Chào ông Viêt Nam

Ja no hi ha camí de tornada. Hem arribat al cim i una vegada fet el recompte de vots, començarem a bastir la Republica Catalana i el camí serà llarg, possiblement molt llarg. Però val la pena. Perque deixarem un futur als nostres fills, néts i besnets. Els fonaments hauran començat a posar-se. I patirem adversitats, menyspreus, atacs, disputes, decensís, ràbia. Però val la pena. La lluita serà aferrissada, però persistirem, amb raons, sense defallir. Sí, val la pena. No tenim por, i hem de fer possible que la gent que en té, la perdi, s’agafi ben fort a la revolució pacífica, democràtica, sense armes de foc, sense violènciia, amb la raó, amb els fets, amb vots, amd democràcia, amb la il.lusió i el sofriment. Una revolució no es guanya amb flors i violes, ho sabem.

He estat repassant els apuntaments que he escrit d’ençà l’any 2010, en la categoria de Catalunya Independència. Aproximadament 210. El primer el 27 de febrer de 2010. Quan van començar les votacions del dret a decidir i vaig anar continuant per els diferents Ajuntaments, manifestacions, vies catalanes i lliures, V-baixa.  Recordo molt el dia que vaig anar a Osona, concretament  Sant Vicenç de Torelló, on ens vam trobar diferents blocaires d’aquesta casa. No podíem votar, però sí fer un simulacre. I en vam gaudir. I vam votar el 9N14, que tampoc era vàlid. Ara sí, ara el 27S15, sí serà vàlid. Podría fer un bon resum de tot el que he escrit en aquests 210 apuntaments, i amb paciència, ho penso fer. No serà fàcil, però ho faré.

De tots els apuntaments que he publicat, havia d’escollir-ne un. Dificil, i he triat el que vaig escriure el 10 de juiol de 2011. I aquest és el primer paràgraf d’aquest post:

— Sí, aquesta manifestació que ningú sabia qui la convocaba, oblidada, en un petit racó, en un calaix, pocs mitjans, poc ressó, va aconseguir que milers de persones ens trobéssim a la Plaça Urquinaona. Gràcies noies, nois de la plataforma per la feina. Gent jove, moltíssima gent jove, que saben el que volen, independència per Catalunya, de primer, i després ja vindrà la resta. Cal però molta pedagogia, novament, per explicar a la gent que té por, que no ho veu clar, el ‘ara no toca’, el que significa per el nostre país, esperonar als politics, a tots ………….

–

I ens vam trobar en aquesta manifestació del 9 de juliol de 2011:  Indústries i Caminars …. L’Hereu Riera …. Temps d’incertesa (com tots) Borinotus, BioSofia,, Octavi, Eloi, Núria, plegats, caminant entre la munió de gent.

Blocaires de VilaWeb, i per damunt de tots, la Sílvia – Indústries i Caminars -. Em va fer un comentari que recomano de llegir si feu un click a l’enllaç del meu apuntament. Les últimes paraules del comentari : M’agradaria que la manifestació d’ahir, i qualsevol altre gest, idea, moviment …. per la independència, serveixi ara per aplegar forces i posar-les totes al servei d’un pla #totsjunts.

La Sílvia ens va deixar a començaments de l’any 2012. Sempre la recordo quan vaig a les manifestacions o a qualsevol acte, i el 27S15 la recordaré més que mai. Sílvia, diumenge 27S15, no podré posar el teu vot a les urnes, però sí que recordaré la teva lluita, la teva persona, com tantes altres que no podran fer-ho i que he estimat i amb tant d’orgull i força faré aquest gest que vosaltres no podeu fer: votar per començar el bastiment de la República Catalana. El 28S15 tot comença, i ara de veritat.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER.