marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

CONTE CONTAT

S’IMPOSARAN LES CADENES

15 de setembre de 2020

Llegeix davant el galliner (del reu, la ira / la clemència del botxí) i un dels galls –el menorquí, rabiüdament bell, elegantíssim, tot un gall senyor- el mira com si fos un assaltant de corrals, no com el seu amo, com si fos un estrany i volgués entrar furtivament per prendre les millors gallines. En

Llegir més

CONCERT DE TISORES

5 de setembre de 2020

Tenia una tisoraria en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat que ocupava tres plantes intercomunicades per una escala de caragol tota de fusta noble que no feia gens de renou, i tenia segles. Tisores per a tot tipus d’usos, i de totes les mides i dissenys imaginables. Des d’unes d’or que a penes

Llegir més

ELS ESTRALLS DE LES DERROTES

17 d'agost de 2020

Els vuit gols del Bayern al Barça en els quarts de finals de la Lliga de Campions li havien fet molt més mal del que demostrava l’endemà de la derrota davant qui fos. Li costava un esforç enorme imprimir cert caràcter a la seva expressió per dissimular l’horrorosa nit que havia passat, entrant a la

Llegir més

PARLAR D’ORELLA, ESCOLTAR DE REÜLL

24 de juliol de 2020

Deia que li agradava d’allò més obrir els balcons dels somnis i encegar-se amb la llum que el prenia com si fos un nadó tret del bany i mostrat a tothom teatralment com si tingués natura messiànica. I que s’havia acostumat tant al silenci absolut de les somniades, que no podia suportar cap estridència, en

Llegir més

LA IRRUPCIÓ DE LA MOSCA VERDA

16 de juny de 2020

En plena concentració, en acabar el text que l’ha tingut pres els darrers dies, una mosca verda –la dels cadàvers, es diu tot d’una- apareix travessant la pantalla de l’ordinador. Res no el pot distreure, que és a punt d’acabar el conte als voltants de mitjanit. La mosca fa una primera passada i desapareix despatx

Llegir més

UN PUNT EN COMA

9 de juny de 2020

En el bar del seu amic, el millor cafeter del món, assegut a la taula de davall la televisió gegant que només brama quan hi ha partits de futbol, després de noranta-vuit dies de no entrar-hi per prohibició expressa del coronavirus, comença a llegir la novel·la darrera del jove que encoratjà a escriure, ja fa

Llegir més

LECTURA INTERROMPUDA

31 de maig de 2020

Hagué de deixar forçosament la lectura a la pàgina 924 de les 939 que sumava l’obra que, des de feia tres dies, li acaparava les cavil·lacions. Faltaven només quinze pàgines per cloure tot els cercles que l’autor havia obert des de l’arrancada de l’obra, que transitava amb decisió sobre el fil magre, gairebé inapreciable, que

Llegir més

COM PARLEN LES FORMIGUES

29 de maig de 2020

Ja no sap que a l’hora nona també li deien de la misericòrdia i tanmateix li és ben igual: ell en té prou, als seus noranta-nou anys i vuit dies, mirant en terra i parant bé l’orella per sentir què diuen els insectes. Fa anys que diu que investiga el que es diuen entre elles

Llegir més

QUAN ELL RIU, EL DIMONI PLORA

24 de maig de 2020

Avui dematí he topat amb un bon amic de la infància amb qui feia anys que no parlava i en poc més de dos minuts ens hem posat al corrent de tot, com si només fes setmanes que no ens vèiem. Ja ho tenen, això, les coneixences veritables. Aquest amic bo de veres, de jove

Llegir més

DE BARBA LLONGA I FECUNDA

17 de maig de 2020

Reparà en ell just incorporar-se al carrer ample només per a vianants i l’aspecte li cridà l’atenció per estrafolari. De tan lluny no podia precisar, encara, els detalls, però aquella mena de baluerna que caminava sense presses carrer amunt tenia totes les traces de ser un anomalia o, si més no, un personatge estrany eixit

Llegir més

L’ASSALT DE LES ABELLES

8 de maig de 2020

A la cambra, aprofitant que amb el temps bonifaci havia obert vidrieres i persianes, hi han entrat dues abelles amb el zumzeig rumbós i força estrident, com si l’acabessin d’estrenar. La cambra no és gaire gran i hi predominen els llibres, que ocupen dues parets i mitja. La finestra, que s’obre al migjorn, de tan

Llegir més

EL PLAER ÉS LA LLEI

15 d'abril de 2020

En posar la ràdio del cotxe, sintonitzada permanentment a la seva emissora preferida de música culta, sona el Prélude à l’après-midi d’un faune de Claude Debussy, que abans de Claudi era Aquil·les, es diu esbossant el primer somrís del dia com si tingués qui l’escoltàs. Passen pocs minuts de les sis i mitja del matí

Llegir més

SETZE TONES DE LLETRES

20 de març de 2020

Just davant seu, a banda i banda de la pantalla de l’ordinador, com si la resguardessin de mals dolents, dos pots de terrissa amb vint-i-cinc elements d’escriptura (llapis, bolígrafs de diversa factura, plomes estilogràfiques, retoladors de punta fina) el de la seva esquerra i trenta-dos al de la dreta. Els compta cada dia un grapat

Llegir més

N’ARANYÓ

4 de març de 2020

Havia arribat prest a la cita i decidí de fer un beure abans de presentar-se al bufet d’advocats. En el bar estret que entrà, hi havia poques taules i a la que esguardava l’entrada, tres homes vells parlaven baixet, com si compartissin un secret infantil. Els únics clients Ell quedà al tasser i, en haver

Llegir més

VERSOS EN BAR

2 de març de 2020

Curull de juguera, després de comprar-se un llapis a un estany antic que encara no ha sucumbit a l’especulació immobiliària, entra en el bar gran i cèntric, dels que sempre tenen gent tot i els preus prohibitius, per llegir i anotar la darrera proposta en vers d’un autor de veu ferma que segueix des que

Llegir més