marginàlies

Ha esperat a canviar l’hora al rellotge de paret que té a l’estudi -i que tanta falta li fa- a les cinc de l’horabaixa, hora nova, i es demana quants n’hi deu haver que la canvien a l’hora establerta. Si hi ha qualcú que espera a què siguin les dues en punt de la matinada per robar-se una hora; si hi ha ningú que contempla fixament el rellotge fins a l’hora que toca i n’avança ritualment la preceptiva i en haver-ho fet se sent conhortat, a plaer. Ell mateix, anit, en anar-se’n a dormir quan encara no era la mitjanit l’avançà al despertador que també és ràdio -deu tenir prop de quaranta anys, pensa- i va com el dia que l’estrenà.

Recorda que va ser un regal d’una editorial d’enciclopèdies per comprar-ne una que ara, amb internet i els cercadors, ja no fan el servei que feien i n’hi ha que les abandonen com es deixen els animals exòtics que, en créixer, ja no són agradosos i perden l’atribut de mascota. No fa massa que en va veure uns toms, tirats fora d’un contenidor de paper, caminant per Ciutat, i estigué a punt de recollir-los. I no ho va fer no pot precisar si per vergonya a no ser pres per un necessitat o perquè no tenia ni mitjans per carregar-los ni espai per recollir-los en el seu estudi que no pot créixer ni encabir massa més llibres.

Li agrada el rellotge del seu estudi i el necessita; necessita tenir-lo davant l’escriptori per quan li cal adir-se amb el temps marcat amb nombres romans -molt més solemnes i creïbles que els aràbics- perquè, en llegir, es desengafeta de la realitat i es repenja als moments i als espais que li presenten les lectures.

No acaba d’entendre què hi guanyam, avançant o retardant l’hora, encara que no ho digui per no semblar més idiota del que creu aparentar. I somriu infantilment en pensar què passaria si no avançàs o retardàs els rellotges, si els deixàs sempre a la mateixa hora. Seria complicat perquè els aparells electrònics la canvien automàticament, la qual cosa desactivaria la seva pueril rebel·lia, i podria sembrar-li quelcom semblant al caos en viure en dues hores distintes, l’una en els ordinadors i telèfons mòbils, i l’altra en els rellotges que encara controla canviant-los la pila quan embogeixen per manca de potència.

No entén per què canviam l’hora -per guanyar hores de llum, com si les poguéssim robar a la fosca, diuen les autoritats- però sí sap que Franco, l’any 1940, canvià el fus horari que, per lògica i situació geogràfica, ens correspon, el de Londres, pel de Berlin, per fer content en Hitler, diuen uns i rebutgen els altres. I així ens va.