Els més dissortats i tot, els que sobreviuen malgrat tot de les deixalles d’altres pegant colzades a l’aire i al germà proïsme, aquests dies de discursos institucionals, nadales estantisses i cartes als Reis, confiaran les seves pesantors a l’esperit nadalenc que pinta l’esperança de vermell i blanc. I de la resistència heroica permanent estant, somniaran
Fa cent setanta anys que el Papa Pius IX proclamà el dogma de la Immaculada Concepció, que determina que la mare de Jesús de Natzaret va néixer lliure del pecat original, el que Adam transmeté a la humanitat per menjar la fruita prohibida; la poma que li oferí la seva dona, Eva, diu el Gènesi.
Avui, dia 25 de novembre, santa Catalina d’Alexandria, és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. I avui, també i dramàticament, un jove de 17 anys d’Oriola ha estat detingut per presumptament haver matat la seva al·lota de 15 anys. Segons les dades de la Delegació del Govern contra la Violència
Té vuitanta anys però els microinfarts l’han envellida sense contemplacions. Es mor i en sortir tènuement de l’estupor branda els braços com si fossin els rems esvalotats d’una nau precària que s’enfonsa. O passades orades de fil, com les que passà fent vestits per a gent selecta a preu de pobre. I no troba cap
Avui els catòlics celebren sant Job, un dels grans personatges que comparteixen els cristians, els jueus i els islamites. La seva peripècia vital és explicada al Llibre de Job, que comença així: “Hi havia un home a la terra d’Us que es deia Job. Era un home íntegre i recte, que reverenciava Déu i s’apartava
A Bunyola, com cada any al voltant del catorze d’abril, avui al migdia s’han homenatjat els assassinats pel feixistes que el 1936 s’aixecaren contra el govern legítim republicà i que foren enterrats a la fossa comuna del cementiri. Enguany ha estat el galerista Ferran Cano, net d’Emili Darder, el batle màrtir de Ciutat, qui ha
Avui fa 505 anys que va néixer Caterina de Mèdici, reina de França, que introduí la cotilla a la cort francesa. I 141 anys que ho va fer a Palma la pintora Pilar Muntaner. I de Samuel Beckett 118 del seu naixement a Dublín (“la memòria no és només la capacitat de recordar, sinó també
Ve de molt lluny considerar l’epilèpsia com un mal de l’esperit i no precisament del bo. Els grecs antics, contradictòriament, també l’associaven amb els genis i les divinitats, i per això l’anomenaren la malaltia sagrada. Hipòcrates, no obstant, refusà l’origen espiritual de la malaltia, considerà que era un problema cerebral tractable mèdicament i va suggerir
El cuidador aprofita la pausa tranquil·la abans de dinar per llegir Proust i la seva presonera en el punt que diu que la mentida és l’instrument de conservació més necessari i àmpliament utilitzat: “Hi ha res més habitual que la mentida, ja es tracti d’emmascarar, per exemple, les debilitats quotidianes d’una salut que volem fer
Fa vint anys dels atemptats de Madrid (a les estacions d’Atocha, El Pozo, Santa Eugenia i el carrer Téllez). No sé què feia, fa aquest temps, com se sol demanar en dates molt assenyalades; “històriques”, les solen qualificar. Era dijous i, per tant, dia feiner. No puc precisar més. Em vaig assabentar de la desgràcia
Avui, festa de santa Eulàlia, patrona de Barcelona i de Santa Eulària del Riu, a Eivissa, fa 215 anys que va néixer a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra, Charles Darwin, el naturalista de l’evolució de les espècies basada en la selecció natural, teoria que va concebre el 1838. Per això, avui és el Dia Darwin, per reivindicar
La sequera de bona part del Principat escarrufa i espanta. Ja han començat les restriccions a les llars, a la indústria i al camp, i retornaran, segons sembla, els vaixells cisterna. Poca broma. No plou i no sembla que vulgui ploure en breu; algú deu veure en el canvi climàtic un càstig diví per qualsevol
Roba blanca de llit estesa a la calm a gens tensa del primer diumenge de febrer que més voldria veure boleiar roba d’herbassa o de veixí. I contemplant que no fa gens d’aire eixugador, a les portes de la caiguda de la rosada, hom pensa que ja no s’usa la roba de rentar i portar,
Kenneth Eugene Smith va ser condemnat per l’assassinat de la dona d’un predicador, Elizabeth Sennet, el 1988. Va ser el predicador qui contractà Smith i John Parker per matar sa dona per tal de poder cobrar l’assegurança de vida. El jurat el va declarar culpable per una decisió gairebé unànime, 11 a 1, i recomanà
Frisar no és bo, deien les padrines tampoc no fa tant. La frisor tenia mala premsa. Com més frisen menys en tenen, diu l’adagi. Ara, no frisar, anar xano-xano, tira a tira està mal vist, és sinònim de mandra. Basta veure amb quina velocitat s’escriuen els missatges de text dels mòbils: els dos polzes embogeixen