Chào ông Viêt Nam

Un 14 de maig de 2009, na Xesca ens va deixar- Dotze anys d’absència i la trobo a faltar.I tots els anys recordo aquest fatídic dia.Vaig rellegint els teus apuntaments que encara podem trobar en el teu bloc, mític, HIDROAVIÓ APAGAFOCS i que encara podem trobar a l’arxiu d’aquesta casa. Avui fa un día rúful, gens agradable, i el cel té un color gris plom. No s’hi estaria a gust a la platja de Can Pica on feies aquelles nedades sense fí, sempre en direcció a l’horitzó, endavant, sense mirar enrere. Estic rellegint la teva novel·la ”Quan venia l’Esquadra’, Premi Ramón Muntaner. M’encanta com ens expliques amb la teva finíssima ironia la vida del Port de Pollença dels anys 50/60, i conèixer a les tietes cosidores, les monges, els americans i sabem de les berenades, les festes i funerals. A les 12 en punt he begut la copa de cava. Hora de l’Àngelus, tradició que no es perd tots els 14 de maig.

Hem passat un any de merda amb la pandèmia aquesta i més que mai he anat llegint relats de viatges, somiant a descobrir noves rutes. I he recordat un apuntament en el meu bloc 25/09/2008 Rakhine-Mrauk U. Somiava en viatjar a Sittwe i ho vaig fer l’any següent, octubre de 2009. I tú ja no hi eres. Sí que guardo el comentari que em vas fer arran aquest escrit …………….

******. El pailebot ‘Cap Falcó’ és amarrat a Sittwe per fer provisions, després d’un llarg viatge. Tu i jo fem part de la tripulació. Aquest viatge és un xàrter d’antropòlegs i d’altres científics finançat per les constructores i els hotelers mallorquins que havien col·locat els diners que defraudaven en paradissos fiscals inaccessibles, però en un moment donat varen decidir de salvar la seva ànima i, en principi, ells havien proposat al confés de pelegrinar a Jerusalem, però el confés els va dir que res de pelegrinar ni de fer més cine, sinó afluixar pistrincs més que depressa. I res de posar-ho a la bacina o de dur gonelletes a la marededéu o fer passos de Setmana Santa o rogatives o dois d’aquests, que això és el que sempre han fet i mira de què ha servit. L’església ja té, no necessita res més, de moment. Així és que els han obligats a donar una part dels doblers negres a sor Teresa Cànaves perquè pugui seguir fent a Ruanda, amb més mitjans, allò que hi ha estat fent a precari durant dècades; els han obligats a donar-ne una part als de Can Gazà. Una altra part, l’han haguda de destinar a la investigació científica i una altra part a la cultura. Tu i jo hem estat beneficiades per la partida destinada a cultura. Tu, ets la fotògrafa de l’expedició del ‘Cap Falcó’, a més de la guia i organitzadora d’excursions. I jo hi he trobat feina de cuinera i estic més xalesta que un gínjol. Tu ja saps que anar de cuinera amb un vaixell és el somni de la meva vida. Però no petits xàrters amb iots que lloguen clubs de futbol per passejar futbolistes de Mallorca a Eivissa, no: jo volia anar enfora. En haver fet provisions posarem rumb a Mrauk U. De soldat que ens vigili encara és l’hora de veure’n cap. Tu, n’has vists? ****

Un viatge que hem fet moltes vegades, dotze per dir-ho clar. Els pensaments són lliures. Ningú ens impideix salpar amb el ‘Cap Falcó’ i fer aquest llarg viatge fins a Sittwe i navegar riu amunt fins a Mrauk U.

Avui fa 100 díes que el poble de Myanmar/Birmània va començar a protestar sortint als carrers en contra el cop d’estat per part dels militars que es va produïr el 1r de febrer 2021. Des de aleshores no han deixat de manifestar-se en contra tots els díes a les CIutats, poblets, pobles, zones rurals. Com a recordatori del perquè d’aquest cop d’estat retornem al mes de novembre de 2020 on es van celebrar eleccions generals legislatives a tot el país. La participació va ser massiva i els resultats contundents. 85% dels vots al partit NLD encapçalat per Daw Aung San Suu Kyi. SLORC partit dels militars menys del 25% dels vots. El poble va avalar la gestió del Govern de Daw Aung San Suu Kyi des de 2015 i van afirmar el seu desig de continuar vivint en una democràcia, no pas en una dictadura militar com va ser de 1962 fins a 2015. Els militars van fer tot el possible per desvirtuar el resultat publicant notícies falses de frau. Va ser un tira i afluixa abans de contituïr-se el nou Parlament amb la majoria de parlamentaris civils, però sempre amb el 25% dels escons ocupats per militars d’acord amb la Constitució de 2008. 

I els militars amb el General Ming Aung Hlain al capdavant, va perpetrar el cop d’estat l’1 de febrer 2021, díes abans de la constitució del nou Parlament, i deposant a tot el govern sortint, amb la Consellera en Cap Daw Aung San Suu Kyi. Des de aleshores no en sabem res d’on són ni  els càrrecs en contra seva (notícies ens diuen d’altra taïcció, corrupció, malversament de fons públics). Van constituir el SAC State Administration Council (Consell Administratiu de l’Estat de Myanmar) per dirigir el país durant un any en estat d’emergència i convocar noves eleccions vàlides, segons aquesta Junta Militar.

Dos díes després, davant la sorpresa d’aquest cop d’estat, la gent va començar a sortir al carrer per protestar. Primer tímidament i a mesura que passaven els díes més i més gent omplint carrers, barris, camins, carreteres. Els sindicats van convocar vagues a fàbriques, bancs, i al teixit ferroviari i comunicacions del país. Els pagesos I agriculturs es van aixecar en massa en contra els militars. Una gran majoria de gent les va seguir. Els funcionaris també van anar a la vaga. I es va constituïr el CDM Civil Disobedience Movement ( Moviment Civil per la Desobediència). Els primer en secundar la vaga i la lluita van ser el col·lectiu sanitari, metges, infermeres, personal es van pronunciar fortament en contra la dictadura militar i defensant la democràcia. Són els que han patit una repressió més forta per part de la Junta.

Després de la sorpresa de l’aixecament popular que la Junta MIlitar no s’esperava pas, va començar la repressió brutal, cruel i sagnant per part dels esbirros de la policia militar i l’exèrcit amb el General Ming Aung Hlain al capdavant. Incendis, destrosses, ràtizies notcturnes, atacs aeris a les zones fronteres on lluiten els exèrcits de les ètnies Karen i Kachin, amenaces, milers de detencions il·legals sense suport d’advocats i ús d’armes de foc real, granades, franc tiradors. El resultat és esfereïdor:  Més de 780 persones mortes (entre les que hem de comptar més de 50 menors d’edat), més de 5.000 detencions. Aquestes dades en veu de la AAPP Burma, The Assistance Association for political prisoners @aap_burma amb cossos I persones identificades, però es tem que el nombre de víctimes podria ser més alt, pel fet que la Junta ha tallat des del primer moment internet i les comunicacions de les zones rurals són pràcticament inexistents.

A tot això es va constituïr el CRPH  Committee Representing Pyindaungsu Htuttaw (Comité de Representants de l’Assemblea de la Unió de Myanmar) i a la vegada han anomenat un govern a l’ombra, civil, NUG National Unity Government (Govern d’Unitat Nacional). En aquest govern interí civil, hi són representades diferents ètnies i activistes de la revolta. Especial esment al Dr. Sasa @DrSasa22222 que va poder fugir de no ser detingut com a membre legal de l’Assemblea de Parlamentaris i des del seu amagatall secret és el portaveu d’aquest govern a l’ombra per a tot el món. La seva activitat és frenètica, concedint entrevistes als mitjans més importants del món, mantenint converses amb alts càrrecs de diferents governs i estaments del món. Lluitant perque els països, els estats, reconeguin aquest govern sorgit de les urnes democràcticament i condemnin la Junta militar colpista. 

Finalment aquest govern a l’ombra ha fet un comunicat oficial de la constitució del PDF People Defence Force (Exèrcit de Defensa Popular). 

La majoria del poble no vol tornar a viure una dictadura militar i no pensen donar cap pas enrera. Fins i tot paguen amb les seves vides la defensa de drets individuals i col·lectius. El silenci absolut del món és total i deixen fer. La total impunitat dels militars terroristes és vergonyant.