Totxanes, totxos i maons

És a dir, exhibiré una presumpció ridícula (que és, segons el diccionari, fer el tifa) però és que em fa molta gràcia veure com després del que vaig escriure aquí el dissabte passat -una breu nota en la que suggeria que canviéssim les al·lusions al “Diguem no” raimonià i al “No és això, companys” llaquenc per una altra venerable cançó de Raimon: “Quan creus que ja s’acaba, torna a començar”- avui l’amic Salvador Cardús -que admiro i llegeixo- clou el seu article a La Vanguardia, titulat “Volver a empezar”, de la manera següent: “A pesar de que Miquel Martí i Pol escribiera aquello de “tot està per fer, i tot és possible”, en Catalunya vuelve a resonar de fondo la canción de Raimon: “Quan veus que tot s’acaba, torna a començar”. No és el títol exacte, potser tot plegat és una coincidència, però està bé, no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!