Un altre article de Xavier Roig , aquesta vegada dedicat a la inefable caterva de les tertúlies i dels tertulians, que em sembla que val la pena de reproduir. El trobareu també aquí. Com sempre, els destacats en vermell són meus. L’esmorzar dels idiotes (Apunt de Xavier Roig del 26 de juny de 2024 en
Tal dia com avui de fa vint anys a Vilaweb es va posar en marxa Més Vilaweb, un potent i innovador conglomerat de productes i serveis per als seus lectors. Entre les prestacions més notòries d’aquell enginy hi havia un apartat dedicat a una eina sobre la qual fins aleshores se n’havia parlat molt poc,
No és pas avui, ni de bon tros, la primera vegada que destaco un article de Xavier Roig i si voleu comprovar-ho entreu en aquest enllaç i concentreu-vos només en les tres primeres pàgines que us apareixeran. Allí trobareu aplegades totes les referències a Roig que he fet -generalment reproduccions dels seus articles- de 2005
A part de la cita setmanal amb els articles de Gabriele Romagnoli és ben cert que darrerament aquest Bloc ha travessat per un període de silenci que no és habitual. Sobretot ara que falten molt poques setmanes perquè les Totxanes compleixin vint anys d’existència. Com tot a la vida, hi ha una explicació. Dos viatges
Un lector m’escriu admirat pel que explico en els dos apunts (aquest i aquest) que he dedicat recentment al llibre ‘Els quaderns oblidats’ de Cecília González. M’agrada que es destaqui aquest fet. Si hagués de sintetitzar en poques paraules què és el que pretenc amb els quatre mil sis-cents apunts que he escrit en aquest
Els mitjans de comunicació: font d’ignorància i ansietat? (Article publicat en el Bloc ‘Parlem clar’ de Xavier Roig el dimecres 3 de gener de 2024) (vegeu-lo també aquí) (Els destacats en vermell són meus.) L’altre dia em van cridar l’atenció unes declaracions de la senyora Mònica Terribas. Alertava que l’excés de ritme informatiu va a favor
El 16 de juny d’aquest 2024 que acabem d’estrenar es compliran vint anys des que vaig començar a escriure aquest Bloc. Un espai on, a poc a poc i a mesura que es presenta l’ocasió, vaig explicant un munt de coses sobre mi i sobre el temps que m’ha tocat de viure. Si mantinc el
Després de llegir l’apunt d’aquest cap de setmana dedicat a la germana Josefina (aquest) un bon amic i seguidor d’aquest Bloc em parla, amb un punt de lloança, del fet d’haver tingut la bona pensada d’escriure un apunt després de la visita que li vàrem fer a Sant Benet de Montserrat el 2013. ‘Ho tens
… que escriure fa una mica de mandra. No marxeu: tornaré de seguida.
Cuiners sense cuina, l’última moda catalana Extret del Bloc ‘Parlem clar’, de Xavier Roig, (1 d’agost de 2023) (vegeu-lo aquí) Dino a l’Em Sherif, un reputat restaurant libanès amb central a Beirut que té franquícies a algunes ciutats de l’Orient Mitjà. El menjar és excel·lent. El restaurant és d’alta gamma, és a dir, car. Se’ns
Català: amb Franco això no passava Article publicat el 8 de març de 2023 al Bloc ‘Parlem clar’ (*), de Xavier Roig (**) (vegeu-lo aquí). Quan algú em parla de l’avanç o el retrocés del català acostumo a posar sempre el mateix exemple. Quan jo era petit els guàrdies urbans –que és com s’anomenaven aleshores
(La sèrie comença aquí) El llibre d’Oriol Pérez i Treviño aplega un total de seixanta-vuit textos que jo denomino apunts perquè, de fet, formen part del contingut d’un Bloc escrit entre el dia de Nadal de 2020 i el 19 de desembre de 2021, en plena època de pandèmia. Per ser ben fidel a la veritat
(Vegeu aquí l’anterior apunt de la sèrie) Com faig sempre que em fa la impressió que tinc a les mans un llibre important (i aquest em sembla que ho és) m’aproximo de manera gradual al seu contingut. Em demoro en els textos previs -contracoberta, solapes, introducció, pròleg, dedicatòria, agraïments- per anar-me fent a poc a
Llegeixo per pura casualitat un tuit d’en Ton F., antic company de feina, bon amic i poeta molt digne de consideració (com ben aviat podreu comprovar) emès a primera hora del dilluns 13 de febrer que diu: ‘Cap de setmana llest sentint cantates de Bach il·lustrat pel llibre “Bach en temps de pandèmia” d’Oriol Pérez
(La sèrie comença aquí) (El capítol anterior el trobareu aquí) Obro el llibre buscant algunes il·lustracions que em semblen especials (en Bao i els seus companys a la fàbrica dels aneguets, al port veient com el vaixell carrega els contenidors plens de joguines, la tempesta a alta mar i el contenidor que s’enfonsa, la superfície