marginàlies

Avui els americans celebren el Dia d’Acció de Gràcies, Thanksgiving en la seva llengua, una festa marcadament familiar y que gira al voltant del sopar, en el que l’indiot farcit és l’estrella. És, probablement, la celebració nord-americana més sentida i seguida que el cinema s’ha encarregat prou de difondre arreu.

Berenant amb uns amics, un d’ells ha comentat que un matrimoni d’aquí, ben arrelat, amb qui manté una relació llarga i sòlida, l’havia convidat, amb la seva dona, a aquest sopat d’acció de gràcies. Li ha costat estar de morros amb sa dona des que dilluns els feren la convidada, però s’hi negà en rodó.

I tanmateix sap, ho ha confessat amb la recança que li vessava, que no estarem molt a celebrar aquí, també, aquest dia nord-americanament assenyalat com s’han fet lloc amb una facilitat esborronadora el halloween o el black friday en detriment de la festa de les llanternes -o de la nit de les ànimes- o del Dijous Bo respectivament atenent les dates que se celebren.

Anant una passa més lluny, cap dels que berenàvem no hem descartat que d’aquí a no gaire decaigui el porc i prengui fua l’indiot, i desapareguin definitivament les matances substituïdes per tutorials que ensenyin passa a passa com matar l’indiot a la mallorquina i farcir-lo de la manera que ho feien els cocs reials de l’alta edat mitjana. Per segons què som molt més que esponges que xuclen i tot les mentides o els desbarats més enormes; i si pretens oposar les més mínima resistència a tanta collonada, t’exposes a ser linxat, literalment, que ara governen les illes nostres els més contraris -i contràries- a les nostres maneres comunes de ser i de sentir.

Per cert, quants n’hi ha, d’aquests que ja celebren acríticament el Dia d’Acció de Gràcies coneixen el per què d’aquesta festa? Sembla que en la tardor de 1621 a Plymouth (Massachusetts), els colons anglesos celebraren un dinar per celebrar la collita d’aquell any. L’any anterior no havia estat gens bo i per això convidaren a membres de la tribu Wampanoag que els havien donat menjar per sobreviure i, a la vegada, per haver-los ajudat en els enfrontaments amb la seva tribu rival, els Narragansett. D’aquí ve el caire fraternal d’aquesta celebració. I per què un indiot? Senzillament perquè és més bo de fer matar una au que no un animal més gros i que té més popa l’indiot o la gallina.