Encara era grenyal quan son pare li mostrà com s’esmolaven els ganivets i consentí que ho provàs: son pare li agafà sa mà dreta i molt lentament i amb més esment va fer passar el ganivet amunt i avall de la pedra esmoladora. Quedà fascinat per aquell frec que no l’esmussava gens i els resultats
Mirà per la finestra i s’adonà que la llum descolorida de la tarda -aclaparada per la negror d’un cel irat- corroborava les previsions de pluges violentes. Instintivament prengué la càmera fotogràfica i disparà diverses vegades. Com si la temença i la inquietud ho fes callar tot, perquè no se sentia res més que el preludi
Havent fet la migdiada, el padrí s’aixeca amb els ànims al capdamunt i després de fer un cafè ben carregat crida el net per si vol que li faci un dictat i així exercitar tant la cal·ligrafia com l’ortografia, aspectes que, al seu parer, no es poden negligir com li sembla que es fa en
Era més de la lluna que del sol, encara que maleís l’esclavatge i la dependència, de la mateixa manera que trobava més vividora la nit que no el dia. Si fos per ell, condemnaria la llum diürna al mutisme i als colors apagats i faria de la nit l’autèntica obradora de prodigis i instructora de
De tristor es pot morir, i de no fer part de cap somni de ningú, també. M’ho digué una romanesa que aparentava molts més anys dels que devia tenir en el tren que em duia de Constanta a Bucarest. Hi havia prou espai en el vagó per seure tota sola, però preferí la butaca del
Contava encara amb l’espant reflectit a l’expressió el somni que tingué després d’una nit molt folla, molt, que li costà una picossada entre suc, la companyia de dues dones i no recorda quanta cocaïna i altres àcids. Aleshores feia d’agent d’assegurances i havia cobrat els incentius acumulats; era l’agent que més en cobrava de la
A la sala d’espera del dentista sona a un volum excessiu, considera l’home encorbatat que s’acaba de seure amb vestit d’estiu que amb tanta calor angunieja, “Bridge Over Troubled Water”. Els dentistes haurien de triar bé la música que fan sentir als pacients, pensa seriosament; hauria de ser, la música, una tècnica més de la
Somniava que vivia al cap damunt d’un dels pujols que atalaien la vila, en una barraca aixecada damunt una altra i aquesta damunt una tercera, amb les parets vessant fang que la convertien en la millor i més preuada casa de la vila perquè el fang, que davallava acanalat seguint l’escalonada en ziga-zaga que hi
Veure el parc infantil buit el fer amb una intensitat que el sorprèn i no l’atenua gens tenir present que les criatures de la vila, els usuaris de l’espai de trespol verd artificial, en aquella hora matinera, són a l’escola. No pot deixar de pensar que tanta quietud i silenci, tanta evidència de solitud, augura
Amb l’arribada del tren, a la vila s’hi instal·là el segon rellotge públic, l’únic fins aleshores era el de l’església que, coses que s’esdevenen ningú sap com, era de competència municipal la qual cosa implicava que l’encarregat per l’ajuntament de fer-ne el manteniment tenia dret de pas per dins l’església quan fos necessari fet que,
Mirant el nou esplet de llimones, admirat del verd vanitós que encaren i assaborint el primer cafè bullent del dia quan encara no són les set del matí i els moixos li reclamen el berenar, sense més ni pus, com si fos la fua que emprèn una bèstia que es desferma després d’intentar-ho llarga estona,
Una pinta de plata que agredeix els cabells llargs i clars d’una criatura i els devora; els embulla a comptes d’allisar-los, els arrenca lentament sense estrebades però amb contundència. S’ha despert amb aquesta imatge torbadora i al llarg del dia, no sap per què, l’ha recordada diverses vegades i a cada una hi ha incorporat
Els 30 graus de primers de maig, al tombant del migdia, encara fan més feixuga la costa empinada que el deixa a ca seva. Just emprendre-la, sent una opressió lleu a l’indret del cor que, tanmateix, ni li fa trencar el ritme de la caminada ni el fa retre. La coneix bé, aquesta mena d’estrebada
Sent una arpa interpretant una melodia que desconeix i els renous que l’acompanyen a l’estança sembla que minvin la intensitat perquè l’abstracció en la que l’ha sumit pugui ser absoluta. No li obre els records, la peça, com li passa sovint; li cerca quelcom dins ell que no aconsegueix identificar tot d’una. El temps és
No s’esperava trobar el llibre de poemes del seu antic amic quan ha entrat a la llibreria i ha hagut de demanar a la llibretera el que cercava, una novetat que no ha vist al mostrador. Fa anys que amb l’autor del poemari que mira amb enveja renyiren per una estupidesa en el decurs d’una