Com si fos un retir espiritual, callaré durant quatre dies. Hom, adesiara, necessita, fer mutis; fer-se el fonedís; trobar un forat de paret on fer-hi una cura de son; entrar en una cambra hiperbàrica per descomprimir tota mena de pressions. I entrada la tardor m’aprofiten molt més, aquests canvis d’aires i de rutines, que en
Ahir horabaixa, a Bunyola, el meu poble, se celebrà per quart any consecutiu una nova edició de la “Correguda en roba interior”, una festassa –si hem de fer cas a la gentada que congregà- que començà espontàniament, sense cap estudi previ que en determinàs ni la vàlua ni la pertinença. Era de veure la varietat
El batle de Bunyola, Jaume Isern Lladó, ha perdut els papers. A més, s’acaba de mostrar profundament sectari, la maldat més malvada que pot cometre un càrrec públic. Veieu, si no, què diu textualment en la salutació del programa de les festes de sant Mateu d’enguany, les del patró: “Us vull convidar a tots a
Des de fa vint-i-quatre anys, el meu poble, Bunyola, frueix d’un festival de música fet a la seva mida i a l’alçada de la qualitat més exigent. Fa aquest temps, Bartomeu Quetgles Pons, músic i melòman -a part de professor universitari- en tingué la pensada mogut per la seva massissa bunyolinitat i pel seu entusiasme
La pobresa és un conill apocalíptic a qui l’acabalat de torn ha empegat la cua i l’hi ha encesa perquè cali foc a les rotes tot deixant els roters en la misèria. I des dels posts de comandament repartits estratègicament per tots els dominis de la humanitat, els rics i afortunats contemplen privilegiadament els estralls
Ahir, a Montuïri, una gernació va participar en el dissabte de sant Bartomeu, i això que aquest sant –representat amb un ganivet de consideració a la mà dreta que recorda el seu martiri, en morir escorxat- és el patró d’un bon nombre de viles mallorquines. Feia goig passejar-te entre tantes ganes de gresca. Els cossiers
Anit, una gentada tornà anar a La Real per honorar sant Bernat. Les parades de llepolies, juguetes i d’altres matèries, a banda i banda del camí que du al monestir, no podien ocultar la monstruositat emergent de l’hospital de la vergonya. Cap deixa de ningú aliè a la festa, com en anys passats en què
Els horaris que figuren en els programes de festes que se celebren durant l’estiu en les viles de Mallorca, tenen merament valor aproximatiu. Mai no s’avancen, però poden patir retards substanciosos; o caure del cartell a darrera hora. I no passa res, òbviament. Cap veu no s’aixeca contra aquesta impuntualitat que, lluny de ser indecorosa,
Convé entrecavar les soques del sentit i la ment, ara que el sol calciga els sementers. Se n’aprèn aviat, si es té esment a protegir-se de la solellada. I sempre n’és el temps, si va a dir ver. Com de mirar sense parpellejar la lletra per trobar-hi la mirada entera i amable. També és temps
Pos el punt, avui, que és com coneixíem de nins l’acabament del curs escolar i l’inici de les vacances. Així, envacancejat, esper poder dedicar un cert temps diari a badocar, aquesta pràctica que tant bé em fa i que desatenc irresponsablement massa vegades durant els onze mesos de treball regulat. Horabaixant, em seuré a part