Avui fa 60 anys que Martin Luther King va tenir un somni: els blancs i els negres nord-americans convivien harmoniosament, en igualtat de condicions, oportunitats i recursos. I el somni no s’ha complert del tot. Quatre anys i quatre mesos –mal comptats- més tard va ser assassinat. Acusaren i condemnaren James Earl Ray de la
Sentia parlar tant de sortir de la zona de confort, que no pogué més i en un horabaixa de diumenge ben xafogós d’agost, mirà d’aclarir quina era la zona que ell habitava i si era confortable. I en la primera i poc remirada llambregada als seus entorns, s’adonà que no tenia cap queixa prou substanciosa
No m’agrada l’argot militar ni el llenguatge bèl·lic i per això els evit, com defuig el contacte amb les armes, tant blanques com obscures, de veres o de jugueta. És el deixant marcat d’un avés per al pacifisme més innocent, fill del narcotitzant fes l’amor i no la guerra; el que tendeix –ho sé- a
Diuen d’un taverner tan eixerit com càustic del meu poble que, en resposta a un parroquià que li anuncià sense manies que se n’aniria sense pagar la consumició en considerar excessiu el preu, contestà sense immutar-se que li era ben igual perquè tanmateix, per molt que no pagàs, encara hi guanyava. Tota una lliçó! He
No hi ha cap diumenge igual, cap no comparteix el mateix color, però aquest d’avui, d’ara, té molt d’especial perquè se sent una remor inquietant com una amenaça. Per això, és especial, i perquè Miquel Bauçà diu així dels diumenges a la tarda a “Una bella història”: Els diumenges, a la tarda, al pobre barri
Amb la calor que no respecta ni les obagues més refrescants, si pensar és una fita impossible, parlar –i si és d’ella encara més- costa una penada, com si fer-ho suposàs un esforç titànic i les paraules es comptessin amb suades que t’amaren la roba i t’incomoden els moviments més quotidians i espontanis. La calor
“Curtor”, segons indica el Diccionari Català-Valencià-Balear, vol dir qualitat de curt en tots els seus significats, especialment manca de llargària suficient, curtedat de geni i escassesa d’enteniment, manca de talent. I a la veu “curt” se’ns precisa que pot significar que hom té poc seny, escassa intel·ligència. La curtor, d’aquesta manera, irrita, destrempa i genera
És, certament, una batallonada, pròpia d’insípid contemplatiu de panfonteta que no hauria de dir ni que fos per decòrum, però no la puc espantar, com als moscards –n’hi ha qualcun que fa prop d’un dit, més elefant que tigre- que s’han proposat que embogeixi: el món és una gran comèdia interpretada per actrius i actors
Els meus preceptors han acomiadat el curs, avui, al poliesportiu de Cas Concos del Cavaller. Pel dia, l’hora i el goig de la festa s’ha convertit en una mena de preàmbul de la revetlla de sant Joan. La seva escola, el CEIP Migjorn d’aquest llogaret felanitxer, per les seves dimensions i projecte educatiu, és més
A poc d’entrar l’estiu meteorològic, les ombres ja van molt cercades, com tota mena de repel·lents o executors de moscards, casolans o processats que tenen l’afegit nefand de fer mal i no sols a l’aire. Els corrents ens duen pols africana en suspensió –d’Àfrica només ens arriben dissorts, ai las!, de les quals nosaltres en
Avui fa 178 anys que va néixer Jacint Verdaguer, a qui ens cal recórrer sovint malgrat tots els malgrats, la peresa i els prejudicis: Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa les corones de llor que he somniat: me diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra
El taverner d’Inisherin i un parroquià -de la pel·lícula “The Banshees of Inisherin”, traslladada al castellà com “Almas en pena de Inisherin”- consideren que Colm, el veí que de cop es comporta de manera molt estranya, s’ha passat al bàndol dels que pensen. I així ho fan a saber a Pàdraic, l’amic que paga les
Tot i els necessaris apunts crítics, la festa o la diada de Sant Jordi, o del llibre, s’ha de celebrar intensament. Festejar els llibres magres o gruixats, vells o trets d’impremta, d’autors eterns o novells, textos densos o lleugers, recomanats o descoberts, signats o no, per als més menuts o per als saberuts, de combat
Se sent més olor de llibres que no de roses, en la revetlla de la festa rosallibretera. I no passa res, és clar. També fa molta olor de carn humana i no consta que cap gegant antropòfag es fregui les mans dient que tendrà menjar per tota la setmana. I tanmateix demà els monstres i
Sembla que tot el que ve, previsiblement o sense fer-ne comptes, ho fa “per quedar-se”. La COVID ha vengut per quedar-se, com el teletreball , les neofestes, la barra dels que comanden o la sequera que pagarem molt cara els autòctons i els sortirà de franc als turistes. Quan visitam algú i ve un altre