Chào ông Viêt Nam

Sí, hem guanyat. Agú ho dubta ? Sí ja sé que ens hagués agradat guanyar per golejada, però el nostre país és plural, divers i ahir es va mobilitzar el 77%. És molta gent, molta, penso que la majoria, perque sempre existeix la bossa de la gent apolìtica. S’ha arribat al sostre, i els unionistes han arribat definitivament. No n’hi ha més.

El dia després, em sorprèn i molt el que diuen a la premsa estrangera i la premsa del reino de españa. Per The Guardian, BBC, Figaro, L’Indépendant, Die Welt, New York Times, Al Jazzera, etc. etc. el titular és ben clar: Els catalans independentistes han guanyat les eleccions. Ras i curt. Clar i català. Tot el que es digui al reino de españa és paper mullat. El que han de començar a rumiar i a treure pols del calaix és fer polìtica i deixar de ser uns hooligans menyspreables. Vaig escoltar per la ràdio o la televisió, no ho recordo, els crits de la gent de ciudadanos. Uns crits que ja me’ls han regalat mentre he estat en diverses parades de l’ANC al carrer del districtes del meu barri. Això sí que em fa mandra, haver d’escoltar mentides, insults, bajanades i poca polìtica de nivell.

No han volgut mai fer un referendum. Mai. I és en un referendum quan es compten els vots, un Sí o un NO. Ja ho sabíem que el dia després aquest seria el tema, el nombre de vots, i tornem a veure la manca de responsabilitat i de democràcia de la gent del reino de españa. I aquesta serà l’arma que utilitzaran un dia sí i un dia també.

Mirem les dades definitives ?

JXSI i CUP: 1.952.482 vots.

Nuls, en blanc, Unió, PACMA, Altres: 185.832 vots.

Ciutadans, PSC, PP: 1.599.527

Catalunya Sí que es pot: 364.823

I ens falten els vots de l’estranger.

Si ens mirem aquestes dades i especulem que sí que hem votat en un referendum:

SÍ: 1.952.482          NO: 1.599.527

Nuls, en blanc, altres:185.832.      Catalunya Sí que es Pot: 364.823.

Aquestes dues últimes xifres sense un resultat clar i evidentment no es poden comptar.

La diferència és clara.

Ens hem conjurat, ens hem mobilitzat, hem votat, i tenim un Parlament amb una majoria de 72 diputats que sí volen la independència. Mai abans havia passat. Està clar, no ? Majoria absoluta. Oi que no m’he equivocat ?

Ara els toca als politics treballar i fer realitat aquests resultats. Formar un govern de concentració. Proclamar la República Catalana. Començar el camí per la independència. Marxar del reino de españa. I també no deixar de banda la feina del dia a dia per no deixar a la gent del nostre país sense ajudes i que tot funcioni, educació, sanitat, assistència social, treball, pagesia. Hi haurà canvis durant aquesta transició, ara catalana. Cares noves al Parlament. Un parlament diferent. Diputats que no arriben de partits tradicionals, amb un nou discurs.

Tot es veu més clar. Serà difícil, però així és la política i aquí en sabem.

Hem guanyat i a continuar, amb un somriure, mentre escolto algú que diu no sé que de dimissió, de fer unes noves eleccions, que han guanyat, que hem perdut i no sé quines bajanades més. Nosaltres sabem que estem al punt de sortida per bastir la República Catalana. I així serà.

Via fora …. Hem arribat al punt de sortida. Continuem ….. No pararem.

Poc a dir i molt. Aquesta és la nostra lluita. Ho aconseguirem i bastirem la República Catalana des de baix, per els nostres fills, nets i besnets, i votarem per a tots el que no hi són.

I ja he votat. He anat cap al migdia i el col.legi estava a petar de gent. Molta cua. Ara sí. Aquest és el vot vàlid per començar demà el procés. No us podeu imaginar la emoció i la alegria. Endavant les atxes …. Ho aconseguirem, segur ….. Bròquil is OVER.

Ja no hi ha camí de tornada. Hem arribat al cim i una vegada fet el recompte de vots, començarem a bastir la Republica Catalana i el camí serà llarg, possiblement molt llarg. Però val la pena. Perque deixarem un futur als nostres fills, néts i besnets. Els fonaments hauran començat a posar-se. I patirem adversitats, menyspreus, atacs, disputes, decensís, ràbia. Però val la pena. La lluita serà aferrissada, però persistirem, amb raons, sense defallir. Sí, val la pena. No tenim por, i hem de fer possible que la gent que en té, la perdi, s’agafi ben fort a la revolució pacífica, democràtica, sense armes de foc, sense violènciia, amb la raó, amb els fets, amb vots, amd democràcia, amb la il.lusió i el sofriment. Una revolució no es guanya amb flors i violes, ho sabem.

He estat repassant els apuntaments que he escrit d’ençà l’any 2010, en la categoria de Catalunya Independència. Aproximadament 210. El primer el 27 de febrer de 2010. Quan van començar les votacions del dret a decidir i vaig anar continuant per els diferents Ajuntaments, manifestacions, vies catalanes i lliures, V-baixa.  Recordo molt el dia que vaig anar a Osona, concretament  Sant Vicenç de Torelló, on ens vam trobar diferents blocaires d’aquesta casa. No podíem votar, però sí fer un simulacre. I en vam gaudir. I vam votar el 9N14, que tampoc era vàlid. Ara sí, ara el 27S15, sí serà vàlid. Podría fer un bon resum de tot el que he escrit en aquests 210 apuntaments, i amb paciència, ho penso fer. No serà fàcil, però ho faré.

De tots els apuntaments que he publicat, havia d’escollir-ne un. Dificil, i he triat el que vaig escriure el 10 de juiol de 2011. I aquest és el primer paràgraf d’aquest post:

— Sí, aquesta manifestació que ningú sabia qui la convocaba, oblidada, en un petit racó, en un calaix, pocs mitjans, poc ressó, va aconseguir que milers de persones ens trobéssim a la Plaça Urquinaona. Gràcies noies, nois de la plataforma per la feina. Gent jove, moltíssima gent jove, que saben el que volen, independència per Catalunya, de primer, i després ja vindrà la resta. Cal però molta pedagogia, novament, per explicar a la gent que té por, que no ho veu clar, el ‘ara no toca’, el que significa per el nostre país, esperonar als politics, a tots ………….

–

I ens vam trobar en aquesta manifestació del 9 de juliol de 2011:  Indústries i Caminars …. L’Hereu Riera …. Temps d’incertesa (com tots) Borinotus, BioSofia,, Octavi, Eloi, Núria, plegats, caminant entre la munió de gent.

Blocaires de VilaWeb, i per damunt de tots, la Sílvia – Indústries i Caminars -. Em va fer un comentari que recomano de llegir si feu un click a l’enllaç del meu apuntament. Les últimes paraules del comentari : M’agradaria que la manifestació d’ahir, i qualsevol altre gest, idea, moviment …. per la independència, serveixi ara per aplegar forces i posar-les totes al servei d’un pla #totsjunts.

La Sílvia ens va deixar a començaments de l’any 2012. Sempre la recordo quan vaig a les manifestacions o a qualsevol acte, i el 27S15 la recordaré més que mai. Sílvia, diumenge 27S15, no podré posar el teu vot a les urnes, però sí que recordaré la teva lluita, la teva persona, com tantes altres que no podran fer-ho i que he estimat i amb tant d’orgull i força faré aquest gest que vosaltres no podeu fer: votar per començar el bastiment de la República Catalana. El 28S15 tot comença, i ara de veritat.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER.

No puc amagar la meva passió per aquest esport. Un esport, com quasi tots, nascut a Anglaterra, diuen l’any 1823, quan un nen jugant a fubol es va emprenyar, va agafar la pilota amb les mans i va córrer fins arribar a la porteria. Tinc família prop de Montpellier, de Narbonne, de Bèziers, i allà el rugby és l’esport rei. Veure el torneig de les 5 nacions per televisió, quan només podíem veure dos canals, va ser també un gaudi, i finalment, el meu germà va jugar a aquest esport fins els 42 anys, al CN Poble Nou ( 3 x 3 nou, 3 x 3 nou, visca el Poble Nou ). I van ser molts els partits que vaig veure a la Fuixarda i fins i tot a Sevilla, quan havia de jugar contra un equip de l’universitat, primera divisió, i jo en aquella època era a Andalusia.

Un recés, sí, en mig d’aquesta campanya electoral on ja conec molt bé el que han dit, diuen i diran, divendres va començar la Copa del Mön de Rugby i m’he plantat davant el televisor. I sí, ja he vist cinc partits, cinc. La cerimònia d’obertura va ser esplèndida, el partit Anglaterra-Fiji, va estar interessant. Irlanda juga molt i molt bé i a Cardiff el color verd llueix i molt. Van guanyar a Canada. Veure el camp de Gloucester en mig de la Ciutat entre les cases, la tradició.  I dos equips jugant, Georgia (que va guanyar) i Tonga. A Twinckenham França va guanyar Itàlia. Tot França era a Londres.

I finalment el partit estrella d’ahir, a Brighton. South Africa – Japó i sí, va guanyar Japó.

Deixeu-me explicar que mentre era a Hà Nôi aquest hivern, mirava bastant un canal de la televisió japonesa en anglès i vaig coincidir en el moment en que es decidia la seu de la propera copa del món de rugby, i va guanyar Japó ! L’alegria dels japonesos va ser immensa i jo sincerament no sabia que poguéssin jugar a aquest esport. Van fer conexions a diferents poblacions i la gent plorant, sobretot a les poblacions prop de Fukushima, que resulta ser és el bressol del rugby a aquest país.

Per això ahir vaig veure el partit amb una curiositat i interès inusual. I vet aquí que van fer un partidàs. Un partit com mai havia vist, perque a un minut del final, guanyava South Afreica 32-29. Japó van tenir fins a tres vegades la possibilitat d’empatar amb un drop fàcil i xutar a pals, dos punts, però no van voler i van voler jugar la pilota, la davantera,una melé, i una altra, empenyent, i empenyent, tot a pocs metres de la línia d’assaig, i la seva persistència va rebre el premi i van fer l’assaig, 5 punts. Resultat final 32-34.

Avui estic llegint reaccions, comentaris, articles d’aquest partit. Tothom coincideix, mai havíen vist un partit tant disputat, tan interessant, tant bonic. I això que era el primer d’una lligueta, i els dos primers passen a quarts, però els equips que saben que no poden fer res davant els ‘monstres’, volen, si més no, guanyar un partit, i per a ells és tot un triomf. Japó tan sols havia guanyat un partit l’any 1991.

Malgrat la professionalització del rugby ( només cal veure la quantitat de jugadors de la zona del Pacífic, o fins i tot de Georgia, que juguen al campionat de França, i molts d’ells s’han nacionalitzat), aquest esport encara conserva unes regles intocables. Mai veus un jugador reclamar a l’àrbitre, discutir jugades. No hi ha líders, és un equip. I enguany podem gaudir de tot el que diu l’àrbitre, perque porta el micròfon obert al damunt, i escoltem com parla amb els jugadors, els hi explica el que han fet mal fet, i demana que es vegi per televisió si exactament ha estat una jugada que cal anul.lar, si l’assaig ha estat correcte o no, aclarir els seus dubtes, o perque senzillament no ha vist bé la jugada i no es vol equivocar.

La Copa del Món acabarà el 30 d’octubre. Molts partits. I els meus favorits per guanyar-la són Irlanda i Nova Zelanda. És curiós que en aquest esport, el rugby, la selecció d’Irlanda es nodreix de jugadors de l’Ulster i d’Irlanda, sempre ha estat així.

En tot aquest embolic de Movistar, Canal +, Fusión, etc. etc. a casa tinc l’ADSL amb Telefònica, per cable, i aquesta mena de televisió a la carta de Movistar. Han fet una oferta per pagar 9,99E / mes vàlida fins el 31.12.15 i la vaig subscriure únicament per veure la Copa del Mön de Rugby, però resulta que també tinc accés a series de televisió extraordinàries i que no havia vist abans.

I entre parades, repartiment de diaris, reunions, la Via Lliure, activisme, mitins, puc tenir una mica de descans en veient els partits d’aquesta copa del món.

M’encanta la fotografia que he trobat a la xarxa ….. Uns bastonets japonesos enganxant de ple el springbok de Sudàfrica ……

És el que sempre he dit, persistir, conjurar-nos, aguantar, empenyer amb força i ja tenim la victòria a tocar.

Partits d’avui – C+ Deportes:

12:50 Brighton Community Stadium: Samoa – EE.UU.

15:20 Millenium Stadium, Cardiff: Gal.les – Uruguay.

17:35 Wembley Stadium: Nova Zelanda-Argentina.

Fa dies que volia escriure el meu petit resum, la meva petita història, de la Meridiana. I un article de la Mercè Ibarz que he llegit avui, m’ha donat el punt precís, l’arrancada. Perque ja podem dir que va ser la Meridiana la protagonista del passat 11S15 i el cop de puny final abans del 27S15. Sí, he llegit articles l’endemà, el diumenge i una miqueta dilluns, però el tsunami de la campanya electoral s’ho ha cruspit tot. Però jo, cada dia, em miro el video resum que va fer l’ANC de la Meridiana. No més de 4 minuts. I l’he enviat a la gent amiga d’arreu del món, Arizona, Austràlia, Viet Nam, Dinamarca. M’han dit que veure el que han vist els fa pensar que sí, que existeix un món millor, i que és possible. Van coneixent cada vegada més el que passa a Catalunya. Com la gent que viu a la Meridiana.

També ells estaran sorpresos de no veure gaires més notícies del que va passar davant de casa seva. I sí, potser alguna cadena de televisió els haurà sorprès, perque el que explicaven i no explicaven no tenia res a veure, amb el que ells havien vist davant de casa, des del seu balcó.

I penso ara amb els partits polìtics i els seus dirigents, i penso que no tots donen la talla. I quan en la seva història han pogut convocar tanta gent per anar a la Meridiana ? Mai. Perque els que hi erem vam ser molts, moltíssims, però un munt ! Des del Tram 01 fins el Tram 135, venint del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà. Feia goig veure baixar dels més de dos mil autocars la gent del nostre país que veníen a la capital, a Barcelona, a la Meridiana.

I penso també amb la gent que va estar més d’una hora sota terra, en una estació de metro sense poder pujar al convoi, perque em van dir que semblaven els trens que veuen en els documentals de la Índia. I com la gent de dins el metro anava cantant i cridant in-inde-independència. Suant, apretats, i després en arribar a l’estació, més de mitja hora per poder sortir.

I penso en el moment que el punter gegant va començar a moure’s des del començament fins el final, i com la gent que erem als trams sense megafonia, ens anavem informant persona a persona, que sí, que ja és molt a prop, que és ja al color verd, i el següent és el nostre. I com la gent rebia el punter tal fos la carrossa dels reis mags, amb entusiasme i alegria, perque tots, tots els que erem a la Meridiana, sabem que sí, que podem viure millor, que es pot treballar, estimar, i respirar en un país on tots ens ajudem i que alguns dirigents polìtics que no saben ser-ho, no ho entenen ni volen, que no saben res. I junts construirem el nou país, la República Catalana, amb les seves virtuts i els seus defectes.

I penso en una parella d’ancians, no sabria dir-vos l’edat, agafats de la mà, mudats, ballant la Catalunya té poder, la rumba de’n Peret.

I penso en els que ja no hi són, els que ens han deixat, però que sí que han estat a la Meridiana, perque els hem recordat. I la gent no es torna invisible, si els recordem. I ho fem. Sovint, molt sovint.

Sí, he trobat en falta moltes cròniques de la Meridiana i no estaria de més tornar a reviure-la. Perque els discursos dels polìtics ja no són originals, ja han dit tot el que sabíem i potser alguna cosa més, però tot és igual. Si pensem en la Meridiana, potser que sí que sabrem molt bé a qui votar el 27S15. Jo ho sé, i vosaltres ?

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Demà ens veiem a la Meridiana. Ens retrobarem, com cada any. Gent d’arreu del nostre país, com cada any. Avis i néts, com cada any. Famílies senceres, com cada any. Pagesos i ramaders, com cada any. Botiguers i comerciants,com cada any. Pescadors i viticultors, com cada any. Enginyers i paletes, com cada any. Modistes i dissenyadors, com cada any. Poetes i músics, com cada any. Politics i advocats, com cada any. Treballadors i amos, com cada any. Amics i coneguts, com cada any. Gent jove i gent gran, com cada any.

Una societat transversal on tothom sap trobar el seu lloc, sense diferències.

Sí demà seré al Tram 82 ( barri del Clot, cantonada carrer Aragó). Hi seré molt aviat a partir de les 10 del matí perque hi ha molta feina a fer per prepar el tram i rebre a tota la gent que s’hi ha apuntat i els que vindran de més. A la meva territorial de l’ANC, hi estem treballant des de fa setmanes. El Tram 82 està ja més que ple, crec que ja tenim un 119% d’ocupació. I estic contenta perque venen la gent de FEMINISTES PER LA INDEPENDÈNCIA. I encara més contenta perque feran una acció que té a veure amb aquest bloc ( i ha estat una casualitat aquesta coincidència …) , un enlairament de 200 globus a les 4 de la tarda per denunciar la violència masclista i per una República Catalana sense violència. També hi hauran parlaments i més accions.

I donaré la benvinguda a la gent del Garraf, de Vilanova i la Geltrú, i la gent del Baix i Alt Penedés i una mica més amunt la gent dels Pirineus. Els castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, els de VIlanova, els timbalers. Els trams de la Igualtat. La gent del col.lectiu LGTBI també hi seran. Voleu dir que hi haurà espai per a tothom ? Sí, tots hi tenim lloc.

La Meridiana bullirà d’anhels, il.lusions, emocions, fermesa, persistència i tots ens conjurarem perque aquest punter ( una mica atabalador de com i quan s’ha d’utilitzar, i quin és el color …) arribi fins el 27S15 on tothom anirà a votar, ara sí, per decidir que SÍ volem viure en la República Catalana. Perque així serà. No hi ha cap altra resposta. I el 28S15 començarà el procés constituent. I nosaltres la societat civil deixarem el pas als nostres representants per acabar la feina, però sempre amatents i en guàrdia, perque no ens fallin, perque saben que no els hi perdonaríem mai. Continuarem empenyent.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Un estiu certament violent i cruel i comencem setembre novament amb denúncia.

27.08: Dona assassinada de 48 anys, al petit poble de Noalejo, Jaen. L’autor, company de la dona, s’ha suicidat.

07.09: Dona trobada morta amb signes de violència dins a casa seva. A Vigo. El presumpte autor, company de la dona, ha confessat el crim i està detingut.

I la meva tristor i ràbia. I no puc fer res més que continuar denunciant aquesta violència sense sentit.

Unes flors de cactus d’un petit llogaret mediterrani. i el meu sincer condol.

Ahir vaig veure el plenari del meu Ajuntament per votar si es vol formar part de l’A.M.I. i com ja se sabia, no va ser possible. Els SÍ van guanyar, 17 regidors, però van haver-hi 12 que es van abstenir. D’aquests dotze de ben segur més de 4 haguéssin votat SÍ. Però van baixar el cap i van seguir el que dicta el partit, bé, aquesta coalició estranya, que no pas partit. Em va decebre, i molt, en Jaume Assens i des d’aquest modest bloc voldria transcriure part del discurs de’n Salvador Seguí, el Noi del Sucre, dia 1r d’octubre de 1919, Ateneo de Madrid. Dedicat al senyor Assens.

A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per abatre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la pollítica catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autonomenen catalanistes el que més temen és el redraçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la polìtica catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.

És per ventura, amb la col.laboració ministerial com es poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació dels pobles hispànics ? Sortosament, la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors.

Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, per que a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia.

Ens veiem a la Meridiana divendres, 11S15. Seré al Tram 82.

Ens diuen que no ens quedem a casa, que agafem un trosset de Meridiana, i que sortim al carrer. Jo estic segura, sempre ho he estat, que la Meridiana s’omplirà de gom a gom. Ens diuen que estaria bé que 125.000 persones més estiguéssin ja inscrites i que ens queda una setmana. Ho farem, segur.

Ahir tarda vam ser moltes les parades de les Territorials de l’ANC que erem ja a la Meridiana repartint fulletons, lones per els balcons, estelades, venent samarretes, parlant amb la gent. Malgrat la pluja, crec que es va fer molta pedagogia i bona feina i ens vam trobar amb molta gent esperant ja poder ser ja a la Meridiana l’11S15.

Hi ha moviment, molt. Llegeixo avui : El vi català el veig ara mateix com el país: agitat, neguitós, dubtós, valent, provocador i garbellant. En plena revolució i reacció, en construcció. Roger Viusà, sommelier.

Jo seré al Tram 82. I vosaltres ?

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes : Avgda. Diagonal – setembre 2014. RG.

[vimeo 138207776 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/138207776″>Cap revoluci&oacute; s’ha fet des de casa</a> from <a href=”https://vimeo.com/assemblea”>Assemblea Nacional Catalana</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Des de que vaig tornar d’una estada plàcida d’estiueig a Cadaqués, el dia a dia ha anat pujant i pujant la temperatura de moltes notícies i fets, no només al voltant de casa meva, del país, d’Europa, del món. Els anys anteriors arribavem a les portes de l’11 de setembre més o menys neguitosos, molt il.lusionats i sabent que la lluita era allà, i havia de continuar. Enguany, continuem la lluita, però …. diferent. Les circumstàncies han canviat i molt, i per a bé. Perque el 27S15 anirem a votar en unes eleccions legals, autonòmiques, i que nosaltres hem capgirat perque siguin plebiscitàries. Perque volem saber d’una vegada per totes quanta gent vol viure a la República Catalana i quanta gent vol continuar vivint en el reino de españa. I el tret de sortida és precisament l’11 de setembre i cal, hem, d’omplir la Meridiana. I ho farem.

És una situació tant gran, que aquest 11 de setembre bull, es mou, es treballa, també amb il.lusió i molta, però amb uns cants de sirena perniciosos al darrera, al clatell, per part dels grups-candidats a unes eleccions del 27S15 que no volen construïr un nou país, i un govern fascinerós i feixista, que volen instrumentalitzar la Meridiana, a base de denúncies. Ja ho sabem, això és la política, és clar. Però nosaltres sabem molt bé que aquesta Meridiana, que omplirem, no és un acte partidista, perque és així com se’ns acusa a la gent, al poble, perque hi volem anar, perque volem. Demostrarem, que la societat civil, transversal, vol la llibertat, vol votar ja d’un a vegada per totes, que sí volem la independència del nostre país, que hem reclamat des de l’any 2010 manifestant-nos al carrer i a les carreteres.

També influeix i molt aquesta violència de gènere on moltes dones han estat assassinades cruelment, i per descomptat tota aquesta vergonya per Europa, de la poca capacitat i poques ganes d’ajudar a milers i milers de refugiats fugint de les guerres absurdes, cruels i hipòcrites. Perque aquests països rics, democràtes, enlluernadors, són els que trafiquen amb armes de guerra perque aquestes guerres continuïin impunement. Fa mal a la consciència fins on pot arribar la crueltat de la gent, però no és nou ni novetós, ja ho sabem. Només cal mirar enrera, la nostra història. I una certa campanya de certs mitjans de comunicació, que tots coneixem, que els agrada tant i tant publicar fotografíes i ”informar” a la gent, però sense cap consistència ni un periodisme que cerqui els motius, que denuncïi d’una vegada per totes, que sigui al costat de la gent i els escolti. La fotografia és la prioritat. Però a continuació la gent ha de saber la història, la veritat, els motius, les mentides.

Tot està dins el nostre cap, amuntegat, i que moltes vegades et desborda i no saps ja que escriure ni que pensar. Sí, estem a Europa, això ningú ho dubte, però ens agrada formar part d’uns estats que tanquen els ulls, fabriquen i venen armes de guerra, tanquen fronteres, deixen morir gent a la mar Mediterrània, no els donen les mínimes ajudes, ni tan sols lluiten per acabar amb les màfies ? I també una altra imatge que no em puc treure del cap; com uns salvatges en nom de la veritat i la justícia són capaços de destruir la història del món a Palmira.

Dins aquesta realitat, la gent de l’ANC continuem treballant voluntàriament perque l’11S15 torni a esclatar de gent, i esclatarà. Ja fa setmenes que ho fem i ens queda una setmana justa. Aquesta tarda una intensiva de parades a la Meridiana i informar als veïns i veïnes del què passarà el divendres vinent. Actes i més actes, reunions amb les comarques que envairan Barcelona amb milers i milers de manifestants. Algú creu que aquest 11S15 no serà el tret de sortida d’una campanya política perque tots anem a votar el 27S15 per la República Catalana ? I tant que ho serà, i hi haurà majoria. D’escons, de vots, millor que millor, però recordem que són unes autonòmiques, que no tenim llei electoral pròpia, i estem dins la legalitat i 68+1 escons, vol dir que ha guanyat el SÍ. El govern feixista del reino de espanya no ha donat cap altra alternativa.

Comença el procés i tenim uns mesos al davant, els que calguin, per començar a construïr el nostre país des de baix, com ho estem fent des de l’any 2010. Hem arribat fins aquí perque hem lluitat,  perque ho volem, des de baix, tots. Ens queden, res uns pocs metres per arribar al cim. Hi ha unes pedres, uns rocs, emprenyadors que ens dificulten el camí, però són tan sols quatre, cinc ?, no és res. Ja hi som.

Ens veiem a la Meridiana. Jo al Tram 82. I vosaltres ?

Endavant les atxes ! Ho aconseguirem, segur. Bròquil is Over.

[vimeo 137347981 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/137347981″>Via Lliure 2015: Tu ets decisiu</a> from <a href=”https://vimeo.com/assemblea”>Assemblea Nacional Catalana</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>