marginàlies

Tus regularment i improductiva. Els seus constipats no canvien de conducta des de fa anys: acumulació de moc al nas que li produeix un mal de cap molt primitiu i picor a la gargamella que el fa tossir sense expectoració i que, en conseqüència, se li irriten les cordes vocals enfosquint-li i esquerdant-li la veu. Quan comença el son fràgil de la becaina pensant en eclipsis de sol, mangos suculents i cants maoris, de sobte el formigueig a la gargamella l’obliga a tossir i a retornar forçadament i amb la ira desfermada a la vigília. A la interrupció que fa quatre s’aixeca de pressa i va a preparar-se un cafè.

És en posar el cafè a la cassoleta que pensa en les consciències que, en general, ja no són primes, com li deia son pare; això vol dir, escrupoloses en els raonaments i estrictes en l’obrar dret. Sobretot, es referma en posar el braç del cafè a la màquina, en les penses i les obres dels que comanden. Els parlaments, s’alliçona, s’han convertit en rings de boxa verbal on s’imposen els monosíl·labs i les maneres dels pinxos més cràpules i abjectes. I el torna a atacar la tos.

El primer glop de cafè bullent li encalma la gargamella. S’ha de mocar apressadament perquè nota que se li escola un rajolí de moc, i ho troba fastigós, llevar-se l’humor amb un mocador de paper. Li ho han dit sempre que és un esquiterell de llibre i li recorden, però, que no hi ha cap estugós que no sigui brut. I en acabat de netejar-se, un nou atac de tos el torna a encabritar i el distreu de l’ocurrència que ha aparegut entre tant de desassossec, circumstància que no entén ni sap com l’ha de prendre: que la intel·ligència artificial, per fer-la bessona a la natural, no incorporarà el sentit comú per evitar conflictes d’interessos.

Somriu, fent el darrer glop de cafè, i deixant la xicra a l’aigüera i abans de tornar a tossir de manera maldestre i emprenyada, diu fort, cridant l’atenció de la moixa que el mira amb una superioritat insuportable, que hem de deixar la veritat a la poesia.