Totxanes, totxos i maons

No em perdo mai l’article diari de Salvador Sostres a l’Avui. I, des de fa uns mesos, no em perdo tampoc el seu Bloc on també hi escriu cada dia. No és pas la primera vegada que ho dic aquí: ben sovint el xicot està de bofetada però quan l’encerta… Quan l’encerta està sublim.

Avui, en el seu Bloc explica una història a propòsit de la visita que va fer dies enrere Vicent Sanchis, director de l’Avui, al Palacio de la Moncloa per entrevistar al president espanyol Rodríguez Zapatero. Llegiu-lo amb cura perquè n’hi ha per sucar-hi pa. La peça, com no podia ser altrament, es titula “El cotxe de Zapatero”.  (n’hi ha més)

“Com molts de vostès segur que recorden, el Vicent Sanchis va anar fa uns dies a La Moncloa a entrevistar Zapatero. Al final de la trobada, el president espanyol va demanar al Vicent com havia vingut i respongué que en taxi. Zapatero, amb un to ben amical, va dir-li que no es preocupés que de seguida li posaria un cotxe. I sí, sí. Quan el Vicent sortí de l’edifici per allà on es surt quan véns de veure el president, un cotxe negre s’aturà davant de les escales i ‘herr director’ hi pujà. Digué bona tarda i anuncià al xofer que es dirigia a l’aeroport per tornar a Barcelona. I aleshores el conductor li explicà que aquell cotxe només estava autoritzat a circular per dins de Moncloa i que servia per acompanyar les visites a la porta.

Aquest cotxe és una bona metàfora de Zapatero. Molts han cregut en l’amabilitat del president, en el seu famós ‘talante’. Carod potser ha estat el paradigma, l’exemple més clar d’aquesta credibilitat. Molts han cregut que amb el cotxe de Zapatero arribarien allà on es proposessin arribar, i al final servia només per recórrer un circuit tancat i sempre dins dels dominis presidencials. De fet Zapatero no ha mentit mai: i segur que al Vicent no va voler-li fer creure que el cotxe el duria a l’aeroport tal com a Carod o a l’Artur Mas no crec que els prometés res d’especial.

Hi ha però alguna cosa en l’estil Zapatero, en el seu tarannà, que et fa creure més del que t’ha promès i que el cotxe et durà més enllà. Però et deixa a la porta, xaval, i ja t’espavilaràs.”

(Salvador Sostres, 21 de juny de 2006)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!