marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 de setembre de 2023
0 comentaris

GIRAR FULL

I de cop s’adona que no gira els fulls del llibre com de costum, amb al dit gros pitjant lleugerament en el caire superior dret del llibre i aixecant per la punta el full que pertoca amb el palpís del dit índex. I elevat el caire, els altres dits van girant el full sense frissor, com si l’equilibri de la pàgina per descobrir fos precari i no volguessin malmetre l’ordre de les lletres i de les paraules. Ara ho fa just al revés, en el caire inferior del full, petjant amb els dits índex i d’enmig, i deixant que sigui el gros qui n’aixequi el caire. I una vegada amb el caire del full lleugerament a l’aire, sostingut pel dit gros, els quatre dits restants es giren cap per avall perquè el full es desplaci cap a l’esquerra.

El llibre que està llegint li interessa de debò, l’ha subratllat prou i molts marges van plens d’anotacions. Segueix l’escriptor des del primer llibre que publicà, no és molt prolix i per això, pensa, a cada novel·la que presenta n’augmenta el que podria dir admiració, ell, que procura no deixar de ser repunyeterament crític amb tot el que llegeix i no casar-se literàriament amb ningú. Sent així no s’explica perquè una insignificança com aquesta de girar el full es pot fer seva tota l’atenció i també la tensió lectoral. No entén com, de sobte, es troba observant detingudament com gira el full pel caire superior i per l’inferior un pic i un altre, com si prestant la màxima atenció a cada gest, per distret o espontani que sigui, hagi de trobar el desllorigador d’una qüestió que encara no s’ha desplegat.

Sap dir prou a aquest desvari que atribueix a les moltes hores seguides que fa que llegeix i frueix. És hora de fer un cafè, es diu, ben carregat i, a més, avui, extraordinàriament –com extraordinària ha estat  la maniobra de distracció- hi posarà un esquit de rom, que li recorda son pare i rememorar-ne els seus capricis i avesos l’encalma d’allò més. I fent el rebentat torna a mirar el llibre que ha deixat obert per la pàgina que llegia i li costa retenir la mà dreta, que vol tornar a repassar detingudament com en gira el full, tant des del caire superior com inferior.

MÀ EN TALAIA
28.04.2017 | 10.51
LARUS RIDIBUNDUS
18.12.2009 | 11.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.