Els meus preceptors han acomiadat el curs, avui, al poliesportiu de Cas Concos del Cavaller. Pel dia, l’hora i el goig de la festa s’ha convertit en una mena de preàmbul de la revetlla de sant Joan. La seva escola, el CEIP Migjorn d’aquest llogaret felanitxer, per les seves dimensions i projecte educatiu, és més
A poc d’entrar l’estiu meteorològic, les ombres ja van molt cercades, com tota mena de repel·lents o executors de moscards, casolans o processats que tenen l’afegit nefand de fer mal i no sols a l’aire. Els corrents ens duen pols africana en suspensió –d’Àfrica només ens arriben dissorts, ai las!, de les quals nosaltres en
Avui fa 178 anys que va néixer Jacint Verdaguer, a qui ens cal recórrer sovint malgrat tots els malgrats, la peresa i els prejudicis: Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa les corones de llor que he somniat: me diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra
El taverner d’Inisherin i un parroquià -de la pel·lícula “The Banshees of Inisherin”, traslladada al castellà com “Almas en pena de Inisherin”- consideren que Colm, el veí que de cop es comporta de manera molt estranya, s’ha passat al bàndol dels que pensen. I així ho fan a saber a Pàdraic, l’amic que paga les
Tot i els necessaris apunts crítics, la festa o la diada de Sant Jordi, o del llibre, s’ha de celebrar intensament. Festejar els llibres magres o gruixats, vells o trets d’impremta, d’autors eterns o novells, textos densos o lleugers, recomanats o descoberts, signats o no, per als més menuts o per als saberuts, de combat
Se sent més olor de llibres que no de roses, en la revetlla de la festa rosallibretera. I no passa res, és clar. També fa molta olor de carn humana i no consta que cap gegant antropòfag es fregui les mans dient que tendrà menjar per tota la setmana. I tanmateix demà els monstres i
Sembla que tot el que ve, previsiblement o sense fer-ne comptes, ho fa “per quedar-se”. La COVID ha vengut per quedar-se, com el teletreball , les neofestes, la barra dels que comanden o la sequera que pagarem molt cara els autòctons i els sortirà de franc als turistes. Quan visitam algú i ve un altre
Saps que fins fa una seixantena d’anys, en aquesta vila, la segona festa de Pasqua sortia la processó amb més sentit de tota la Setmana Santa? La dels malalts, li deien. Sortia a les sis i acabava cap al migdia. El combregar als malalts que no havien pogut assistir ni a la vigília ni a
Avui fa cinquanta anys que morí Pablo [Ruiz] Picasso a Mogins, a la Provença, encara que hi ha fonts que indiquen que va ser dia 3 del mateix mes. I en caure en aquest compte, record l’any 1973, en plena adolescència i amb Franco signant encara penes de mort. De fet, les cinc darreres (José
Avui fa 80 anys de la primera edició d’”El petit príncep”, en francès i en anglès. Va ser a Nova York, on també va ser escrit. Antoine de Saint-Exupéry, qui el va escriure, era de casa bona però mal estudiant. Acabà de pilot, fent de correu postal, escrivint i fent reportatges periodístics fins que va
El masclisme impera, abusa i terroritza amb una comoditat esfereïdora. I mata: amb el que duim d’any, a l’estat ja han mort 15 dones a mans d’homes. Està tan profundament arrelat, el poder mascle, que se segueix transmetent abassegadorament i impune. Els tímids avanços dels darrers anys no l’han descompost gens. Tots els homes –la
Eudòxia, atenenca nada al voltant del quatre-cents, muller de Teodosi II i, per tant, emperadriu o Augusta, era filla del sofista Leonci, que li va donar una educació vasta i exquisida. Era bella, molt bella, a més de llesta, raons més que suficients perquè son pare, en morir, la fes borda. Això que en deim
El general i regidor de l’Ajuntament de Palma va dir que Antònia Font només canten en català i a penes se’ls coneix, raó per la qual considerava poc menys que un disbarat la contractació del grup com a plat fort de les festes de Sant Sebastià, patró de Ciutat. Ho va dir en castellà i
Deia a la doctora que se sentia com un llenç en blanc sense cap color a mà per fer-li dir coses, allò que ningú mai no s’ha atrevit a dir, o dir d’una manera nova, trontolladissa o quequejant però latent i clara. I, a més, diu, va amb la memòria feta miques, talment una rosseguera
El fred que fa és vell, com el que anava amb les bicicletes de les criatures quan les estufes de butà encara no havien conquerit les llars i les botelles de plàstic amb aigua calenta s’esforçaven per espantar la humitat dels llits. Vell com el que provocava sedes, assecava els mocs infantils i tallava els