Chào ông Viêt Nam

Demà comença el mes de setembre. Encara hi ha gent que estiuejerà fins ben bé el 20 o 22 de setembre, un dia després que comenci la tardor. Enguany jo he estiuejat a Cadaqués, tres setmanes, des de meitat de juliol fins la segona setmana d’agost. Una estimadíssima amiga m’ha deixat compartir el seu apartament, en un carrer de Cadaqués de nom ‘Sa Tórtora’. Han estat tres setmanes de descans, de fer quasi res, de gaudir de la mar Mediterrània, prendre el bany i nedar, de passejar, poquet perque la fortíssima calor no podia convertir les passejades en moments agraïts, prendre la cerveseta, dinar, becaina, mirar la tele quan s’ho valia, llegir la novel.la Un film (3000 metres) de Víctor Català, Editorial Club Editor. Capvespre, lluny del sol, passejar i prendre, perquè no?, un gin mare (us el recomano). Fins i tot vaig provar un cocktail guanyador, exclusiu del noi del Pere Vehí del Boia, un Gin Kontos, gin mare i placton ! Deliciós. Converses amb amics i amigues. Sopars o dinars amb colla. Una pizza lleugera mentre miraves els partits del Barça per la tele a casa. Concerts a l’esglèsia, amb el gran Christian Zaccharias …. Mozart, Haydn, o un trio interpretant música de cinema de Morricone i Nino Rota, al Portitxol, (un guster) o un quartet de corda a Port Lligat. Entrar a les galeries d’art on sempre et trobes amb sorpreses, obres d’autors desconeguts, però que et diuen coses amb els colors i la pintura de les seves obres.

Seure davant una cervesa i en Juane mostrant les gambes acabadetes de pescar de la costa de Cap de Creus. No podía marxar sense un tast. Som-hi unes gambes per les senyores perque es llepin els dits. I així va ser. Anem sovint al Restaurant Marina, una mica amagadet del passeig, amb una cuina excepcional.

Un curt viatge a L’Armentera per visitar uns amics que m’hi van convidar. La Sarfa m’hi va portar. Més tranquil que a Cadaqués. Converses llargues, tots implicats amb aquest 27S15 i l’11S15. Recordar la Costa Brava de fa molts anys. Comprar bon peix, fruita i verdura i veure sortir el sol des de la finestra de l’habitació de casa en J. i la M.

I dia rera dia llegint un, dos, tres capitols de la novel.la de Víctor Català. La vaig acabar precisament el dia 8 d’agost, un dia abans de tornar a Barcelona. La cirereta. Una novel.la immensa, preciosa.

I el diumenge 9 d’agost amb la Sarfa torno a Ciutat. Em trobo el meu barri quasi sense gent. Dues setmanes on era difícil trobar-te amb els veïns, a no ser que baixéssis a Barcelona on veies visitants, turistes, a centenars gaudint del bon temps i la Ciutat.

Comencem un nou curs, i és important, molt important. Els motors són ja quasi a punt. L’11S15 comença i el 27S15 serà l’exàmen final. Quin goig, quina alegria, tenim ja la República Catalana a tocar.  Perque mai he deixat de creure que ho aconseguirem, segur.

He fet aquest video amb fotografies de Cadaqués. Aquest estiu n’he fet poques, la majoria són del mes d’abril d’enguany i algunes d’anys anteriors. La música escollida una havanera que la gent de Cadaqués coneixen bé i tenen cantaires de categoria que la canten millor.

[vimeo 137815035 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/137815035″>Cadaqu&eacute;s : Mediterranean flair</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Està éssent un estiu molt violent, sagnant, ple d’odi i ira per part dels presumptes botxins, homes que han assassinat a dones cremant-les, a ganivetades, a cops de destral, atropellament amb cotxe, escanyades. Però no només han estat dones, també infants. Llegeixo amb tremolor, amb tristor, amb ràbia: Un estiu, aquest estiu, violent, sagnant, 17 dones i 8 infants han mort assassinats per aquesta violència de gènere i domèstica ….. fins avui.

És molt difícil entendre aquesta ira, aquesta violència. I només ens cal denunciar i denunciar, publicar-ho, parlar-ne a les escoles, a les associacions de qualsevol àmbit.

17.08.15 : Armilla, Granada. Dona de 68 anys morta a cops de destral presumptament per el seu marit. Ha estat detingut.

18.08.15: Utrecht, Holanda: Dona de 44 anys desapareguda des del 31 de juliol de casa seva a Sabadell,. Havia marxat per cercar les seves filles bessones, que el seu ex company es va emportar a Holanda. El seu cos ha estat trobat amb signes inequívocs de violència prop del domicili del presumpte autor.

19.08.15: Arrigorriaga, País Basc. Dona de 34 anys, morta en accident de cotxe, i posteriorment s’ha confirmat que va ser provocat presumptament per el seu company. El seu cos presentava signes de violència. Ha estat detingut.

Moltes flors ens calen, moltes, com en aquest mercat d’una ciutat llunyana. El meu sincer condol i la meva tristor, moltíssima tristor, ràbia, moltíssima ràbia. No veig el final.

Sí, han passat ja deu anys de la teva absència. Molts. I viatjo a Ha Long. Ho vaig fer de veritat fa uns mesos, el mateix dia que tornava a casa des de Hà Nôi el 4 de març, vaig anar a Ha Long. Un viatge llampec, però suficient. Sortida aviat de Hà Nôi. Unes 3 hores i mitja fins arribar al port. Embarcament al Nhan Thien. Navegar per la badia. Un dia gris, boirós, melanconiós, poca llum, però ja ho té Ha Long. I m’agrada. Un paisatge misteriós, per perdre’s, amagar-te.

Contemplar els illots, el color de la mar, el paisatge, la vegetació, els vaixells i sampans. Pensar. De tant en tant fer alguna fotografia. Escoltar el so de l’aigua. És el lloc on ens trobem tots els anys, ja ho saps. Avui també hi sóc.

Un dia 19 de fa 10 anys, a 2/4 d’11 del vespre. Avui, també un 19 d’agost, mirant el cel, les estrelles. Recordar.  Quan vaig ser a Ha Long de debò, després de navegar unes dues hores, vaig dinar a bord. Un te verd, i un got de vi blanc de Da Lat. Un brindis. Els vaixells amb no gaires turistes s’endinsen a la badia per passar-hi la nit. Tot és plàcid en aquesta badia.

Torno a port. L’avió de retorn a casa no espera. Tinc temps per fer el trajecte fins l’aeroport,  per no perdre l’avió que em portarà a casa. Vaig mirant per la finestra examinant l’entorn natural, i el paisatge humà, la sortida dels treballadors d’una gran fàbrica, milers de motocicletes col.lapsant la carretera, els camps d’arròs d’un verd intens.

És impossible circular per cap carretera a Viêt Nam sense veure gent. Saps, quan vaig aterrar a Madrid i posteriorment vaig pujar a un tren d’alta velocitat, mirant per la finestra, el paisatge era desolador, aspre, el color verd desaparegut, cap paisatge per pensar o somniar ni natural ni humà. En arribar al riu Ebre el canvi de paisatge em va fer somriure. Ja erem prop de casa i en veure la Mediterrània vaig pensar en la llunyania de la Badia de Ha Long.

Llegeixo aquest poema de Saigyö, secle XI, i que em recorda Ha Long. Només he de canviar els pins de Shiogoshi per Ha Long:

Du la tempesta,                                                                                                                  tota la nit les ones                                                                                                            cap a la costa,                                                                                                                      i els pins de Shiogoshi                                                                                                 regalimen de lluna.

Aquest poema sol esgota totes les visites de l’indret; afegir-hi qualsevol altre mot serviria de tan poc com tenir un sisè dit a la mà.

Sóc ex alumna de l’Escola Suïssa de Barcelona. Escola aviat centenària. Es va inaugurar l’any 1919 al carrer de Buscarons i per ubicar-se definitivament, on és actualment, carrer Alfons XII, durant la República, carrer de Bèlgica. El dia 19 de juny va ser l’últim dia d’escola i el lliurament de diplomes i notes als estudiants que acaben els seus estudis. Avui hi poden estudiar 15 anys, ahir només 10. Com a membre de la ESB Alumni vaig lliurar uns premis als treballs de matura més creatius. I he de dir que van ser dos treballs veritablement excepcionals i excel.lents. Sobretot un d’ells, el meu favorit, en el que l’alumna va dibuixar un comic manga, dels records de les seves àvies durant el període anterior, durant i posterior de la guerra civil. Ho va explicar molt bé i la vinyeta final deia …… hable en cristiano señora, el catalán está prohibido … no la entiendo.

                              L’Escola abans de l’ampliació actual.

Vaig recordar, i ho faig sovint, els meus anys d’escola, des de l’any 1950 fins l’any 1960. L’Escola Suïssa era un paradís. Un oasi, diria jo. Nois i noies junts en una classe. Cap referència al franquisme. Dues religions, catòlica i protestant. Llengua vehicular, l’alemany. Segona llengua el francès. El castellà com a idioma forani. Cultura catalana i francesa, i evidentment suïssa. Caligrafia. Història general del món. Geografia. Humanitats. Ciència. Literatura. Artesania. Cultura popular. Conèixer el nostre país …. Esbart dansaire. Fonts del Llobregat, Montseny, esglèsies romàniques de Terrassa, el Corredor, Maresme, Collcerola, la Ciutat. Cançoner  (ai, L’Hereu Riera ….. ). Fins on podíen.

Crus 1959/60 – 9a classe – Professor Bruno Erhardt

Sí, el carrer Alfonso XII, era el carrer de Bélgica durant els anys de la República i l’Escola arribarà als 100 anys l’any 2019 en la nostra Ciutat. Els professors, els mestres, ens feien rumiar, conversar amb ells. Havíem de sentir curiositat per tot. Un matí, molt d’hora molt d’hora, pujavem a Collcerola per veure sortir el sol. Un altre dia caminar per la Ciutat i saber les linies de metro, de tramvíes, els carrers principals, els barris. Un trimestre complet estudiant les abelles. Saber que el Mont Tabor era el lloc més alt de la Barcino romana. Saber la riquesa que proporciona un riu a un país. Conèixer el riu Llobregat, les colònies, les fàbriques, la central elèctrica de Sant Andreu de la Barca, els ponts creuant el riu, Montserrat, el delta del Llobregat, la mar. La música, assignatura important, Mozart, Händel, Liszt, Haydn.

La Ràpita: Juliol 2015.

Els companys de la meva promoció ens anem trobant un any sí, un altre no, una pausa, però quan decidim de trobar-nos, arriben a Barcelona des de Enschede, Hamburg, Copenhague, Zuerich, Val d’Aran, Madrid, Barcelona és clar.

La Ràpita – Hotel Juanito: Colònies Delta de l’Ebre. Juliol 2015.

Hem fet trobades veritablement espectaculars. Any 2004: Un viatge a Suïssa per visitar els nostres professors. Inoblidable. Quina alegria ser plegats a casa de Herr Erhardt ! Recordo una nit plena d’estrelles, juliol, tots sentats a l’aire lliure a la terrassa d’un petit hotelet a Amden, conversant fins ben entrada la matinada, com si el temps s’hagués aturat i estiguéssim en unes colònies d’estiu i els professors dormíen, i nosaltres respirant l’aire de la nit i parlant i mirant les estrelles.

Juliol 2004: Colònies a Unterwasser, St. Gallen – Suïssa.

Juliol 2004: Ballant ‘a capella’ una sardana amb el Prof. Erhardt. Meilen, Zürich.

L’any 2010 ens vam trobar a la Val d’Aran, a Salardú, concretament. També, juliol. Temps fresquet, però assolellat. Va venir una professora, la senyoreta Soler, la responsable d’ensenyar-nos la llengua castellana. Ella havia de fer les classes del movimiento nacional o alguna cosa així però no ho va fer mai !! Quins díes vam passar a les muntanyes ! Riures, converses, cançons, barbacoa, Montgarri, caminar, descobrir flors, recordar, explicar-nos històries d’ahir i d’avui.

Juliol 2010: Fent el cim. La Salana. Val de Tredós. Val d’Aran.

Juliol 2010: Montgarri.

I enguany 2015, vam decidir anar al Delte de l’Ebre. Un cap de setmana gloriós. També mes de juliol. La Ràpita, La Cava, Riet Vell, muscleres, camps d’arròs, marisc, nicos, ortigues, musclos, navalles, arrossos. Sota les moreres de l’Hotel Juanito xerrades i més xerrades degustant un got de vi de la Terra Alta. Nedar a la Mediterrània. Escoltar històries del Delta. Conèixer el país.

Juliol 2015: Sensacions dins un arrossar. Delta de l’Ebre. / El Fangar.

Vam decidir no fer aquestes pauses tant llargues. Els anys passen. Sempre ens trobem entre 10 i 14 companys. També ens hem vist algun dia, puntualment, en les activitats organitzades per la ESB Alumni i en el meu cas, els dissabtes, prendre un tallat al costat de la plaça Llibertat, el mercat, on ens trobem la Mercè, la Carme i jo, després de fer la compra setmanal.

Em fa goig, molt de goig, pertànyer a aquesta promoció de 1960 ( any que vam deixar l’escola).  Ens vam conèixer quan teníem 4/5 anys. És evident que l’ensenyament que vam rebre de l’Escola ens ha influenciat moltíssim i tots tenim el nostre raconet preferit de la nostra Escola. No n’hi ha gaires, quasi cap, de raconets foscos. No van poder ensenyar el català, cert, però sí que a través de les cançons i la cultura, tots sabíem que la nostra llengua materna existia, i algun llibre estava mig perdut a la biblioteca.

No desitjava de cap de les maneres tornar a escriure aquest apuntament. He esperat, però sembla que es confirma que l’home que ha estat detingut a Romania, ha estat el presumpte autor de la mort de dues noies joves, trobades a la conca d’un riu prop de Cuenca. Una d’elles exparella de l’home. Un home que ja havia estat empresonat per altres fets violents de violència de gènere. Tot molt cruel, trist, ràbia, perque no arribes mai a saber perquè.

I la denúncia, persistent, i que voldria deixar de fer, però sembla que no, que aquests fets no tenen final. La meva tristor, moltíssima tristor, i el meu sincer condol.

Unes orquìdies d’un país llunyà d’un color viu i bonic.

12.08.15 – A Castelldefels. Sense més, l’home, ex parella de la dona, ha comès assassinat. La dona ha mort a ganivetades en sortir al carrer. El presumpte autor ha estat detingut. Una mort injusta d’una dona jove, cruel, sense justificació. I la tristor que envaeix aquest mes d’agost, de fet com tots els mesos d’agost d’altres anys. El meu sincer condol.

Unes flors boniques, vives, en un raconet d’una casa d’un poblet en el país de la tramuntana.

Tot just he tornat a casa després de tres setmanes fora, en el país de la Tramuntana. La denúncia continúa i amb moltíssima tristor, perque els fets violents i cruels no s’han aturat.

31 de juliol: A Palma. L’home, exparella de la dona, la va assassinar, sense més. Ha estat detingut.

6 d’agost: Arran un incendi en una casa a Serra, País Valencià, es descobreix el cos d’una dona que va ser assassinada. El presumpte autor va ser detingut, empresonat i s’ha suicidat.

6 d’agost: A Castelldefels, l’home ha assasinat la dona i els seus dos fillets, i s’ha suicidat. Sembla que els mossos havíen rebut diferents trucades per part de la dona denunciant maltractaments.

El que més angoixa és el fet que els infants, fills de la dona assassinada, també han patit aquesta violència cruel, injusta, absurda. Tristor, molta tristor, i el meu sincer condol.

Unes flors molt belles de color violeta i el color blanc de la inociència.