Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Conèixer les estrelles i l’univers. L’Enric Marco a Osona

Publicat el 27 de maig de 2016 per rginer

 

Divendres dia 3 de juny ens visita el nostre astrònom, el nostre blocaire , veí i amic d’aquesta casa,  l’Enric Marco, sí, el de la Vall d’Albaida. Vegeu el cartell. Us convido a tothom a assistir a la conferència. Sé que és tard, un divendres, però Vic no és lluny d’enlloc ….

cropped-Calderona-Polsdestels

I a més és una oportunitat de veure’ns, els veïns d’aquesta casa.

mercuri-20160418

Ja és un costum llegir en començar cada mes com serà el nostre cel i entendre’l una mica i una mica més. Mirar les estrelles des d’un lloc on no hi ha llum és un dels plaers més grans que pot haver-hi. Pots estar-t’hi hores, fins que clareja. He vist aquest cel des de diferents indrets del món. Sempre és diferent. Potser la situació; veure la Southern Cross i no pas la Polar és fascinant. Veure les estrelles des d’un petit indret del Montseny és emocionant i des del balconet de casa meva, a la gran Ciutat, també em transporta als somnis. He recuperat aquest video, excepcional, un timelapse, del cel d’Uluru a Austràlia.

[vimeo 15908598 w=640 h=400]
<p><a href=”https://vimeo.com/15908598″>Uluru (Ayers Rock) – milky way timelapse</a> from <a href=”https://vimeo.com/spacelapse”>Pascal Christian</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

La setmana vinent aniré a Vic i de ben segur que contemplar, veure, les estrelles des de la Plana, esdevindrà un cop més un espai per viatjar lluny a l’univers, i …… somiar.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Xesca Ensenyat : 7 anys d’absència.

Publicat el 16 de maig de 2016 per rginer

Un 14 de maig, na Xesca ens va deixar. Set anys ja d’absència i més que mai la trobem a faltar. Rellegeixo l’intercanvi d’e-mails, els seus comentaris als meus apuntaments, torno a fer una ullada a les fotografies d’una trobada de blocaires a casa seva a Can Pica, visitar-la a l’Hospital d’Inca quan ja no podia parlar, però sí escriure.

DSCN7939

Fotografia: Can Pica. Trobada de blocaires. 2007.  RG.

Sempre he dit, ho penso, i ho comento, que escriure una novel.la, apuntament rera apuntament en un bloc, no és a l’abast de tothom. I si entrem al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa, encara podem gaudir de la seva capacitat i enginy i ironia de tot el que va escriure. Així a l’atzar he triat aquest apunt Els peixos no naufraguen. I després valtros podeu anar clickant un per un els seus posts. Us ho recomano, perque na Xesca escrivia molt bé, rabiosament bé, emocionalment bé, irònicament bé.

DSC_4837

DSC_4973 (1)

Fotografíes: Búger i Eu Moll. Maig 2012. RG.

I no deixo mai de recordar la trobada de blocaires a Búger. Ací teniu una crònica de’n David Figueres, blocaire d’aquesta casa i poeta, Lletra a Na Babalusa. Un escrit esplèndid d’uns díes del mes de maig de 2012 durant unes Jornades en memòria de Xesca Ensenyat.

DSC_4821

DSC_4863

Fotografíes: Búger. Maig 2012. Blocaires.

Dissabte dia 14 de maig 2016 era a Sant Martí d’Empúries, davant la Mediterrània. Un matí esplendorós, cel blau, i la mar molt tranquil.la. Vaig beure la copa de cava a l’hora de l’àngelus, davant la petita esglèsia, a les 12 en punt, i mira,  un hidroavió apagafocs estava volant per la badia de Roses, prop del port d’Empúries. Em van dir que havia sortit d’Eu Moll per fer un vol de pràctiques. Va continuar el seu vol per l’Empordà davant un majestuós Canigó encara nevat, les vinyes verdes vora la mar,  les oliveres prestes per passar l’estiu, l’estol d’ocells volant, els pobles dormint la seva pau abans l’arribada dels turistes, catifes de flors cobrint la terra. Enguany la primavera s’omple de vida i emocions.

DSCN8009

Fotografia: Hora de l’àngelus. Can Pica. 2007. RG. DSC_4920

Fotografia: Eu Moll de Pollença. RG.

La memòria i el record no es perden.

 

 

 

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 11 de maig de 2016 per rginer

 

 

Un mes d’abril dolent. Continúen les morts injustes, cruels, de dones assassinades i la meva denúncia, i no sembla que aquesta violència es pugui acabar mai.

DSC_0380

10.04.16 – Lugo. Dona assassinada a ganivetades. L’home el presumpte autor, ex company, ha estat detingut.

12.-04.16 – Benidorm, Marina Baixa. Dona assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex parella de la dona i denunciat per maltractaments, ha estat detingut.

14.04.16 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat. Dona assassinada a trets davant la filla petita i una amiga. L’autor, company de la dona, s’ha suicidat.

18.04.16 – Salamanca. Dona trobada morta a casa seva. Assassinada. Detingut el presumpte autor, ex parella de la dona, i amb una ordre d’al.lunyament.

24.04.16 – Valls, Baix Camp. Dona assassinada a ganivetades a casa seva. El presumpte autor, la seva parella, ha confessat el crim i ha estat detingut.

DSC_0444

El meu sincer condol i la meva tristor per aquesta violència sense sentit.

Unes flors de primavera trobades al Pirineu tot just fa uns díes.

 

 

 

 

 

Oliveres

Publicat el 3 de maig de 2016 per rginer

El dia 30 d’abril es va projectar a Sant Mateu, Baix Maestrat, la pel.lícula de la Íciar Bollain amb guió del seu home, en Paul Laverty, ”El Olivo”. He vist el trailer. I aniré a veure-la. Sí.

olivera_ximo_la_jana

Ací teniu l’enllaç del trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=HtyVkAHassQ?rel=0&w=560&h=315

 

Però també us deixo un apuntament del blocaire,  La paella mecànica d’aquesta casa, on podeu llegir i saber de les oliveres mil.lenàries del Baix Maestrat. L’any 2006 es va aprovar una llei al Parlament valencià per a conservar i defensar aquests arbres, perque la especulació i venda era ja un escàndol. Canet lo Roig, Traiguera, Sant Mateu …. ara la gent pot respirar tranquil.la, per que ja no es poden vendre les oliveres, i sí es pot anar-hi a veure-les i gaudir-ne.

traiguera-memorial

A Catalunya encara no s’ha aprovat cap llei per protegir les oliveres, i podem veure vivers  amb aquests arbres, arrencats de la seva terra, i plantats en llocs inversemblants,  tancats, en mig del ciment, d’autopistes, en edificis i oficines de grans multinacionals, i exposats com un trofeig en països del nord, a l’altra banda de món, lluny de la Mediterrània.

Aplaudeixo aquesta iniciativa de la Íciar i el seu home en Paul Laverty. Seré feliç en vore la terra, les oliveres del Baix Maestrat i la història que ens explica, i encara ho seria més, si els protagonistes parléssin en la seva llengua. el valencià ……. és possible ??