De cartes als Reis n’hem escrit un munt al llarg dels nostres anys. No sempre han estat generosos a l’hora de deixar regals al balcó, i això que teníen menjar i aigua ! Aquesta nit sempre recordo, com una veïna ens recitava una poesia que ens feia plorar i molt … ”Nit de Reis’ i anavem al llit amb una certa tristor i a la vegada amb por de no veure acomplerts els nostres desitjos. Una vegada havíem agafat el son, tot eren somnis, certeses i nervis. Molt aviat pel matí a poc a poc sortíem a veure si els camells havíen begut l’aigua i els reis havien menjat els torrons i les pomes. Era el senyal de que sí, que havíen passat. Ara només faltava veure on eren els regals …..
Demà també esperaré que els nostres polítics hagin fet la feina i tot estigui ja acordat, parlat i la data de les eleccions sigui ja un fet. Hem d’anar per feina. Des del 9N i abans, no he escrit res en aquest modest bloc. No m’agraden les especulacions. He anat observant, escoltant i llegint, no gaire, certament. He preferit altres coses. Els nostres polítics no tenen cap altra sortida que posar-se d’acord, cap d’altre. El poble empeny i amb força, perque em sento part d’un poble, d’un col.lectiu de gent que comparteix majoritàriament (ja es va demostrar en les últimes eleccions del 25N12) a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món. Fa molts i molts anys, i la nostra història així ho demostra, que la nostra identitat no s’ha doblegat mai, s’ha fet, s’ha construït, no pas per ser un producte de la terra o de la sang, sino d’un poble que vol continuar vivint a la seva terra, amb la seves diferents ideologies, gent diversa, cultura i llengua pròpies, i dins l’Estat on ens trobem des de fa tres-cents anys, no ho podem gaudir en total llibertat. Som majoria, i no cal ser absoluta. No siguem més papistes que el papa, com es diu al carrer. Som gent diversa i demanem justícia i en un país lliure la tindrem, millor, més transparent, no pas sense defectes, i es podrà bastir el nou país lluny de les cadenes i la intolerància, lluny del menyspreu i la incomprensió, perque serem nosaltres els que construirem aquesta República de Catalunya. Fins avui, ni crec que mai, els de les terceres víes, els del SI/NO, ni els unionistes del NO, m’han convençut. Tot són populismes, veritats ja sabudes, el mateix discurs, res de nou. El poble, des de baix, sempre ha lluitat i lluitarà per la independència, per poder viure en un nou país, on tothom es ben rebut, com sempre.
Aquesta ha estat la carta als Reis des de fa un munt d’anys, molts. De vegades amb la lletra molt petita, de vegades un desig amagat dins un text, i en aquests quatre últims anys, ja amb lletres ben grans i clares. Som un poble que compartim les nostres experiències per ser on som, com som, que volem ser lliures i fer dels nostres drets i llibertats els fonaments del nou país.
Som-hi doncs, i polítics, no ens falleu. El poble no us ho perdonaria mai, mai.
Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.
