marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'abril de 2024
0 comentaris

LES TRACES DE L’HEROI

Quan deixa venir els records, amb una freqüència que mai no sap si és minsa o excessiva, el primer que arriba, inexorablement, és el de la rata engrutada que matà amb son pare a la seva habitació, més continent d’humitat castigadora que no santuari de la  son. Havia de fer els set anys, un diumenge d’hivern de pluja amable i abans de dinar. Va ser sa mare, la primera a veure la rata, mentre feia el llit, i n’advertí els de la casa amb un xiscle que ell considerà impropi de sa mare, que li encomanà ben de jorn la discreció extrema fronterera amb la invisibilitat. En sentir el crit, son pare, que feinejava al corral, pensà, li comentà de gran, que cosa greu li havia passat a ell o a una de les germanes i entrà corrent a la casa fins a trobar sa mare. En ser advertit per ella que havia vist una rata, rigué de gust, son pare, i de seguida prengué  el raspall amb pal, el cridà com ho faria un amic entremaliat a punt de fer una malifeta, entraren junts al dormitori com si anassin de cacera i el pal del raspall el fusell, i son pare tancà la porta.

No durà gaire, la caça. La rata estava a un racó i li cregué veure en l’esguard la mateixa casta de por continguda que sentia ell. Tingué temps de veure-li els pèls emmorcats, com si acabàs de sortir d’un toll de petroli. Son pare actuà amb molta rapidesa i eficàcia. Sigil·losament s’apropà a la rata i manejant el raspall amb pal com si fos bat de criquet li bastà un sol cop per abatre-la. Ja està, li digué mirant-lo amb satisfacció, ta mare ja pot estar tranquil·la. Li demanà que anàs a cercar un full de diari amb el que agafà la rata per la cua i sortí de la seva habitació com si hagués salvat la família d’una fera molt ferotge sedegosa de carn humana. Era el seu heroi, en aquell instant, son pare, i més quan presentà el trofeu a sa mare, que no el volgué veure presa per la repugnància. L’hi oferí a ell, a la rata, perquè l’anàs a tirar al femer i mentre l’agafava per la cua amb un escapçall del full de diari que prengué del de son pare se sentí home complet, molt complet.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.