marginàlies

Ve de molt lluny considerar l’epilèpsia com un mal de l’esperit i no precisament del bo. Els grecs antics, contradictòriament, també l’associaven amb els genis i les divinitats, i per això l’anomenaren la malaltia sagrada. Hipòcrates, no obstant, refusà l’origen espiritual de la malaltia, considerà que era un problema cerebral tractable mèdicament i va suggerir que l’herència en podia ser la causa. Per això, passà de dir-li malaltia sagrada a “gran malaltia”. Tanmateix el seu posicionament no va ser acceptat i els mals esperits seguiren sent els causants de la malura marginant-ne els que la patien.

A l’Evangeli de sant Marc, en el capítol 9 versets 17-18 s’hi diu:

“Un de la gent li respongué:
—Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut”.

Més endavant es palesa que la força de la fe del pare guarí el fill. Tanmateix, l’estigmatització dels epilèptics durarà fins fa no-res… i no del tot.

El DIEC defineix així l’epilèpsia: “Malaltia d’expressió clínica variada caracteritzada per accessos transitoris que s’esdevenen en forma de crisis, amb tendència a la repetició, en què el malalt pot perdre la consciència”. En un percentatge molt alt, els atacs, o les crisis, són convulsives.

Segons l’OMS, “l’epilèpsia és responsable d’una proporció significativa de la càrrega mundial de morbiditat, ja que afecta més de 50 milions de persones. La proporció de la població general amb epilèpsia activa (és a dir, amb atacs continus o necessitat de tractament) en un moment donat s’estima entre 4 i 10 persones de cada 1000. A nivell mundial, s’estima que 5 milions de persones són diagnosticades amb epilèpsia cada any. Als països d’ingressos alts, es calcula que anualment es diagnostica epilèpsia a 49 de cada 100.000 persones. Als països d’ingressos baixos i mitjans, aquesta xifra pot arribar a 139 per cada 100.000. Això obeeix probablement al major risc de malalties endèmiques com el paludisme o la neurocisticercosi, la major incidència de lesions causades per accidents de trànsit, els traumatismes relacionats amb el part, les variacions a la infraestructura mèdica, la disponibilitat de programes de salut preventiva i l’accessibilitat de l’atenció. Prop del 80% dels pacients viuen a països d’ingressos baixos i mitjans”.

I tot per dir que avui és “El dia porpra” o “Dia Mundial de la Conscienciació de l’Epilèpsia”, l’objectiu del qual és informar sobre aquesta malaltia i lluitar contra les falses creences que encara ara estigmatitzen les persones que la pateixen.