Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Xile: país de volcans, terratrèmols i himnes

0

Bon dia i bona hora!

Avui, tal com ja vaig dir a l’article anterior, redactaré un article sobre qüestions culturals de Xile. A Xile hi ha molts himnes: l’himne nacional (òbviament), els himnes de moltes universitats i els himnes de moltes ciutats i pobles. Pel que fa als volcans, en total hi ha 2.700 volcans a Xile! Us ho podeu creure? A mi em sembla increïble. De fet, entre els molts terratrèmols que tenen (perquè és un país molt sísmic) i les erupcions dels volcans, els xilens estan ben entretinguts. De fet, hi estan tan acostumats que noten una tremolor (un terratrèmol lleu) i segueixen dormint. També és cert que poden dormir tranquils perquè tots els edificis que s’han construït a partir dels anys seixanta són antisísmics.

Comencem!

  1. UN BESO: comencem amb les salutacions. A Catalunya, quan quedem amb algú i saludem, fem dos petons. A Xile, en canvi, la gent només en fa un. Així, doncs, si saludeu un xilè o una xilena, cal que aneu amb compte i després del primer petó us atureu.
  2. CIAO! A Xile quan la gent s’acomiada, utilitzen la paraula italiana ciao. No diuen mai adiós. O diuen ciao o diuen hasta luego. I en lloc de dir “Que vaya bien!”, diuen “Que esté/esten bien!” (segons si usen usted o ustedes).
  3. USTED: Tot i que el tu també s’utilitza, l’usen molt menys que a Catalunya. A Catalunya, utilitzem el tu en la majoria de casos. Evidentment l’utilitzem amb família i amics, però molts cops fins i tot amb desconeguts i amb professors universita. Quan parles amb algú que et trobes pel carrer, és bastant habitual utilitzar el tu. Si parles amb el pare o la mare d’un amic i utilitzes vostè, de seguida et diuen que els tutegis. El tu s’utilitza pràcticament amb tothom. A Xile, en canvi, és al revés: s’utilitza el vostè pràcticament amb tothom. L’únic cas en què he vist que no s’utilitza és si parles amb el teu amic o amiga. En la resta de casos s’utilitza el vostè.
  4. CAFÉ, TÉ Y MILO: a Xile la gent pren més te que cafè. I tant el te com el cafè el prenen només amb aigua. Per tant, el cafè americà (que jo personalment detesto amb totes les meves forces) és molt habitual. Jo, com a mediterrània que soc, mai no prenc cafè americà i prenc o bé un tallat o bé un cafè amb llet. I el te el prenc com els irlandesos i els anglesos: te negre amb llet. Així, doncs, quan em veien, a la gent li sorprenia la manera com jo prenc el te i el cafè. També cal dir que a Xile molta gent beu també mate, com a Argentina. I a la palla que usen per a beure li diuen bombilla! El Milo seria com el nostre Cola Cao.
  5. EL VIEJITO PASCUERO: El Pare Noel a Xile s’anomena Viejito Pascuero. Segurament us semblarà estrany perquè és un personatge de l’època de les festes de Nadal i no pas de l’època de les festes de Pasqua. A Catalunya, les festes del mes de desembre s’anomenen Nadal i les festes del mes de març o abril (depèn de quan cau) s’anomenen Pasqua. A Xile, en canvi, utilitzen també la paraula Pascua per a les festes del mes de desembre, cosa que a mi em sembla que crea confusió i/o ambigüitat. Per això el Pare Noel és el Viejito Pascuero, i també per això allò que mengen per Nadal i que sembla un panettone es diu pan de pascua.
  6. UN CORTADO: a Xile cal anar amb compte amb la paraula cortado. Com que sabem que un tallat en castellà es diu un cortado, si voleu prendre aquest tipus de cafè a Xile, segurament demanareu un cortado. Però llavors el que passarà és que us portaran un cafè amb llet. A Xile, si voleu demanar un tallat, heu de demanar un cortado chico. A Xile hi ha el cortado chico i el cortado grande. El cortado chico seria l’equivalent del cortado (tallat en català) i el cortado grande seria l’equivalent del café con leche (cafè amb llet en català).
  7. TRADICIONS NADALENQUES: a Xile el 24 es celebra a la nit però no ho anomenen nochebuena; el dia 25 es festiu però no fan res (no fan un dinar de Nadal); el dia 26 es treballa perquè no celebren Sant Esteve (igual que a Espanya, que no ho celebren); el dia 31 es fa festa grossa i el dia 1 és festiu; el dia 6 de gener ells no celebren res (ni Reis Mags ni befana ni res), només desmunten l’arbre de Nadal. Cal dir que el que ells fan la nit de Cap d’Any és semblant però diferent. A Catalunya i a Espanya mengem els 12 grans de raïm amb les campanades, mentre que a Itàlia mengen llenties (no pas 12 llenties amb les campanades sinó un plat de llenties amb cullera) perquè diuen que porten diners. A Xile han adoptat tant la tradició espanyola com la tradició italiana, però les han modificades una mica. La gent que decideix fer els 12 grans de raïm els menja al ritme que vol, sense campanades, i la gent que decideix fer les llenties les llança enlaire o les menja.
  8. Pel que fa al menjar, hi ha moltíssims plats típics, així que jo només n’esmentaré uns quants:

SOPAIPILLAS (és bàsicament pa fregit i al damunt hi poses el que tu vols):

CHARQUI (que és carn deshidratada):

COMPLETO (seria semblant a un hot dog però amb més ingredients, com ara tomàquet, alvocat, maionesa):

MOTE CON HUESILLO: és una beguda molt popular de Xile que consisteix en suc de préssec (jugo de durazno), blat (mote) i préssecs deshidratats (duraznos deshidratados, llamados huesillos).

  1. PAPEL WC: una cosa que a mi m’ha sobtat molt és saber que a certs països de l’Amèrica del Sud, com ara Xile, hi ha molts llocs on no pots llençar el paper higiènic a dins del vàter i l’has de llençar a la paperera.

  1. MAQUI: és una fruita xilena

  1. EL COLECTIVO: una de les coses més curioses per mi és això. El colectivo és un taxi que funciona com si fos un bus. És a dir, té forma de taxi però té una ruta i unes parades establertes on la gent puja i baixa, igual que els nostres busos. I el preu és molt barat, com agafar el bus en el nostre cas. A Xile també tenen busos (s’anomenen la micro) i també tenen taxis com els nostres (anomenats taxis).

  1. MANJAR: això és allò que en castellà anomenem dulce de leche i en català, almívar de llet. Per als xilens el manjar és com la xocolata per als catalans. Es veu que a l’Amèrica del Sud la xocolata és molt cara i, per tant, no és gaire habitual.
  2. LOS MAPUCHES. Un dels pobles originaris de Xile és els maputxes. La RUKA és la casa tradicional dels maputxes. Avui ja no s’usa per a viure, però sí que segueixen fent-la servir per a fer diverses tasques, com ara fumar el charqui. Ruka significa ‘casa’ en mapudungu, que és la llengua dels maputxes. I el volcà Villarrica s’anomena RUKA PILLÁN, que en mapudungu significa ‘casa del diable’ (té la seva lògica perquè quan un volcà entra en erupció i llança lava és una cosa perillosa i vermella com el diable, que intenta fer mal!). Malauradament el mapudungu no s’ensenya a les escoles i la majoria de maputxes ni tan sols parlen entre ells en mapudungu. L’única cosa que sobreviu d’aquesta llengua són paraules soltes que els xilens posen enmig de les frases en espanyol. Per exemple, guata és una paraula maputxe que vol dir ‘barriga’ en espanyol i que els xilens usen quan parlen en espanyol xilè.

  1. FERIA MAPUCHE: Quan vaig anar a Xile, vaig aprofitar per a anar a una fira maputxe. Cal destacar que tots els venedors d’aquest tipus de fira han de ser maputxes. Però els compradors no cal que ho siguin, tothom pot anar allà a comprar. De fet, s’anomenen mapuches perquè en mapudungu che significa ‘persona’ i mapu significa ‘país/terra’. Per tant, mapuche significa ‘persona autòctona’, ‘persona del país’ (per a diferenciar-se dels estrangers invasors). La mateixa lògica s’aplica al nom de la llengua: ells l’anomenen mapudungun (mapu significa ‘país/terra’ + dungun significa ‘parla’). Per tant, la parla de la gent autòctona és la llengua local, no pas la dels estrangers invasors.

aquesta és la bandera dels maputxes:

Si algun dia teniu l’honor d’assistir a una cerimònia maputxe, us explico una cosa que cal saber. Jo vaig assistir a una, però desconeixia això que us explicaré. Resulta que a les cerimònies maputxes ofereixen un got que van passant a tots els assistents amb una beguda típica: el muday (conté blat, aigua i mel). Si teniu al·lèrgies (com jo, per això vaig dir que no -perquè no en sabia els ingredients-) o teniu qualsevol altre motiu per a no beure la beguda que us ofereixen, el que heu de fer és donar-la dos cops (vessar-la dos cops a terra) a la terra. Per als maputxes, dir “no” és una ofensa i el que cal fer si no volem beure és això que acabo d’explicar, perquè donar la beguda a la terra és una manera d’agrair a la terra allò que ens ofereix.

  1. HISTORIA SOBRE EL ESCUDO DE LA UNIVERSIDAD DE CONCEPCIÓN: m’agradaria acabar l’article d’avui amb una història que m’ha agradat molt. És la història d’una ciutat anomenada Concepción. En aquesta ciutat hi ha una universitat (Universidad de Concepción) i a l’entrada del campus, a terra, hi ha l’escut d’aquesta universitat. I aquest escut té una història molt interessant. Es diu que si tu vols estudiar en un futur en aquesta universitat, no el pots trepitjar perquè, si el trepitges, mai no aconseguiràs accedir-hi i estudiar-hi. I si ets estudiant d’aquesta universitat, tampoc no el pots trepitjar perquè, si ho fas, mai no et graduaràs. Per tant, cal passar pel costat de l’escut. Tanmateix, el dia de la cerimònia de graduació els alumnes que es graduen es fan una foto amb el diploma a les mans trepitjant l’escut! Després de tants anys de no poder-lo trepitjar, ara sí que poden! I ho fan: això és el que fan el dia de la graduació. Es veu que aquesta història és ben sabuda per a tothom que viu en aquesta ciutat. De fet, fins i tot la gent que no té res a veure amb la universitat però viu allà i va a passejar pel campus (és un campus obert a tothom i molta gent va a passejar-hi com si passegessin per un parc qualsevol) no el trepitja i passa pel costat.

 

Bé, això és tot. Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

Diccionari espanyol (Xile) – espanyol (Espanya)

0
Publicat el 5 de gener de 2024

Bon dia i bona hora!

Com ja sabeu, quan viatjo a un altre país m’agrada observar i aprendre coses sobre el país i, després, m’agrada plasmar-les per escrit en un article aquí al meu blog. Aquest cop el país en qüestió és Xile. Tot i que la llengua que tots els xilens parlen és el castellà, hi ha bastantes paraules que són diferents del castellà d’Espanya. Algunes d’aquestes venen del mapudungun, que és la llengua d’un dels pobles originaris (els maputxes). Així, doncs, en aquest article parlaré de les diferències entre el castellà d’Espanya i el castellà de Xile. Així, si un dia decidiu viatjar a Xile, tindreu un diccionari bàsic que us permetrà entendre a la gent. La veritat és que hi ha moltíssimes paraules i la llista seria molt llarga, però n’hi ha algunes que s’utilitzen molt més que d’altres. Per tant faré un recull de les paraules més utilitzades i que realment necessiteu saber. Com que aquest viatge m’ha proporcionat molt de material, el repartiré en dos articles. En aquest article crearé una mena de diccionari espanyol Xile – espanyol Espanya. Un altre dia, en un segon article, parlaré de qüestions culturals i tradicions xilenes. Som-hi!

  1. QUEQUE = BIZCOCHO: si aneu a una botiga i veieu que venen queque, heu de saber que es refereixen a allò que nosaltres en castellà anomenem bizcocho (en català pa de pessic).
  2. PÁRESE!: aquesta és molt graciosa. Jo un dia vaig demanar ajuda amb una cosa i la senyora em va dir “Párese!” i jo, evidentment, em vaig aturar. Perquè, en castellà, “Párese” significa ‘atura’t!’. Quan la dona em va veure aturada, va insistir i va fer un gest amb les mans que m’indicava que m’aixequés. Després, parlant amb una coneguda xilena, em va explicar que, en castellà de Xile, “párese!” vol dir ‘levántese!’. Així, doncs, PÁRESE (espanyol de Xile) = LEVÁNTESE (espanyol d’Espanya).
  3. TORTILLA (de Rescoldo) = PAN. A Xile hi ha molts tipus de pa. Són un país que menja molt de pa. I un dels tipus de pa que hi ha s’anomena tortilla. És un pa bastant gros que es talla a llesques fines. Jo, el primer dia que em van dir si volia “tortilla”, pensava que em preguntaven si volia truita. Però no, em preguntaven si volia pa!
  4. GUAGUA = BEBÉ. Si sentiu la paraula guagua, molt probablement pensareu en un gos, però no. Si sentiu una conversa entre dos xilens i sentiu que parlen de la guagua, estan parlant d’un bebè.
  5. CHICOTEA LOS CARACOLES! = VENGA, RÁPIDO! Aquesta és una expressió molt usada i que es diu a Xile quan volen que algú faci una cosa ràpidament, que s’afanyi.
  6. PO! Aquesta és una paraula que posen al final de moltes frases i que no té una traducció en castellà d’Espanya. L’única manera que dins del meu cap aconsegueixo traduir-ho és dient que és com si posessin un signe d’exclamació i que, com que oralment no podem escriure un signe d’exclamació, els xilens diuen la paraula “po”: per indicar que la frase és una frase exclamativa i que la volen emfatitzar. Per exemple, dir “Sí, po” és com dir “Sí!”. Un exemple en una frase és quan un metge que parla amb algú per telèfon perquè necessita saber on es pot trobar un medicament per a un pacient, exclama dient “En las farmacias no lo tienen, po!”. És com posar un signe d’exclamació al final de la frase. Això s’utilitza moltíssim i es pot utilitzar amb qualsevol frase que vulguem emfatitzar.
  7. YA = OK/VALE! Si aneu a Xile, veureu que diuen ya tota l’estona. En castellà, quan tenim una conversa amb algú i volem dir que ho hem entès o hi estem d’acord, utilitzem ok o vale. A Xile, en canvi, en aquests casos usen ya.
  8. OCUPAR=USAR. Si aneu a Xile, veureu que ningú no utilitza ni el verb usar ni el verb utilizar. Per exemple, imaginem que esteu parlant d’un objecte qualsevol. En lloc de dir “Nosotros no lo usamos. Si quieres, lo puedes utilizar”, a Xile diuen “Nosotros no lo ocupamos. Si quieres, lo puedes ocupar”. Per exemple, “ocupar una toalla” en lloc de “utilitzar/usar una toalla”. Ells utilitzen ocupar en totes les frases que nosaltres en castellà diríem amb el verb usar/utilizar.
  9. …NO MÁS! En aquest cas, crec que la traducció més precisa és l’anglès GO AHEAD (do something). Per exemple, si algú pregunta “em puc dutxar?” per saber si l’altra persona necessita entrar al bany, en anglès et contestarien “go ahead, have a shower!”. Doncs a Xile et diuen “Dúchate no más!”. En castellà d’Espanya seria “adelante, dúchate!”, però en castellà d’Espanya no s’utilitza tant la paraula “adelante”. A Xile, en canvi, posen el “no más” a moltíssimes frases. I el significat del “no más” és que t’estan donant permís o t’estan animant a fer una certa cosa. Qualsevol cosa, en realitat, perquè l’utilitzen per a tot.
  10. HARTO/A + substantiu = MUCHO/A + substantiu. Per exemple, nosaltres en castellà diríem MUCHA AGUA, però a Xile diuen HARTA AGUA. En castellà d’Espanya diuen MUCHO VINO, però a Xile diuen HARTO VINO. Cada cop que volen usar mucho/a amb un substantiu, sempre usen harto/a. Aquesta és una de les paraules que més utilitzen.
  11. LENTES = GAFAS; GAFAS = GAFAS DE SOL. Quan nosaltres volem referir-nos a les ulleres, en castellà diem gafas. Però a Xile diuen lentes. En canvi, si a Xile volen referir-se a les ulleres de sol, diuen gafas.
  12. LABIAL = PINTALABIOS. A Xile, quan parlen del pintallavis, diuen labial.
  13. B LARGA = B ALTA. En castellà hi ha la bela uve. Per a referir-se a la be, també es diu be alta. Doncs a Xile, en lloc de dir be alta, diuen be larga.
  14. CHOCLO = MAÍZ. Si sentiu un xilè parlar de choclo, heu de saber que es refereixen al blat de moro (maíz). I els sentireu parlar molt sovint de choclo, perquè el mengen molt, l’utilitzen en molts plats.
  15. PALTA = AGUACATE. Cal anar amb compte i no confondre palta (que en castellà d’Espanya és aguacate) amb plata (que en castellà d’Espanya és dinero).
  16. FRUTILLA = FRESA. A Xile, per a referir-se a la maduixa, usen frutilla.
  17. DURAZNO = MELOCOTÓN. A Xile no utilitzen la paraula melocotón, sinó que diuen durazno.
  18. LAVAR LA LOZA = LAVAR LOS PLATOS. Recordeu que a Xile no pronuncien la z espanyola. Així, doncs, loza sona com losa en castellà d’Espanya.
  19. HUEVÓN (Xile) = BOLUDO (Argentina). Tant en el cas de la paraula xilena com en el cas de la paraula argentina, la paraula té dos significats: un significat amistós i un significat d’insult. El to i el context ens diran quin dels dos significats és.
  20. HUEVÁ (castellà de Xile) = DAIXONSES, DALLONSES (català). Aquesta paraula és la paraula més famosa de Xile i la que més significats té segons el context. Una huevá pot ser qualsevol cosa. A mi m’agrada molt aquesta paraula perquè he vist que es tracta d’una paraula comodí i que moltes llengües tenen. Per exemple, en català utilitzem daixonses o dallonses quan necessitem referir-nos a un objecte que no sabem com anomenar; en anglès, utilitzen thingy o thingummy; en italià, utilitzen coso.
  21. PAPAS = PATATAS. Per tant, si aneu a un restaurant a Xile, en lloc de “patatas fritas”, heu de demanar “papas fritas”.
  22. ZAPALLO = CALABAZA. Recordeu que els xilens ho pronuncien [sapallo].
  23. ZAPALLO ITALIANO = CALABACÍN. És a dir, allò que en català anomenem carbassó. La diferència entre espanyol xilè i espanyol d’Espanya em recorda la diferència entre American English i British English. En el cas d’aquesta verdura, l’anglès americà utilitza la paraula italiana zucchini, mentre que l’anglès britànic utilitza la paraula francesa courgette. En el cas de l’espanyol de Xile, no utilitzen la paraula italiana, però sí que afegeixen l’adjectiu “italiano”.
  24. LUCAS. A Xile la moneda que s’utilitza són els pesos chilenos, però també s’utilitza moltíssim la paraula lucas (malgrat no sigui el terme oficial). Per exemple, 1.000 pesos són 1 luca; 8.000 pesos són 8 lucas o 56.000 pesos són 56 lucas. Perquè us feu una idea de quants diners són, per a saber quants euros són, heu de treure tres zeros a la xifra (igual que passa amb les lucas!). És a dir, 1 euro són 1.000 pesos. Per tant, 1.000 pesos són aproximadament 1 euro; 8.000 pesos són 8 euros o 56.000 pesos són 56 euros. Per tant 1 luca = 1 euro.
  25. ¿CACHAI? Això de seguida m’ha recordat a una paraula molt semblant que s’utilitza en català de manera informal. A vegades, en català utilitzem la paraula “capitxi?” (mala pronúncia de la paraula italiana capisci) per preguntar a algú si ha entès el que hem explicat. Normalment aquesta paraula en català va acompanyada d’un gest amb la mà. Doncs els xilens en aquests casos utilitzen cachai. En realitat és com si diguessin ‘entiendes?’, però ningú no diu entiendes, tothom diu cachai. Cachai?
  26. CARABINEROS: Els Carabineros són la policia xilena. La veritat és que em recorda moltíssim a la policia italiana, que s’anomena Carabinieri.
  27. ¿CÓMO CANCELA?=¿CÓMO PAGA? Frase que sempre utilitzen a les botigues.
  28. COLACIÓN i ONCE. Si mireu els cartells dels restaurants, veureu que posa que tenen colaciones. Una colación és com un esmorzar de mig matí, com el que porten els nens a l’escola per a l’hora del pati. Per tant, a Xile els àpats són: desayuno, colación, almuerzo, once i/o cena. Once és semblant al tea a Irlanda. Si prens tea, és un àpat que menges a les 6h del vespre i que consisteix en una tassa de te i un petit entrepà o unes galetes.
  29. HELADO=FRÍO. Si algú us diu que está muy helado, us està dient que ‘fa molt de fred’.
  30. GUATA = BARRIGA.
  31. AL TIRO = ENSEGUIDA. Per exemple, en espanyol d’Espanya es diu Nos vamos enseguida, però a Xile diuen Nos vamos al tiro.
  32. MANEJAR = CONDUCIR. Per exemple, si volem preguntar a algú si sap conduir, en castellà diríem Sabes conducir?, però a Xile diuen Sabes manejar?
  33. MEDIALUNA = CRUASÁN. A Xile, i crec que també a Argentina, si volen esmorzar un cafè i un croissant, demanen un café y una medialuna. A Madrid, en canvi, demanen un café y un cruasán. 
  34. RESTAURANT = RESTAURANTE. Aquesta és la paraula que més em costa de processar. Em sembla estrany que en lloc de fer servir la paraula castellana restaurante, ho escriguin i ho diguin com en català (restaurant). Se’m fa estrany sentir una frase en castellà amb una paraula catalana enmig en un país de l’Amèrica del Sud.
  35. LA PEGA = EL TRABAJO. Per exemple: “Vamos a la pega!” o bé “Hay que ir a la pega!”

 

Bé, això és tot. Espero que aquest petit diccionari us sigui útil si un dia decidiu viatjar a Xile. Tal com ja us he comentat, el proper article serà sobre cultura xilena. Fins aviat!

CYMRU

0
Publicat el 1 de maig de 2023

Bon dia i bona hora!!

Avui m’agradaria parlar de Gal·les. De fet, el títol d’aquest article és el nom del País de Gal·les en la seva llengua: el gal·lès. Però què significa aquest nom? Em sembla interessant remarcar la diferència entre el significat del nom en anglès i el significat del nom en gal·lès. En anglès el nom Wales significa ‘estranger, no anglosaxó’, mentre que en gal·lès Cymru significa ‘compatriota’. Interessant, oi? El nom gal·lès Cymru es pronuncia [camri]. Parlant del nom d’aquest país, una cosa que sempre m’ha semblat molt graciosa i que sempre m’ha fet venir ganes de dir-ho als gal·lesos és que els irlandesos, en gaèlic irlandès, l’anomenen Bhreatain Bheag (que literalment vol dir ‘Little Britain‘!!). Sempre he pensat que si els gal·lesos s’assebentessin que els irlandesos anomenen el seu país Little Britain, segurament s’ofendrien. Sobretot ara que els últims anys cada vegada hi ha més persones que se senten gal·lesos i no pas britànics. Així que potser millor no dir-los-ho!

Actualment el gal·lès està experimentant un creixement. Afortunadament, pel que es veu, en els últims trenta anys aquesta llengua ha anat agafant més força. És la llengua més antiga de la illa i una de les més antigues d’Europa. Per desgràcia el seu reconeixement ha arribat fa ben poc. Es va donar oficialitat a aquesta llengua l’any 1967 i fins l’any 1993 no es va començar a veure els cartells en format bilingüe. Posteriorment, l’any 1999 el gal·lès va passar a ser assignatura obligatòria fins als 16 anys i avui dia un quart de les escoles fan totes les matèries en gal·lès. Crec que val la pena esmentar un festival molt important per als gal·lesos: the National Eisteddfod. És un festival que celebra la llengua i la cultura de Cymru. En aquest festival hi ha competicions de música, dansa, arts visuals, literatura i molt més. Se celebra cada any la primera setmana d’agost. Podeu trobar-ne més informació (en anglès) aquí. Si comparem el gal·lès amb el gaèlic irlandès, el gal·lès té molts més parlants habituals: a Irlanda només un 1% de la població l’utilitza l’irlandès habitualment, mentre que a Gal·lès un 20% de la població parla gal·lès de manera habitual. Malgrat haver aconseguit la independència, Irlanda té molts menys parlants habituals que Gal·les.

La llengua gal·lesa és una llengua cèltica. Les llengues cèltiques es subdivideixen en dues subfamílies: Brythonic languages i Gaelic languages. El gal·lès és molt diferent del gaèlic irlandès i del gaèlic escocès perquè el gaèlic irlandès i el gaèlic escocès pertanyen a una de les branques i, en canvi, el gal·lès pertany a l’altra branca. El gaèlic irlandès i el gaèlic escocès són pràcticament idèntics (s’assemblen moltíssim), però el gal·lès és completament diferent. Res a veure! Vegem-ne algunes paraules:

  1. Bore da. Això significa ‘bon dia’ i es pronuncia tal com ho veieu escrit.
  2. Shwmae. Així és com se saluda en gal·lès. Pel que m’han explicat, no seria l’equivalent de Hello. Pel que es veu, no hi ha una paraula que tradueixi l’anglès hello. Shwmae seria més aviat un ‘How are you?’. Es pronuncia [xomai].
  3. Iechyd da! Així és com es brinda en gal·lès. En anglès diuen Cheers!, en gaèl·lic irlandès es diu Sláinte! (literalment ‘salut’) i en gal·lès diuen Iechyd da! (literalment ‘bona salut’). Es pronuncia [yajed da].
  4. Diolch. Així és com es diu ‘gràcies’ en gal·lès. La pronuncia és [diolj].
  5. Croeso. Aquesta paraula vol dir ‘benvingut’ o ‘welcome’ en anglès i es pronuncia [croiso].

Malgrat ser una llengua totalment separada i diferent de les llengües romàniques, té algunes paraules que es van agafar del llatí. Per exemple: castell (‘castell’), ffenestr (‘finestra’), llyfr (‘llibre’), braich (‘braç’), trist (‘trist’), lleidr (‘lladre’), pont (‘pont’), mur (‘mur’). S’assemblen molt al català, oi? Curiós, no?

A Alemanya hi ha molts castells, però Gal·les també en té molts: aproximadament 600 castells! Una altra curiositat de Gal·les és que hi ha més ovelles que persones! Normalment, quan pensem en ovelles pensem en Irlanda, però es veu que a Gal·les també n’hi ha moltes. Pel que fa als esports, l’esport més important i, de fet, l’esport nacional de Gal·les és el rugbi. El detall que més em va sorprendre sobre el rugbi en aquest país és que és l’esport de la classe treballadora. A la resta de països (per exemple Irlanda) on es juga a rugbi és justament el contrari: és vist com a posh sport. Una altra curiosita és que a Cardiff hi ha 800 metres de carrers coberts d’arcades. El motiu és que és una de les ciutats on plou més del Regne Unit. Es van construir fa anys perquè la gent de casa bona de l’època no es mullessin mentre anaven de compres.

Pel que fa al menjar, si voleu tastar alguna cosa típica gal·lesa quan hi aneu de vacances, podeu tastar el cawl (a kind of lamb stew), el rarebit (cheese on toast) o els Welsh cakes (a mix of a pancake and a scone).

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa sobre Gal·les i la llengua d’aquest país. Fins aviat!!!

Publicat dins de GAL·LÈS i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

SAMHAIN

0

Benvinguts i benvingudes!!!

Avui, com que demà és Samhain a Irlanda, parlaré de la llengua i la cultura irlandeses. Samhain és el festival cèltic que, posteriorment amb l’arribada de l’església catòlica, va acabar convertint-se en Halloween. La paraula Halloween ve de “All Hallows’ Eve”. Hallows vol dir Saints, per tant “All Hallows’ Eve” és literalment ‘la vigília (the evening before) del dia de Tots Sants’. El que passa és que amb el temps i la parla “All Hallows’ Eve” va escurçar-se en “Halloween”. Per Halloween, una cosa típica que es fa és menjar Barmbrack. És un menjar típic irlandès i el nom ve del gaèlic irlandès bairín breac, que en anglès significa literalment ‘spotted loaf’ (en català ‘barra de pa amb taques’). I el nom té tota la lògica del món perquè és una barra de pa de motlle amb panses, que serien “les taques”. (Vegeu la foto de l’article).

Després d’aquesta breu introducció, passaré a centrar-me en la llengua irlandesa. De fet, avui m’agradaria esmentar unes quantes curiositats de la llengua irlandesa. Vegem-les!

1. MESOS

Aprendre els mesos de l’any en una llengua estrangera no és cap cosa excepcional, però l’irlandès té una peculiaritat que no havia vist en les altres cinc llengües que conec. Els mesos de maig, agost i novembre tenen el nom de festivals (festivals cèltics pagans): Bealtaine és el nom del mes de maig però també el del festival que es celebra el dia 1 de maig i que marca l’inici de l’estiu; Lúnasa és el nom del mes d’agost però també el nom del festival que marca l’inici de l’època de la collita; Samhain és el nom del mes de novembre però també és el nom del festival pagà del dia 1 de novembre que marca la fi de l’època de la collita, l’inici de l’hivern i l’inici del nou any; Nollaig és el nom del mes de desembre però també és la paraula que s’utilitza per a dir ‘nadal’, que, com ja sabeu, és el festival que celebrem durant el mes de desembre en molts països. Una altra cosa curiosa és que els mesos de setembre i d’octubre no són simplement la traducció irlandesa de ‘setembre’ i ‘octubre’, sinó que setembre és Meán Fómhair (que literalment vol dir ‘middle of autumn’) i octubre és Deireadh Fómhair (que literalment vol dir ‘end of autumn’).

2. AMBULÀNCIA

Aquesta és una paraula que en irlandès em sembla molt curiosa perquè és totalment diferent de les altres llengües. Les altres cinc llengües utilitzen la mateixa paraula provinent del llatí de manera pràcticament idèntica: ambulància (català), ambulancia (castellà), ambulance (anglès), ambulanza (italià) i ambulance (francès). L’irlandès, en canvi, diu otharcharr (que literalment significa ‘cotxe de malalts’). La veritat és que de les sis llengües, l’irlandès és la llengua que opta per l’opció més lògica, racional i descriptiva. ‘Cotxe de malalts’ és una descripció perfecta d’allò que és una ambulància.

3. NO TÉ VERB TENIR

Per a indicar possessió, en català, tenim el verb tenir; en castellà, tenen el verb tener; en anglès, tenen el verb to have; en italià, tenen el verb avere; i en francès tenen el verb avoir. En canvi, l’irlandès no té un verb equivalent. En irlandès, si volem dir que algú té alguna cosa, no ens queda més remei que fer servir una frase que tingui aquest significat però sense una paraula que sigui el verb tenir. Per exemple, en anglès diríem “I have a book”, però en irlandès direm “Tá leabhar agam” (que literalment és ‘A book is at me’), o “She has a sister” en irlandès seria “Tá deirfiúr aici” (que literalment és ‘A sister is at her’). Tal com podeu veure, l’irlandès, a diferència de les altres cinc llengües, no és una llengua possessiva.

4. NO TÉ SÍ/NO

Una altra cosa que les altres cinc llengües tenen però l’irlandès no té és les paraules i no. Una cosa tan simple, una de les primeres coses que aprèn un principiant en una llengua estrangera, resulta que en irlandès no existeix. Si ets un estudiant de nivell inicial d’irlandès, veuràs que el/la professor/a de seguida et dirà que en irlandès no tenim i no. Llavors, la pregunta és: com contesten els irlandesos que parlen irlandès?? Doncs repetint el verb. L’única manera que tenen de respondre és repetint el verb en forma afirmativa o forma negativa. Per exemple, si algú et pregunta “Do you sing?”, en irlandès respons “Sing/Don’t sing”, o si algú et pregunta “Do you drink coffee?” en irlandès la resposta seria “Drink/Don’t drink”.

5. NÚMEROS, SINGULAR I PLURAL

Una de les coses que més m’ha xocat és aquesta. Els números i aprendre a comptar són dues coses bàsiques que ni tan sols ens qüestionem. De la mateixa manera que no ens qüestionem que 1+1=2, donem per fet que el número 1 s’utilitza amb un substantiu en singular i que la resta de números s’utilitzen amb el substantiu en plural. Doncs sí, però no! En català, castellà, anglès, italià i francès diem el número 1 amb un substantiu singular (un noi, un chico, a guy, un ragazzo, un garçon i els altres números amb el plural (dos nois, dos chicos, two guys, due ragazzi i deux garçons). L’irlandès, però, no. Vol ser especial i únic i, per tant, decideix fer servir sempre el singular (fins i tot quan hi ha més d’un objecte o cosa). Per exemple, l’irlandès diu dhá cúpan tae (‘two cup of tea’) o bé trí leabhar (‘three book‘).

I parlant de números, l’irlandès té tres sets de números, no només un! En català, castellà, anglès, italià i francès, quan t’ensenyen els números, et donen una llista a aprendre i prou. El número 2 es diu X, el número 5 és diu Y… Però en irlandès tens tres paraules que són 2 i tres paraules que són 5, per exemple. Depèn del que comptis. Si no comptes res i, per tant, només esmentes els números, el número 2 és a dó, però si esmentes persones, 2 és beirt, i si parles de coses és dhá.

Pel que fa al tema singular/plural, la majoria de llengües el que fan és afegir una s per fer el plural. És allò “normal”. En italià, en canvi, no afegeixen s per fer el plural! És una cosa molt curiosa i interessant de l’italià: per això en italià no hi ha quasi cap paraula (a part de la preposició per i l’article il) que acabi en consonant! Els plurals es fan amb vocals. Doncs l’irlandès, malgrat que és una llengua d’una família diferent, té això en comú amb l’italià: tant l’italià com l’irlandès tenen plurals acabats amb la lletra i i plurals acabats en altres vocals. Per exemple, en irlandès tenim bus (singular) i busanna (plural), i tenim dalta (‘estudiant’ singular) i daltaí (plural). En italià, per exemple, diem amico (singular) i amici (plural).

 

Això és tot per avui. El proper dia us faré una segona part d’aquest article i esmentaré més coses curioses de l’irlandès, però per avui ja és suficient. Espero que us hagi semblat interessant i curiós. A mi, almenys, m’ho sembla. Gràcies per llegir l’article i fins aviat!!! Bona Castanyada a tots els catalans i catalanes i bon Halloween a la resta!!

 

TÍR GAN TEANGA, TÍR GAN ANAM.

0
Publicat el 19 d'abril de 2022

Bon dia i bona hora!!!

Com esteu? Feia molt de temps que no escrivia res i la veritat és que ho trobava molt a faltar. Avui m’agradaria parlar d’una de les meves coses preferides: els proverbis. La frase que dona títol a l’article d’avui és un proverbi irlandès que significa literalment: “Un país sense llengua és un país sense ànima”. L’he triada com a títol perquè hi estic molt d’acord, com ja sabeu. Com ja sabeu, l’objectiu del meu blog és defensar la llengua catalana i defensar totes les llengües per igual, independentment del nombre de parlants. L’altre dia a classe d’irlandès em van ensenyar uns quants proverbis irlandesos i avui m’agradaria comparar el proverbi irlandès i el corresponent proverbi anglès.

 

1 AITHNÍONN CIARÓG, CIARÓG EILE

Aquest proverbi irlandès vol dir allò que en anglès seria Birds of a feather flock together. Això significa que cadascú tendeix a juntar-se amb gent que té una manera de ser semblant. En català diem Cada ovella amb la seva parella i en castellà diuen Dios los cría y ellos se juntan. Em sembla curiós observar que en irlandès parlen de escarabats i en anglès, en canvi, d’ocells. La veritat és que l’animal de l’expressió anglesa és més bonic, més fi, que el de la irlandesa.

 

2 I NDIAIDH A CHÉILE A THÓGTAR NA CAISLEÁIN

Aquest proverbi seria l’equivalent irlandès del Rome wasn’t built in a day. Això vol dir que les coses importants requereixen temps, no es fan ràpidament en poc temps. En català utilitzem l’expressió Mica en mica s’omple la pica. És interessant observar que en anglès parlen de Roma i en irlandès, d’un castell. Té la seva lògica perquè la societat anglesa va ser colonitzada pels romans, però Irlanda no. Llavors la llengua irlandesa, igual que el país d’Irlanda, no té la influència dels romans que sí que tenen altres països i llengües. Una vegada més es demostra que cada llengua és un reflex de la realitat que viu cada societat. A Irlanda hi ha molts castells, per tant és lògic que la llengua irlandesa parli de castells.

 

3 BRISEANN AN DÚCHAS TRÍ SHÚILE AN CHAIT

L’equivalent anglès d’aquest proverbi és A leopard can’t change its spots. Això vol dir que cadascú és com és i que no es pot canviar la manera de ser de la gent. Tant en anglès com en irlandès es fa servir la metàfora d’un animal, però en anglès és un lleopard i en irlandès és un gat.

 

4 IS FEARR GO MALL NÁ GO BRÁCH

En anglès diem Better late than never. En català diem que Val més tard que mai. Aquest cas no requereix gaire explicació ja que és bastant clar i, a més, la traducció en totes tres llengües és bastant literal.

 

5 IS GLAS IAD NA CNOIC I BHFAD UAINN

Aquest proverbi és un dels meus preferits i el conec en tots els idiomes que parlo perquè l’utilitzo molt. En anglès es diu Grass is always greener on the other side of the fence. L’equivalent italià s’assembla molt al proverbi anglès: L’erba del vicino è sempre più verde. En francès també és molt semblant: L’herbe est toujours plus verte ailleurs. En totes tres llengües (anglès, italià i francès) es parla de gespa. En català, però, no tenim cap expressió que tingui aquest significat i que utilitzi la paraula herba o gespa. En català, simplement diem que Sempre volem el que no tenim. La idea, però, és la mateixa: que volem allò que els altres tenen i el que els altres tenen seria l’herba/gespa. En el cas de l’irlandès, en lloc de parlar de grass es parla de hills, però s’utilitza igualment el color verd en l’expressió, tal com passa en anglès, italià i francès.

 

6 NUAIR A BHÍONN AN CAT AMUIGH BÍONN AN LUCH AG RINCE

A mi aquest proverbi en anglès m’encanta perquè em fa molta gràcia i en irlandès, encara més. En anglès es diu While the cat’s away, the mice will play. En irlandès la traducció és bastant literal però hi ha una petita diferència: en lloc de dir ‘jugar’ (play), en irlandès es diu ‘ballar’ (ag rince): ‘Quan el gat no hi és, els ratolins ballen’. Em sembla interessant i maco perquè és com si fos un “homenatge” a la dansa irlandesa. En català no tenim un proverbi com aquest, però la idea és que quan qui té l’autoritat en un lloc no hi és, els qui hi ha en aquest lloc fan el que volen i allò és campi qui pugui. Un exemple molt clar és la pel·lícula Solo en casa: quan els pares marxen, el nen fa el que vol i allò és un desgavell. La metàfora de l’expressió tant en anglès com en irlandès és molt maca, més que el significat que té, perquè veure uns ratolins ballant o jugant és graciós i maco.

 

7 AR SCÁTH A CHÉILE A MHAIREANN NA DAOINE

En anglès, el proverbi equivalent seria No man is an island. Aquesta dita anglesa i irlandesa ens recorda una realitat que cal tenir present: que tota persona requereix la companyia i el suport dels altres. Exemples extrets del diccionari: Look, I know you’re very proud man, but you need to let other people help you if you’re in trouble. No man is an island, Dan. // It’s when our communities rally around us in times of tragedy that we truly appreciate that no man is an island, entire of itself. // You can’t manage this all by yourself; no man is an island. 

 

8 BÍONN BLAS AR AN MBEAGÁN

L’equivalent anglès és Less is more. En castellà també existeix l’expressió Menos es más. En tots els idiomes significa que a vegades una petita quantitat d’una cosa és més eficaç que una quantitat gran. Seria una idea semblant a dir que més val qualitat que quantitat.

 

9 FILLEANN AN FEALL AR AN BHFEALLAIRE

Aquesta dita és l’equivalent irlandès del proverbi anglès What goes around comes around. En català, nosaltres diem Tal faràs, tal trobaràs. En castellà, en canvi, tenen el proverbi Cada uno recoge lo que siembra.  El significat d’aquest proverbi és que allò que fas, sigui bo o sigui dolent, tard o d’hora t’acabarà tornant.

 

10 TÚS MAITH LEATH NA HOIBRE

Aquest proverbi irlandès en anglès seria A good start is half the work. Aquest proverbi serveix per a motivar-nos quan ens trobem davant d’una tasca que veiem com a impossible. Ens diu que els primers passos ja són un gran què, que els primers passos ben fets ja ens deixa mig solucionat el tema, ja és el 50% de la solució.

 

Bé, espero que us hagi semblat interessant. Això és tot per avui. Fins aviat!!!

SOC, SOY, SONO, SUIS…

0
Publicat el 16 d'agost de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria donar una ullada als verbs ésser i haver en llatí i comparar-los amb les llengües romàniques que conec (català, castellà, italià i francès) per tal de veure’n les semblances i les diferències. Des que he començat a estudiar llatí, sempre em fixo i comparo el llatí amb la resta de llengües per veure l’evolució de les llengües romàniques.

 

VERB SUM

El verb sum és el verb ésser llatí. El que em sembla curiós és que en un temps verbal s’assembla molt a una de les llengües i que en un altre temps verbal s’assembla molt a una altra. El català, però, sembla que és la llengua que més ha canviat respecte al llatí. Vegem-ho:

VERB SUM EN PRESENT: sum, es, est, sumus, estis, sunt. El català, el castellà i l’italià han canviat una mica respecte al llatí, però el francès s’ha mantingut molt semblant al llatí. Francès: suis, es, est, sommes, êtes, sont. 

VERB SUM EN IMPERFET: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant. De totes quatre llengües la que s’ha mantingut més fidel al llatí és el castellà, que és quasi idèntic: era, eras, era, eramos, erais, eran.

VERB SUM EN FUTUR: ero, eris, erit, erimus, eritis, erunt. Aquí ve la part divertida i curiosa. La primera persona de l’italià és exactament la mateixa que la del llatí (ero), però en italià significa ‘jo era’ i en llatí significa ‘jo seré’! La segona persona de l’italià també s’ha mantingut gairebé igual, però passa el mateix: en italià és passat i en llatí és futur! La veritat és que confon molt quan ja saps italià i et poses a aprendre llatí. Italià (imperfet!): ero, eri, era, eravamo, eravate, erano.

VERB SUM EN PERFET: fui, fuisti, fuit, fuimus, fuistis, fuerunt. Aquest temps verbal s’ha mantingut força semblant en totes les llengües, però la llengua que s’ha mantingut més fidel és el castellà: fui, fuiste, fue, fuimos, fuisteis, fueron.

 

VERB HABEO

En llatí, aquest verb es conjuga habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent i vol dir ‘tenir’! Segurament deveu pensar que l’anglès have ve d’aquí, oi? Doncs no! Per més que s’assembli en forma i significat al verb have anglès, el verb anglès no ve del llatí habeo. En llatí, no hi ha l’auxiliar haver, per tant habeo només significa ‘tenir’. Aquest significat de possessió l’han conservat només l’italià (avere = ‘tenir’) i el francès (avoir = ‘tenir’).

A més, en llatí tenim tenere (‘sostenir’) i habere (‘tenir’). Doncs aquests dos verbs han conservat els corresponents significats en italià (tenereavere) i en francès (teniravoir). A més del significat de possessió, el verb haver en italià (avere) i en francès (avoir) també s’utilitza com a auxiliar. En català i castellà, en canvi, el verb haver només s’utilitza com a auxiliar. Així, doncs, compararem el verb llatí habeo amb l’italià i el francès.

VERB HABEO EN PRESENT: habeo, habes, habet, habemus, habetis, habent. En francès ha canviat molt i en italià també ha canviat força, tot i que menys que el francès. Francès: ai, as, a, avons, avez, ont. Italià: ho, hai, ha, abbiamo, avete, hanno. 

VERB HABEO EN IMPERFET: habebam, habebas, habebat, habebamus, habebatis, habebant. El verb en francès ha canviat bastant, però en italià es manté força semblant.  Francès: avais, avais, avait, avions, aviez, avaient. Italià: avevo, avevi, aveva, avevamo, avevate, avevano. Però atenció: les dues primeres persones de l’imperfet de l’italià (avevo, avevi) s’assemblen a les dues primeres del futur en llatí: habebo, habebis! En el cas de l’imperfet, tant l’italià com el francès han perdut la lletra h, però el català i el castellà l’han conservada en l’auxiliar haver.

VERB HABEO EN FUTUR: habebo, habebis, habebit, habebimus, habebitis, habebunt. En el cas del futur, tant l’italià com el francès han canviat força. Italià: avrò, avrai, avrà, avremo, avrete, avranno. Francès: aurai, auras, aura, aurons, aurez, auront. L’italià i el francès en el futur utilitzen la lletra r, cosa que no fa pas el llatí (el qual fa servir dues lletres b).

VERB HABEO EN PERFET: habui, habuisti, habuit, habuimus, habuistis, habuerunt. El francès ha canviat totalment i l’italià ha canviat força. Francès: eus, eus, eut, eûmes, eûtes, eurent. Italià: ebbi, avesti, ebbe, avemmo, aveste, ebbero. Com podeu veure, l’italià conserva força tant la segona persona singular com la segona persona plural. Les altres persones, en canvi, han canviat força.

 

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa. Fins aviat!!!

10 FALSOS AMICS EN IRLANDÈS

2

Bon dia a tots i totes!!!

Com ja sabeu, estic aprenent gaèlic irlandès i de tant en tant em trobo amb una paraula que em recorda una altra paraula d’una altra llengua però que en realitat no vol dir el mateix. Això és el que s’anomena falsos amics (false friends en anglès). Avui, doncs, us esmentaré uns quants falsos amics que he observat a classe d’irlandès.

 

1 ANOCHT

Oi que aquesta paraula us recorda anoche en castellà? A mi també, però no! Anocht no és anoche en castellà. Anocht, en irlandès, vol dir ‘aquesta nit’. Així, doncs, anoche en castellà vol dir ‘ahir a la nit’ però anocht en irlandès vol dir ‘aquesta nit’. Quin embolic, oi? Em sembla molt curiós que totes dues paraules facin referència a una nit, però que en una llengua sigui la nit del dia en qüestió i en l’altra llengua sigui la nit del dia anterior.

 

2 CARA

Aquí sí que hi ha un bon embolic, ja que és un fals amic en diverses llengües però amb significats diferents! D’una banda, cara en català i castellà vol dir ‘face’ en anglès. D’altra banda, en italià cara és un adjectiu femení (caro/cara) que té diversos significats en anglès: ‘expensive’, ‘beloved’, ‘dear’ (forma de salutació utilitzada en cartes o correus en anglès) i ‘kind’. En irlandès, però, el significat és més semblant al significat italià que no pas al significat català i castellà, però no és exactament igual.

És a dir, la semblança que hi ha entre la paraula irlandesa i la paraula italiana és que ambdues s’utilitzen a l’inici d’una carta: en italià es comença dient “Caro Marco” o “Cara Maria” (que volen dir ‘Dear Marco’ i ‘Dear Maria’ en anglès respectivament) i en irlandès es comença amb “A Dhónail, a chara” (que vol dir ‘Dear Donald’ en anglès).  Tanmateix, en irlandès cara és un substantiu que vol dir ‘friend’ en anglès (mo chara vol dir ‘my friend’), però en italià ‘friend’ seria amico/amica.

 

3 COS

Sí, la paraula cos també existeix en irlandès i s’escriu i es pronuncia exactament igual que en català, però no vol dir exactament el mateix. En català cos vol dir ‘body’ en anglès, però en irlandès cos vol dir ‘leg/foot’ en anglès! Em sembla molt curiós i interessant que la paraula sigui exactament la mateixa, que en totes dues llengües sigui una paraula que fa referència al cos humà però que en una llengua es refereixi al cos en si (català) i que en l’altra llengua es refereixi a una part concreta del cos (irlandès). Curiós, oi?

 

4 FALSA

Com ja sabeu, en català aquest adjectiu s’utilitza per a descriure la personalitat d’algú. Una persona falsa en català i en castellà és una persona que no és sincera (fake en anglès). En irlandès, però, si diem que una persona és falsa, estem dient que és una persona gandula (lazy en anglès).

 

5 GÚNA

Aquesta és una paraula que sempre em confon per culpa de l’italià. Això de parlar diverses llengües a vegades és un bon embolic! Resulta que en italià gonna vol dir ‘faldilla’, però en irlandès gúna vol dir ‘vestit’. El que confon molt és que les dues paraules són molt semblants i que, a més, ambdues llengües es refereixen a una peça de roba però a una peça de roba diferent! Si gúna fos, per exemple, un aliment i gonna, en canvi, una peça de roba, no causaria tanta confusió.

 

6 ÚLL

Què creieu que vol dir? Penseu que vol dir ‘ull’ en català? Doncs no! Úll en irlandès vol dir ‘poma’ en català! Tal com us deia, aquesta paraula no em confon tant perquè els significats de les dues llengües són totalment diferents. En canvi, el cas de gúna/gonna sí que em crea confusió perquè són significats semblants. Tot i que no em confongui, em sembla molt curiós veure que la paraula irlandesa és gairebé igual que la paraula catalana (amb l’única diferència de l’accent), però que el significat és completament diferent.

 

7 TEACH

Si la veiem escrita, la paraula irlandesa teach és idèntica a la paraula anglesa teach, però la pronunciació i el significat són completament diferents. Curiós oi? En anglès, teach vol dir ‘ensenyar’ i es pronuncia [titx]; en irlandès, en canvi, teach vol dir ‘casa’ i es pronuncia [txaj] (amb el so de la j castellana).

 

8 ALBAIN

Quin país creieu que és? Albània, oi? Doncs no! Albain en irlandès vol dir ‘Escòcia’! Com es diu, doncs, Albània en irlandès? Albáin. És a dir: Albain vol dir ‘Escòcia’ i Albáin vol dir ‘Albània’. Com veieu, un simple accent canvia totalment el significat.

 

9 MÁRTA

Oi que us recorda el meu nom? Doncs no, en irlandès Márta és el nom d’un dels mesos de l’any: el mes de ‘març’. Com veieu, un simple accent ho canvia tot.

 

10 ISPÍNÍ

A mi aquesta paraula, cada cop que la veig, em recorda la paraula espinacs, tant en català (espinacs) com en anglès (spinach), però no vol dir això. En irlandès, ispíní vol dir ‘salsitxes’. Com veieu, totes dues paraules (la catalana i la irlandesa) fan referència a aliments, però es refereixen a aliments diferents!

 

Espero que l’article d’avui us hagi semblat interessant i curiós. Ja sabeu que a mi m’agrada molt comparar les diverses llengües que conec i veure’n les diferències i les semblances. Espero que a vosaltres també us hagi semblat interessant. Fins aviat!!!

 

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

0
Publicat el 25 de maig de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Fa poc vaig anar a Tarragona. Evidentment, no era pas el primer cop que hi anava (ja hi havia anat bastants cops), però mai no havia fet una visita guiada. Així, doncs, per descobrir alguna cosa nova, vaig decidir fer una visita guiada. El guia sabia moltes coses i les va explicar molt bé, per sort. Avui, doncs, compartiré amb vosaltres algunes de les coses que el guia ens va explicar: aquelles que a mi m’han cridat l’atenció. Abans de començar amb la història, però, crec que és important dir que Tarragona és l’única ciutat de Catalunya que la UNESCO ha declarat patrimoni de la humanitat. Dit això, comencem!

 

SALARI I DINERS

Quan els romans van arribar a Tarragona, ja hi havia una altra civilització: els ibers. A l’hora de construir les muralles de Tarragona, els romans eren els qui dirigien la feina i els ibers eren els qui treballaven construint. Gràcies a les marques que hi ha a les pedres de la muralla se sap que els ibers no eren esclaus, sinó que eren treballadors que rebien un salari. En aquella època el salari es pagava amb sal (vet aquí l’origen de la paraula salari). La sal era molt important en aquella època perquè no hi havia neveres i, per tant, havien de trobar alguna solució per tal de poder conservar els aliments. Així, doncs, la solució que van trobar va ser conservar els aliments amb sal. Es cobrava amb sal, però els romans també tenien una moneda: el denari. De fet, la paraula diners en català ve de denarius (el nom en llatí del denari, la moneda romana). Per tant, quan avui diem “Tens diners?” vindria del fet de preguntar si tens denaris (l’antiga moneda romana).

 

LA SEGONA ROMA

Quan els tarragonins diuen que Tarragona va ser “la segona Roma”, és cert. Es diu això perquè els emperadors vivien a Roma, però a Tarragona hi van viure dos emperadors: l’emperador August i l’emperador Adrià. De fet, no només l’emperador es va traslladar a Tarragona, també s’hi va desplaçar tota l’administració. Quan l’emperador August es va traslladar a Tarragona, va romanitzar tota la península ibèrica i la va organitzar en tres províncies: la Lusitània, la Bètica i la Tarraconensis. Això significa que hi havia tres fòrums provincials (un a cada capital de província): el de la Lusitània es trobava a Mèrida, el de la Bètica es trobava a Còrdova i el de la Tarraconensis es trobava, evidentment, a Tarragona. Vegeu la següent imatge:

 

LLUNA DE MEL

A l’època dels romans es bevia una beguda (que encara existeix) anomenada hidromel. És una beguda alcohòlica que, com el seu nom indica, conté mel. Es veu que com que la gent s’emborratxava molt i allò era un desgavell, els qui manaven van decidir prohibir el consum d’alcohol i que l’únic moment en què es pogués consumir fos durant la lluna de mel. I d’aquí ve el nom: lluna de mel perquè era l’únic moment en què es podia beure hidromel (alcohol). Perquè la gent s’espantés i no en consumís, la van anunciar com a “beguda dels Déus” i, així, van aconseguir que la gent no en begués (els Déus romans no eren gaire amables).

 

CAMPANA DE LA SAL

A Tarragona, fins fa uns quants anys hi havia allò que s’anomena la campana de la sal. Resulta que cada migdia, a l’hora de dinar, la campana de l’església sonava per tal de recordar a les dones que era l’hora de preparar el dinar per al marit. Així, doncs, és lògic que s’anomeni “de la sal” perquè quan cuinem posem sal al menjar. Això sí: una idea força masclista; però, per sort, ara ja no es fa.

 

NÚMEROS ROMANS

Segurament molts de vosaltres vau estudiar els números romans quan anàveu a l’escola i segurament deveu recordar que la lletra X correspon al número 10 i que la lletra V correspon al 5. La qüestió és: sabeu per què? Doncs ara us ho explicaré! Oi que quan jugueu a cartes i apunteu els punts, aneu fent palets? Oi que feu quatre palets i el cinquè el feu amb una ratlla inclinada que ratlla els altres quatre? Doncs resulta que quan els romans comptaven, feien una cosa semblant però un pèl diferent. Ells feien vuit palets en lloc de quatre i, llavors, el novè era una ratlla inclinada cap a una banda i, després, el desè era una altra ratlla inclinada en direcció contrària. Així, doncs, el novè i el desè eren dues ratlles inclinades que formaven una X. Per tant, quan la X es formava era quan es comptava el número 10. D’aquí ve que el número 10 sigui la lletra X. I el número 5 és la lletra V perquè la lletra V correspon a la part superior de la lletra X. La lletra V és la meitat (superior) de la lletra X i 5 és la meitat de 10. Voilà!

 

Espero que us hagi semblat curiós i interessant. Moltes gràcies per llegir-me i fins aviat!!!

TOT ÉS RELATIU

0
Publicat el 18 d'abril de 2021

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article als pronoms relatius. Últimament he observat certes similituds i diferències entre les llengües que conec pel que fa a aquest tema i m’han semblat curioses. Així, doncs, avui m’agradaria compartir-les amb vosaltres.

 

QUI

En llatí, quan el pronom relatiu fa la funció de subjecte dins de l’oració subordinada i és masculí, s’utilitza el pronom relatiu qui, encara que es tracti d’un objecte i no pas d’una persona. Per exemple: liber qui in meis manibus est (‘el llibre que és a les meves mans’). En canvi, quan el pronom relatiu fa la funció de CD dins de la subordinada i és masculí, s’utilitza quem. Per exemple: puer quem vidi (‘el nen que vaig veure’).

Curiosament, això de fer servir qui en funció de subjecte d’una oració de relatiu adjectiva per a coses i per a persones és una cosa que només ha mantingut el francès. En català, castellà i italià, en canvi, qui mai no s’usa per a coses (per exemple: El pis que volem llogar). De fet, el francès ho ha conservat de manera gairebé idèntica: qui per al subjecte (C’est une ville qui a eu des noms différents) i que per al CD (Istanbul est une ville que j’aime). L’única diferència entre el llatí i el francès en aquest cas és que el pronom relatiu del llatí té tres formes (una per al masculí, una per al femení i una per al neutre) i el francès només en té una.

 

CUIUS

En llatí, per al genitiu (que es traduiria per ‘de + nom’) tenim cuius. Per exemple: Puer cuius patrem iuvabamus est miser (‘el nen el pare del qual ajudàvem és desafortunat’). Doncs l’única llengua que ha mantingut aquesta paraula gairebé intacta és el castellà (cuyo): El partido cuyo candidato sea más votado será el ganador. 

 

CUI

En llatí, per al cas datiu (CI) s’utilitza la paraula cui. Per exemple: Puella cui librum dat est bella (‘La nena a qui dona el llibre és bonica’). L’italià és l’única llengua que ha conservat aquest pronom intacte: La persona cui ti riferisci è mia amica.

 

Una cosa que em sembla força curiosa és el pronom relatiu del francès. En francès, aquest pronom no només s’utilitza per a lloc (La Turquie est un pays j’habite depuis 10 ans), també per a temps (Il faisait chaud l’année je suis arrivé en Turquie). De fet, és l’única llengua que l’utilitza amb valor temporal. És curiós perquè les gramàtiques de les tres llengües restants (català, castellà i italià) especifiquen que és incorrecte utilitzar on, donde i dove (les respectives traduccions de ) amb valor temporal. Tot plegat em fa pensar que probablement es tracta d’una influència del francès. En català diríem L’any que / en què / en el qual va néixer el meu fill hi va haver molts incendis forestals; en castellà dirien Fueron años en (los) que / durante los cuales se pasaron calamidades; i en italià seria Il giorno in cui ci siamo visti mi sono dimenticato di dirti quella cosa.

 

Bé, doncs, això és tot. Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Bon cap de setmana!!!

EVERY DAY IS A SCHOOL DAY

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria escriure un article sobre frases fetes i expressions. Les dites que no es poden traduir literalment d’una llengua a l’altra sempre m’han semblat molt interessants. Per això avui m’agradaria escriure un article sobre aquest tema. Vegem-ne algunes!

 

DON’T SHOOT THE MESSENGER!

Aquesta és una frase que em sembla molt graciosa. S’utilitza en casos en què la persona que comunica la notícia no és la que ha pres la decisió i que, per tant, no se la pot culpar. S’utilitza per a dir que aquesta persona només comunica la notícia, no n’és la responsable. Per exemple: I don’t make the rules – don’t shoot the messenger! En català és molt semblant: No mateu el missatger.

 

BEHIND EVERY JOKE THERE IS A BIT OF TRUTH

Malauradament, en aquest cas en català no hi ha una frase feta equivalent. Hi ha l’expressió La veritat sempre sura, però no seria ben bé el mateix perquè no fa referència al fet de fer broma. En castellà, sí que tenen una expressió equivalent: Entre broma y broma la verdad asoma. No ens enganyem: moltes vegades diem que és broma, però en realitat no ho és, simplement estem dient la veritat amb to de broma perquè l’altra persona no s’ho prengui malament. Aquesta expressió anglesa fa poc que la vaig descobrir i em va fer gràcia veure que l’expressió anglesa s’assembla força a la castellana.

 

EVERY DAY IS A SCHOOL DAY

Aquesta frase significa que cada dia aprenem coses noves. En casetellà, diuen Nunca te acostarás sin saber una cosa más. M’agrada molt la connexió que fan en anglès de relacionar l’escola (lloc on s’aprèn) amb l’aprenentatge de la vida. Com que cada dia aprenem alguna cosa nova, és com si cada dia anéssim a l’escola. Em sembla interessant aquesta lògica i, per tant, m’agrada molt aquesta dita en anglès.

 

PLAY THE FIELD

Aquesta frase és l’equivalent anglès de la nostra anar de flor en flor. Quan una persona no es decideix a estar en parella sinó que un dia està amb algú i al dia següent està amb una altra persona, en aquests casos diem que va de flor en flor. Doncs, en anglès, en aquests casos diem play the field. Per exemple: Becky’s not ready to settle down with one man – she enjoys playing the field too much.

 

STEAL SB’S THUNDER

Aquesta és l’expressió que s’utilitza en anglès per a dir que algú roba el protagonisme a algú altre. Hi ha un episodi de la sèrie Friends que es diu així: The one with Monica’s thunder. En aquest episodi, la Mònica i el Chandler anuncien que es casaran i, per tant, la Mònica està molt contenta. Però llavors resulta que la Mònica enxampa el Ross i la Rachel fent-se un petó i s’enfada perquè li han robat el protagonisme. La Mònica vol que aquell dia sigui el seu dia, vol ser la protagonista del dia. Per tant, quan els veu fent-se un petó s’enfada perquè sap que els altres se n’assabentaran i, per tant, la notícia del dia passarà a ser el fet que el Ross i la Rachel tornen a estar junts. És precisament en aquell moment que ella els diu: I’ve been waiting my whole life to be engaged, and unlike some people I’m only planning on doing this once. So, you know, maybe this is selfish and I’m sorry about it, but I was kinda hoping tonight could just be about that. Now it’s about you and Ross getting back together! You kinda stole my thunder!

 

MONDAY HEAD!

Com tots sabeu, els dilluns són molt durs perquè s’acaba el cap de setmana i és força dur saber que s’ha acabat la diversió i que cal llevar-se d’hora i tornar a la rutina. Com que ens hem passat el cap de setmana descansant, a molta gent ens passa que el dilluns, en algun moment del dia, tenim el cap espès i ens equivoquem o ens oblidem d’alguna cosa. Quan això passa, en anglès diuen: Sorry, Monday head!

 

DON’T HOLD YOUR BREATH

Aquesta expressió seria l’equivalent de Ja pots anar esperant! en català o Espera sentado! en castellà. Ho diem quan volem dir que creiem que una cosa no passarà, per exemple: If you’re waiting for him to apologise, don’t hold your breath. 

 

COUNT YOUR BLESSINGS

En aquest cas, l’equivalent català seria Ja pots donar gràcies! Exemples:

  • You escaped the fire? Well, count your blessings! 
  • You’ll have to take the bus to school today—I have to go to work early. Count your blessings! When I was little, we had to walk three miles—uphill both ways!

“TOC DE QUEDA” ÉS CORRECTE?

0

Bon dia i bona hora!!!

M’agradaria dedicar l’article d’avui a la llengua catalana. Com que els últims articles que he escrit eren sobre altres llengües, ara sento la necessitat d’escriure un article sobre el català. De fet, un dels principals motius per què escric aquest blog és la defensa de la meva llengua: la llengua catalana. Per a l’article d’avui he triat tres termes: *toc de queda, *parats i *guarderia. El primer d’aquests tres és un terme d’actualitat i, per això, penso que ara és el moment de parlar-ne. Som-hi, doncs!

*TOC DE QUEDA

Encara que els mitjans de comunicació catalans utilitzin aquest terme, no és correcte en català. Precisament l’objectiu de l’article d’avui és fer saber a tots els catalanoparlants que *toc de queda no és català genuí, és una castellanització del català (allò que molts anomenem catanyol).

Tradicionalment en català (abans de la castellanització del català) s’utilitzava la locució seny del lladre amb el significat de ‘l’obligació de quedar-se a casa a partir d’una hora determinada’. En aquesta locució, la paraula seny vol dir ‘campana’ (si consulteu el diccionari, veureu que és un dels significats de la paraula seny). I es deia així perquè a l’hora convinguda tocava el seny del lladre (és a dir, la campana del lladre) i a partir de llavors estava prohibit circular i es podia detenir els infractors, considerant-los delinqüents o lladres. Posteriorment, a partir dels inicis de la castellanització del català, va començar a utilitzar-se *toc de queda (traducció literal del toque de queda castellà) i seny del lladre va començar a recular.

En resum, *toc de queda és un castellanisme, no és català. Si el que volem és parlar la nostra llengua (i no pas una llengua que no és ni català ni castellà), hem de començar a dir que a les 22h cal ser a casa perquè comença el seny del lladre.

*PARATS

En català, quan es parla de desocupació, la paraula correcta és atur (no pas *paro). Per tant, les persones que estan a l’atur són aturats (i no pas *parats). Un dia mirant la tele em va semblar molt curiós veure que, en una mateixa notícia, es deia atur i *parats. En un cas deien la paraula correcta (atur) i en l’altre, no (*parats). Per tant, en català tenim atur i aturats.

*GUARDERIA

Encara que la gent digui *guarderia i fins i tot surti a la tele, no és correcte. Aquest és un cas que he après gràcies a una experta en educació infantil. Moltes vegades, quan es tracta de vocabulari especialitzat, cal que els experts de cada camp diguin què és correcte i què no ho és. En aquest cas, en català cal dir llar d’infants o escola bressol. *Guarderia no és correcte perquè els infants no es guarden! Cal dir llar d’infants o escola bressol perquè aquest lloc és un centre educatiu on les educadores eduquen i ensenyen els infants, no els guarden.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i que us ajudi a conèixer i utilitzar millor la nostra estimada llengua. Us desitjo un molt bon Nadal… i recordeu: a les 22h ja hem de ser a casa perquè comença el seny del lladre!

Publicat dins de CATALÀ, General i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

PER QUÈ “SAGITARI” I NO PAS UNA ALTRA PARAULA?

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria parlar de l’origen de certes paraules que utilitzem sense pensar. Sabem el significat que tenen però no som conscients de per què tenen aquest significat i de la lògica que hi ha al darrere. Avui, doncs, us parlaré de l’origen d’unes quantes paraules. Vegem-les!

GLADIADOR

Per què els gladiadors es diuen gladiadors? Doncs es diuen així perquè els gladiadors porten una espasa i espasa en llatí es diu gladius.

SAGITARI

Com tots vosaltres sabeu (encara que no hi cregueu), hi ha dotze signes del zodíac. L’últim d’aquests dotze és sagitari. Sabeu, però, què vol dir sagitari? Sagitari ve del llatí sagittarius, que ve de la paraula sagitta (que vol dir ‘fletxa’). Per tant, sagitari és ‘el que dispara fletxes’. Per això aquest signe zodiacal es representa amb un home armat amb un arc i una fletxa. Heus aquí el perquè de tot plegat.

BÀRBAR

Per què? Doncs resulta que ve de la paraula que els grecs utilitzaven per a referir-se als estrangers, perquè aquests estrangers parlaven en una llengua que els grecs no entenien i, per tant, tot els sonava a “bar, bar, bar…”.

SANTIAMÉN  (castellà)

Per què en castellà diuen en un santiamén quan volen dir que fan una cosa ràpidament? Doncs la paraula santiamén ve de quan la missa es feia en llatí i la gent feia el senyal de la creu tot dient “In nomine patris et filii et spiritus sancti. Amen.”. Com que aquesta frase es deia molt ràpidament, les dues últimes paraules (la paraula sancti i la paraula amen) es van ajuntar i es va crear santiamén. També precisament per això (perquè aquesta frase es deia ràpidament) l’expressió castellana en un santiamén vol dir ‘fer una cosa ràpidament’.

ORIENT, OCCIDENT

Tothom sap el significat d’aquestes paraules, però sabeu per què es diuen així?

Doncs resulta que Orient ve del llatí oriente (que és l’ablatiu singular d’oriens) i oriens ve del verb llatí orior (‘néixer’). Per tant, Orient vol dir ‘naixent’ i per aquest motiu Orient és la terra del sol naixent.

D’altra banda, Occident ve del llatí occidente (que és l’ablatiu singular d’occidens) i occidens ve del verb llatí occido (‘morir’ o ‘matar’). Per tant, Occident vol dir ‘on mor el sol’ i per aquest motiu Occident és la terra on el sol es pon.

MERCÈS (català), MERCI (francès)

Aquestes dues paraules volen dir ‘gràcies’. Els catalans a vegades fins i tot utilitzem la paraula francesa per a dir ‘gràcies’. Bé, doncs sabeu d’on venen? Ambdues paraules venen de la paraula llatina merces, que significa ‘sou, salari’. Així, doncs, l’ús d’aquestes paraules ve del fet d’estar agraït quan reps el salari (fet que no passava a l’època romana, sinó que ha sigut una evolució posterior). Curiós, oi?

CANDIDAT

Candidat ve de la paraula llatina candidus. Candidus en llatí significa ‘blanc’. Resulta que a l’antiga Roma, quan algú volia obtenir un càrrec públic i anava a l’entrevista de feina, hi anava vestit amb una toga blanca. I per què havia de ser blanca? Bé, doncs perquè el blanc representa la puresa i l’honradesa i aquestes eren les qualitats que es demanaven a tots aquells que volguessin representar el poble o l’Estat.

Espero que hàgiu après alguna cosa i que us hagi semblat interessant. Moltes mercès per llegir-me i fins aviat!!!

WHAT’S THE CRAIC?

0
Publicat el 23 d'agost de 2020

Bon dia i bona hora!!! Avui m’agradaria dedicar l’article a l’anglès que es parla a Dublín. Com ja sabeu, dins d’una mateixa llengua hi ha diferències d’accent i de vocabulari segons la zona. Per exemple, l’anglès britànic és diferent de l’anglès americà. Però, de fet, no només hi ha diferències entre diferents països (Anglaterra i Amèrica, per exemple), sinó que també hi ha diferències dins d’un mateix país. Per exemple, no totes les expressions que s’utilitzen a Donegal s’utilitzen a la resta d’Irlanda. 

AVÍS PER A ESTUDIANTS D’ANGLÈS: aquestes expressions no formen part de l’anglès britànic estàndard que nosaltres estudiem a l’escola! Així, doncs, vigileu i no utilitzeu aquestes expressions en un examen de Cambridge! Ara que treballo de professora d’anglès a Dublín, sovint he de recordar als meus alumnes (immigrants que venen a aprendre anglès) que aquestes expressions només es diuen a Irlanda o a Dublín i que, per tant, si us plau no les utilitzin ni en un examen oficial d’anglès ni en altres països de parla anglesa.

1. “DO BE”

Ho he de posar entre cometes perquè el sol fet d’escriure-ho ja em fa mal a la vista. En anglès estàndard el verb to be, a diferència de la resta de verbs, no utilitza l’auxiliar do/does. Una altra diferència del verb to be respecte a la resta de verbs és que la majoria de verbs diferencien entre el present simple (acció habitual) i el present continuous (acció que passa ara mateix). Per exemple: I swim every day (acció habitual) / I am swimming now (acció que passa ara mateix). El verb to be, en canvi, sempre té la mateixa forma, tant si passa ara com si passa cada dia: I am always tired (acció habitual) i I am tired now (acció que passa ara).

Tanmateix, el verb to be del gaèlic irlandès sí que té dues formes: una per al present habitual i un per al present d’ara mateix. Per això, els irlandesos han creat una distinció del verb to be anglès que no existeix en anglès estàndard a causa d’una traducció literal de la llengua irlandesa. Vegem-ho:

ANGLÈS DUBLÍN: The bus does be full every day. / The bus is full now. 

ANGLÈS BRITÀNIC ESTÀNDARD: The bus is full every day / The bus is full now. 

 

2. BYE NOW! SAFE HOME!

Aquí a Dublín diuen bye now perquè és una traducció literal de l’irlandès Slán go fóill. En altres països de parla anglesa no afegeixen el now, només diuen bye. Així doncs, el now de l’expressió bye now ve del go fóill irlandès.

Una altra de les expressions que utilitzen aquí per a acomiadar-se és Safe home! Aquesta expressió és una traducció literal de Slán abhaile (del gaèlic irlandès).

 

3. AND YOURSELF?

Quan saludes algú i dius How are you?, l’altra persona et diu que està bé i et pregunta And yourself? Això sona una mica estrany a la gent d’altres països de parla anglesa. En altres països et dirien And you?, no yourself. Aquest yourself ve d’una traducció literal del tú féin del gaèlic irlandès ja que en aquesta situació en irlandès dirien Agus tú féin? (literalment And yourself?).

 

4. WHAT AGE ARE YOU?

Aquesta pregunta no la sentireu pas a Anglaterra, per exemple. A Irlanda, en canvi, és força habitual. Per què? Doncs perquè és una traducció literal del gaèlic irlandès Cén aois atá tú? En anglès britànic estàndard cal dir How old are you? si volem saber l’edat d’una persona.

 

5. A RIDE

COMPTE! Aquí a Irlanda, la paraula ride significa ‘una persona atractiva’ o ‘acte sexual’. En anglès americà, give somebody a ride vol dir ‘portar algú amb cotxe’ (en anglès britànic seria give somebody a lift). Per tant, si un americà ve a Irlanda, ha d’anar amb molt de compte i saber que MAI NO pot dir Would you give me a ride? si el que vol és que el portin amb cotxe. 😉

 

6. TO BE AFTER DOING SOMETHING

A Irlanda utilitzen aquesta expressió que, en anglès britànic, no té sentit. En anglès britànic estàndard utilitzem el Present Perfect amb just per a parlar d’una acció que fa poc que ha passat. Per exemple, I have just eaten. Aquí a Irlanda, però, és força habitual sentir I am after eating amb aquest significat.

L’expressió to be after doing something és una traducció literal de l’irlandès a l’anglès. Per exemple, quan a Irlanda diuen He is after selling the car és una traducció literal del gaèlic irlandès Tá sé tar éis an carr a dhíol. En anglès britànic estàndard cal dir He has just sold the car. 

 

7. GIVE OUT TO SOMEONE

Aquí a Irlanda sovint utilitzen l’expressió to give out to someone per a dir que han renyat algú. Aquesta expressió no s’utilitza a la resta de països de parla anglesa. En altres llocs dirien, per exemple, to tell somebody off o to scold someone. Aquí l’utilitzen perquè inconscientment fan una traducció literal del gaèlic irlandès tabhair amach (do dhuine). 

 

8. GRAND

Aquesta és una de les paraules més importants per als irlandesos. Aquí grand s’utilitza com a resposta a moltíssimes preguntes: How are you? I’m grand / Would you like your receipt? No, that’s grand, etc. Atenció: aquí a Irlanda grand no vol dir ‘great’ (tal com trobareu al diccionari d’anglès britànic estàndard), sinó que vol dir ‘fine’/’ok’. A Anglaterra, per exemple, diuen I’m fine; a Irlanda, en canvi, el més habitual és dir I’m grand (amb el significat de I’m fine).

 

9. WHAT’S THE STORY? / WHAT’S THE CRAIC?

Aquestes dues paraules (story i craic), juntament amb grand, són les paraules més destacades d’Irlanda.

What’s the story? vol dir ‘Què passa?’. Per exemple, quan saludes, en lloc de dir How are you? o What’s up? pots dir What’s the story?. Un altre exemple seria si estàs parlant amb un amic d’una tercera persona (del Seán que, per exemple, ja no es parla amb la Marie) i vols dir que no saps què li passa, pots dir I don’t know what the story is. 

What’s the craic? vol dir el mateix que What’s the story? amb el sentit de ‘Alguna novetat?’. La paraula craic és tan pròpia de la cultura irlandesa que té multitud d’usos i significats, tot i que el més comú seria ‘fun’.

 

10. THANKS A MILLION!

Quan estudiem anglès britànic, aprenem Many thanks o Thank you very much (‘Moltes gràcies’). Aquí, a Irlanda, a més a més, tenen l’expressió Thanks a million. De fet, és una expressió molt habitual que, en canvi, no diuen als altres països de parla anglesa. El que no sé segur és si ve de la llengua irlandesa o no. Jo crec que sí, ja que en irlandès pots afegir la paraula míle (que vol dir ‘mil’ però s’assembla de forma a la paraula million) a l’expresssió Go raibh maith agat (‘gràcies’).

Bé, espero que us hagi agradat l’article d’avui. La veritat és que feia molt de temps que anava anotant aquestes particularitats de la llengua anglesa que es parla aquí i ja feia temps que tenia ganes de tenir prou material per a escriure aquest article. Gràcies per llegir-lo o, com diuen aquí, thanks a million!!

 

BEANS AND PEAS EVERYWHERE

0

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria dedicar l’article a expressions en anglès. Les llengües són un reflex de la mentalitat d’un país, de les seves tradicions i de la seva cultura. Un exemple d’això és que en anglès hi ha moltes expressions amb la paraula pea i la paraula bean. Les mongetes i els pèsols són molt importants en la gastronomia d’aquest país i, per tant, han passat a formar part de la llengua anglesa. El fet que hi hagi diverses expressions amb aquestes dues paraules demostra que són part important de la cultura d’aquest país. N’hi ha algunes més, però en aquest article he escollit parlar de les que he sentit més. Vegem-les!

TO BE FULL OF BEANS

Aquesta expressió significa que algú té molta energia. Suposo que l’origen de l’expressió deu venir de la idea que si has menjat moltes mongetes, tens molta energia. Tanmateix, no només s’utilitza en el cas que hagis menjat mongetes. Pots dir que estàs full of beans encara que no hagis menjat mongetes. Exemple: Jem was full of beans after a long sleep. 

TO BE LIVING ON BEANS

Aquesta expressió no és tan comuna com l’anterior, però també existeix. Significa que no tens gaires diners, que vas just. Això ve del fet que fa temps, si tenies pocs diners, tenies molt poc menjar i l’únic que et podies permetre era comprar mongetes. Exemple: He lost his job 3 months ago and has been living on beans for the last few weeks. 

NOT TO HAVE A BEAN

Si dius I don’t have a bean, vol dir que no tens diners. En català diríem no tenir un duro o no tenir un ral. Suposo que ve de la idea que una mongeta era una cosa molt barata (com un duro o un ral en català) i si no tenies ni tan sols una mongeta, no tenies res.

TO SPILL THE BEANS

Aquesta expressió significa ‘dir un secret o una cosa privada’. Exemples: So who spilled the beans about her affair with David? o bé Come on, spill the beans! Whose fault is it?

EASY PEASY (LEMON SQUEEZY)

Aquesta és una expressió molt habitual. He sentit tant la versió curta (easy-peasy) com la versió llarga amb lemon squeezy. És tan comú aquí a Irlanda que fins i tot l’utilitzen en gaèlic irlandès (éasca péasca). Éasca vol dir ‘easy’, però péasca no vol dir res, només s’utilitza perquè rimi.

BE LIKE TWO PEAS IN A POD

Quan dues persones s’assemblen, en anglès diem que són like two peas in a pod. En català diríem assemblar-se com dues gotes d’aigua. És curiós veure que tant els pèsols (en anglès) com les gotes d’aigua (en català) són petits i rodons. Exemple: The twins are like two peas in a pod.

PEABRAINED

Aquest adjectiu s’utilitza per a descriure una persona que és molt estúpida. Com que els pèsols són molt petits, si una persona té el cervell de la mida d’un pèsol, evidentment vol dir que no és gaire intel·ligent. En català, una de les expressions més habituals que tenim amb aquest significat és tenir un cervell de mosquit. Com que els mosquits també són molt petits, doncs té lògica.

PEA-SOUPER

Aquesta expressió s’utilitza per a referir-se a un tipus de boira espessa que conté contaminació. A la sèrie The Crown van utilitzar aquesta expressió per a referir-se a The Great Smog of London (1952). Pel que es veu, com a conseqüència d’aquesta boira moltes persones van morir i moltes més van tenir problemes de salut.

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i útil. A mi sempre m’ha agradat aprendre expressions i frases fetes i esbrinar-ne l’origen. Cuideu-vos i fins aviat!!!

PER QUÈ “ETCÈTERA”?

4
Publicat el 25 de maig de 2020

Bon dia i bona hora!!!

A l’article d’avui m’agradaria parlar del llatí i comparar-lo amb les llengües derivades del llatí. Com que ara tenim més temps lliure, podem aprofitar per a fer coses que abans no podíem fer per manca de temps. Una de les coses que fa temps que volia fer és estudiar llatí. Em sembla interessant aprendre’l i així poder veure les semblances i les diferències que hi ha entre el llatí i les llengües romàniques que conec. En aquest article esmentaré cinc casos de paraules que utilitzem en aquestes llengües i n’explicaré l’origen.

SALUDAR

Nosaltres utilitzem el verb saludar, però per què? El motiu és que quan en llatí es saludaven, el que en realitat feien a través de la salutació era “donar salut” (català) o “dar salud” (castellà).

Hola en llatí es diu Salve! (a una persona) o Salvete! (a més d’una persona). Tant salve com salvete venen del verb salveo, que significa ‘tenir salut’. Per tant, Salve! vol dir ‘Tingues salut!’ i Salvete! vol dir ‘Tingueu salut!’. Així, doncs, quan tu saludaves algú en llatí “li donaves salut”. A més, em sembla interessant observar que en italià es conserva salve! (‘hola’) en un registre una mica formal i que ve, precisament, del salve llatí.

Una cosa semblant passava quan la gent s’acomiadava. Adéu en llatí es diu Vale! (a una persona) o Valete! (a més d’una persona). Aquestes dues paraules venen del verb valeo, que significa ‘estar sa’. Per tant, Vale! vol dir ‘Estigues sa/sana’ i Valete! vol dir ‘Estigueu sans/sanes’. El que em sembla molt curiós en aquest cas és que en castellà la paraula vale es conserva però amb un significat totalment diferent: en castellà vol dir ‘d’acord’.

ÚRSULA

Suposo que tots vosaltres heu sentit aquest nom, però sabeu què significa? En llatí el sufix -ula s’utilitza per a fer el diminutiu femení. En llatí, ursus vol dir ‘os’; per tant Úrsula vol dir ‘osseta’.

NUMISMÀTICA

Tots sabem que la numismàtica és la ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de la moneda, però d’on ve la paraula numismàtica? Bé, doncs en llatí nummus vol dir ‘moneda’ i el plural de nummus és nummi i numismàtica ve de nummi. Com podem veure, té la seva lògica ja que la numismàtica té a veure amb les monedes.

PÀRVULS

En català fem servir la paraula pàrvuls per a referir-nos als alumnes de parvulari. Però per què? Doncs resulta que en llatí parvus és un adjectiu que significa ‘petit’. Com que els nens i nenes de parvulari són petits, per això són pàrvuls (substantiu masculí plural), que literalment vol dir ‘petits’. I la paraula parvulari també deriva d’aquí. Molt lògic, oi?

ETCÈTERA

La paraula etcètera és el resultat de la suma de la conjunció llatina et + la paraula llatina cetera. En llatí, et vol dir ‘i’ (com en francès) i cetera vol dir ‘la resta de coses’. Per tant, etcètera vol dir ‘i la resta de coses’. De fet, quan fem una llista de coses i, al final d’aquesta llista, escrivim etcètera estem fent això precisament: estem dient “això, allò, allò altre… i la resta de coses”. La veritat és que m’ha agradat saber l’origen d’aquesta paraula perquè ara ja entenc per què la diem.

Espero que us hagi semblat interessant i que hàgiu après alguna cosa nova. Cuideu-vos molt! Fins aviat!!!