marginàlies

Kenneth Eugene Smith va ser condemnat per l’assassinat de la dona d’un predicador, Elizabeth Sennet, el 1988. Va ser el predicador qui contractà Smith i John Parker per matar sa dona per tal de poder cobrar l’assegurança de vida.

El jurat el va declarar culpable per una decisió gairebé unànime, 11 a 1, i recomanà cadena perpètua sense possibilitat de llibertat condicional, però el jutge no en va fer cas i el condemnà a mort, com a Parker, a qui mataren el juny de 2010. El predicador, en veure que seria descobert, se suïcidà.

El novembre de 2022 s’havia d’executar la sentència de Smith. Tot estava previst perquè Kenneth Smith rebés una injecció letal, però els botxins del centre penitenciari d’Alabama on es duia a terme l’execució no varen ser capaços de trobar-li la vena. Després d’estar fermat més de quatre hores a una llitera el tornaren a la cel·la. Crueltat màxima.

Una dada tràgicament demolidora: des del 2018, l’estat nord-americà d’Alabama ha estat el responsable de tres intents frustrats d’executar una sentència de mort per injecció letal.

Finalment ahir, a la presó Holman, a Atmore, aconseguiren matar Kenneth E. Smith amb un mètode experimental i esgarrifós: l’asfíxia amb nitrogen, considerat per a moltes organitzacions com una veritable tortura. Smith va estar 20 minuts a morir. Una salvatjada que, sumada a l’intent frustrat de matar-lo el novembre de 2022, la converteix en la prova més fefaent que la humanitat no regeix a massa parts del món que es consideren refotudament modèliques en drets humans.

Més exemples letals, i mi més ben dit: el fiscal general d’Alabama, Steve Marshall, va dir que el mètode demostrà que era “eficaç i humà”. “S’ha fet justícia”, digué inflat d’inhumanitat. Salvatge!