Roba blanca de llit estesa a la calm a gens tensa del primer diumenge de febrer que més voldria veure boleiar roba d’herbassa o de veixí. I contemplant que no fa gens d’aire eixugador, a les portes de la caiguda de la rosada, hom pensa que ja no s’usa la roba de rentar i portar,
Kenneth Eugene Smith va ser condemnat per l’assassinat de la dona d’un predicador, Elizabeth Sennet, el 1988. Va ser el predicador qui contractà Smith i John Parker per matar sa dona per tal de poder cobrar l’assegurança de vida. El jurat el va declarar culpable per una decisió gairebé unànime, 11 a 1, i recomanà
Frisar no és bo, deien les padrines tampoc no fa tant. La frisor tenia mala premsa. Com més frisen menys en tenen, diu l’adagi. Ara, no frisar, anar xano-xano, tira a tira està mal vist, és sinònim de mandra. Basta veure amb quina velocitat s’escriuen els missatges de text dels mòbils: els dos polzes embogeixen
Un dels seus record més plaents, dels que encara li ressusciten sensacions antigues i inalterables que li nuen el cap de l’estómac perquè la saliva s’emocioni, és d’aquest temps desembrat i enguany climàticament caòtic. Era al voltant de Santa Llúcia que a ca seva preparaven el betlem amb les figures de guix i un bon
Avui se celebra el Dia dels Drets Humans i justament enguany se celebra el setanta-cinquè aniversari de la Declaració Universal d’aquests Drets. Aquesta Declaració va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides a París, el 10 de desembre de 1948, i estableix, per primera vegada, els drets humans fonamentals que s’han de protegir
Avui els americans celebren el Dia d’Acció de Gràcies, Thanksgiving en la seva llengua, una festa marcadament familiar y que gira al voltant del sopar, en el que l’indiot farcit és l’estrella. És, probablement, la celebració nord-americana més sentida i seguida que el cinema s’ha encarregat prou de difondre arreu. Berenant amb uns amics, un
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat avui a Can Alcover les IV Jornades d’Assaig en les que hi he participat, juntament amb Xisca Homar i Susanna Rafart, en la primera sessió, “El dietari des de l’assaig”. En la segona, Francesc Parcerisas i Ponç Pons han parlat, mà a mà, de l’assaig des del diari
Que no segueixi el debat de la investidura de Pedro Sánchez no crec que empitjori gens la meva condició de ciutadà d’un Estat que, lamentablement, per moltes escenografies i trucs de màgia, no tolera ni la meva llengua ni la forma en què vull veure el món i interpretar-lo d’acord amb la meva cultura. I
Una persona molt estimada em regalà fa uns dies un “Maneki-Neko” petit i daurat, o un moix de la sort, d’aquests que mouen incansablement endavant i endarrere el braç esquerre aixecat. Sembla que aquest nom, en japonès, significa “el gat que deixa entrar”, bé siguin visites a casa o la fortuna en els negocis; o
El roig del sol, avui, en sortir, jugava amb la persiana del despatx de Can Gazà tenyint de vermell els caires dels barrerons verds tot creant reflexos impactants. I ha estat entretenint-me amb l’explosió controlada del carmesí sobre el verd que he caigut en el compte que avui se celebra el dia mundial de la
Avui és sant Mateu, patró de Bunyola, la meva vila, i de Santa Margalida, encara que facin festa grossa el dia de la santa que dona nom a aquesta vila, que n’és copatrona. Les festes patronals de Bunyola, per això, són les darreres estiuenques de Mallorca. Sant Mateu és igualment el patró dels banquers. En
Avui, santa Teodora, Diada Nacional del Principat de Catalunya, cinquantenari del cop d’estat de Pinochet a Chile i de la mort del president Salvador Allende, comencen el curs els escolars de les Illes Balears i, com cada any, els mitjans de comunicació hi dediquen una atenció preferent. Cada any les mateixes preguntes i les mateixes
La festa espera la lluna i els que la celebren, cervesa en mà, somriuen com infants al tren primer de la tarda que desafia el temps cercant qui sap quins tresors i per a qui. Els caramels en vol substitueixen les aus ardents com a pregoners de les celebracions patronals reclamant l’admiració i el desfici
Avui fa 60 anys que Martin Luther King va tenir un somni: els blancs i els negres nord-americans convivien harmoniosament, en igualtat de condicions, oportunitats i recursos. I el somni no s’ha complert del tot. Quatre anys i quatre mesos –mal comptats- més tard va ser assassinat. Acusaren i condemnaren James Earl Ray de la
Sentia parlar tant de sortir de la zona de confort, que no pogué més i en un horabaixa de diumenge ben xafogós d’agost, mirà d’aclarir quina era la zona que ell habitava i si era confortable. I en la primera i poc remirada llambregada als seus entorns, s’adonà que no tenia cap queixa prou substanciosa