una altra de les coses que el meu pare em va ensenyar és que en aquesta vida ningú no et regala res. Que davant de qualsevol ganga cal llegir atentament la lletra menuda perquè segurament allí trobarem el
No em perdo mai l’article diari de Salvador Sostres a l’Avui. I, des de fa uns mesos, no em perdo tampoc el seu Bloc on també hi escriu cada dia. No és pas la primera vegada que ho dic aquí: ben sovint el xicot està de bofetada però quan l’encerta… Quan l’encerta està sublim. Avui, en
Una vegada més es demostra el talent de la gent del diari esportiu "El 9" a l’hora de confegir titulars per a la portada. Aquest "Ell s’ho perd" de l’edició d’avui dedicat a Thierry Henry a propòsit del seu sobtat canvi d’opinió que l’ha portat finalment a no fitxar pel Barça i continuar a l’Arsenal quatre temporades més és difícilment superable. Continueu
És a dir, exhibiré una presumpció ridícula (que és, segons el diccionari, fer el tifa) però és que em fa molta gràcia veure com després del que vaig escriure aquí el dissabte passat -una breu nota en la que suggeria que canviéssim les al·lusions al “Diguem no” raimonià i al “No és això, companys” llaquenc per una
Vistos els temps que corren i la imaginació del personal em permeto suggerir que en els articles d’opinió i en les cròniques sobre l’actualitat del nostre país es renovi el repertori de referències a títols mí(s)tics de la Nova Cançó. Proposo, doncs, donar descans durant una temporada a frases com “Diguem no” o “No és això, companys”
Ja sigui a través de la xarxa o en el format més convencional de paper el cert és que d’un temps ençà estem assistint a una proliferació dels denominats "butlletins confidencials". És a dir, tirallongues de notícies, frivolitats i tafaneries que habitualment no surten als telenotícies ni es publiquen als diaris (perquè no tenen suficient
* 1.500 persones omplen a vessar el Tívoli de Barcelona en l’acte de Ciutadans de Catalunya. Ara mateix em vénen a la memòria dos partits que no s’ho deuen mirar amb gaire bon ull, això de l’èxit dels intel·lectuals profunds del senyor Boadella, si després de tanta martingala acaben complint la seva amenaça de presentar-se a les
Entre els paquets de novetats que al llarg de la setmana arriben a casa en destaco dues de molt recents que m’han cridat especialment l’atenció: el primer número de “benZina”, revista d’excepcions culturals (així és com es defineix a la coberta) i el llibre “To dream omelettes”, un divertiment lingüístic pensat i escrit per Jordi Boixadós i Oriol
Llegit avui a La Contra de La Vanguardia: “La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual”. Ho diu el senyor Jerôme Sorel que és el president d’Èxit, una associació internacional que lluita pel dret a una mort digna. I, té, ara que ho veig així, escrit negre sobre blanc, he de confessar que no
Diu que estan molt indignats perquè un diari europeu va publicar una caricatura del seu Déu. I surten al carrer, cremen banderes i diaris, disparen -a l’aire- trets de metralladora, es manifesten davant de les ambaixades, s’esgargamellen crispats davant les càmeres de les televisions, apel·len a la guerra santa i omplen els carrers. Sempre són
Ja he parlat aquí mateix en altres ocasions del talent que demostra la gent del diari esportiu El 9 a l’hora de trobar titulars de portada enginyosos i atractius. És un veritable art, això de titular. No en tinc cap dubte. Un art on s’hi combinen la intel·ligència dels dobles sentits i la capacitat de