marginàlies

En plena becaina el retorna l’avís del mòbil que li acaben d’enviar un missatge de text. No s’acaba d’acostumar a apagar el telèfon quan fa l’horeta i maleeix la manca d’avés cada cop que un avís o una trucada l’hi tira en l’aire. Vuit minuts escassos de dormida magra. Molest, agafa el telèfon i llegeix: “Pare em sap molt de greu. No t’hauria d’haver dit el que et vaig dir ni xerrar-te com ho vaig fer. M’acabava de discutir amb el Xavi i tu en pagares injustament les conseqüències. Perdona’m. Fa dos vespres que no dorm. Podem quedar per xerrar dimecres?”.

És clar que s’han equivocat; no pot ser mai ell el destinatari del missatge perquè el matí ha parlat amb la seva filla durant prop d’una hora i, a més, el seu company no nom Xavi. No pot evitar fer un somrís burleta abans de respondre succintament que s’ha equivocat de persona.

És clar que no s’identifica perquè la remitent tampoc no ho fa; el telèfon des del qual ha enviat el text no és a la llista dels seus contactes.

Qüestió resolta, es diu, però no es torba gens a tornar a llegir el missatge de manera quirúrgica i tot d’una es demana per què l’al·lota o la dona sol·licita un acte de reconciliació paternal a través d’un missatge de text. No seria més bo de fer telefonar-li, si és que viuen lluny un de l’altre? O és que la discussió que acabà en drama també va ser telefònica? Probablement, es diu com si investigàs un acte criminal. I si és ver que fa dos vespres que no dorm, per què demana que sigui d’aquí a dos dies, la reparació? Les angoixes, com més aviat les acares, millor. I què li degué dir a son pare com per estar nits sense dormir? I com de gruixat li degué parlar? I amb quina veu? I amb quina potència? Deu ser jove, la remitent? En el text no abreuja cap paraula i fa frases llargues ben puntuades. S’hi ha mirat, en la redacció…

Encaboriat d’aquesta manera, el telèfon li indica novament que acaba de rebre un altre missatge de text i se suposa que és la resposta al seu tan lacònic. Si és així, com serà la resposta? Segurament un simple “perdoni” acompanyat probablement per un “em sap greu” o un “disculpi’m” per fer més formal el missatge. O qui sap, ignorant a qui ha arribat el seu missatge el tractarà de tu, tractament que no li agrada gens perquè es mereix, diu severament i exagerada, el tractament de vostè o millor de vós.

Aquests dubtes retarden la lectura del missatge; com si no s’atrevís a fer-ho. Com si ja fes part d’una història que li plau i que el missatge pot prendre-li el paper que s’ha anat construint. En el fons, li agradaria conèixer el relat, com s’han desenvolupat els fets, com és una i com és l’altre; fins i tot el Xavi que, sense pretendre-ho, ha desencadenat una segona ruptura encara que no sembli definitiva. Tanmateix es mor de ganes de poder fer de mediador entre filla i pare.

Animat per aquestes reflexions, obre la bústia telefònica de missatges del mòbil i el darrer que ha entrar és el del seu banc que li indica que vagi alerta amb els missatges fraudulent.

El renec que pega desvetlla la moixa que el mira amb tot el menyspreu gater que es troba.