Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Benvingut 2015 – Un any important ?

El número 5 va ser el número de’n S. Any de naixement 1945, any de casament 1975, any del seu traspàs 2005 …..  I aquest any 2015 és un any ple d’aniversaris amb un 0 al final. Arribaré als 70, en ferà 40 que em vaig casar, 10 anys que en S. va fer el seu últim viatge, 50 anys que vaig volar en avió per primera vegada travessant l’Atlàntic …..

DSC_5235

 

Tots tenim un resum que fer, de la nostra vida, de les nostres vivències, dates assenyalades que retens dins la teva memòria, d’altres que has de cercar notes, agendes, dietaris, objectes.

DSC_4118

Llegeixo que aquest 2015 arrenca l’Any Ramon Llull, que ferà 20 anys de l’absència de l’Ovidi, i que tindrem un eclipsi total de Sol visible a Europa, 70 anys del suicidi de Hitler i el 100 anys del naixement d’Orson Welles i de Frank Sinatra, 70 anys del final de la Segona Guerra Mundial, 75 anys de l’afusellament de Companys, 40 anys de la mort del dictador.

I sembla que serà un any engrescador, diferent, de canvis; eleccions plebiscitàries, un deixar pas definitivament a un model de societat nou per enterrar la malaïda Transició, i començar el procés per la independència del meu país i posar les bases per el futur dels Països Catalans.

DSCN6640

Una nova manera de viure, de treballar, diferents ideologíes, però en el fons, en el fons, tot continúa igual …. els pobres, la classe treballadora, sempre empenyent el carro perque la societat benestant pugui continuar amb els seus privilegis (amb excepcions és clar). Però sincerament crec que aquest moviment de baix a dalt està donant bons resultats, si no s’estronca, si l’avarícia trenca el sac, si la por fa perdre els estreps. Els sacrifics són alts, altíssims i continuarem empenyent.

Sembla que també hi haurà una cimera del clima a Paris, i desitjaria que d’una vegada per totes, arribéssin a un acord per no matar el nostre planeta Terra i que els fills, néts i futures generacions hi puguin viure en pau i puguin gaudir de la bellesa d’aquest planeta blau, que malgrat tot, encara guarda tresors veritablement inimaginables.

DSC_2098

Miro per el meu balconet …. El cel és blau, nítid, preciós. TInc una tórtora de veïna que cada matí des d’un arbre dels voltants ens anuncía que el dia comença. Ja he anat a cercar el diari, he près el talladet, he llegit una mica, he esmorzat, he escoltat música (les variacions de Goldberg) i em disposo a escriure aquest apunt encara dins aquest any 2014, que deunidó el què ha passat.

20141020142735-1

Remenant entre el meu arxiu de fotografíes, he escollit aquestes. M’agraden els llocs, els indrets, els racons, plàcids, on t’hi pots estar uns minuts, unes hores, uns díes, i t’hi trobes bé. Entre aquests paràgrafs algunes fotografíes fetes al llarg dels últims anys …. Laos, Birmània/Myanmar, Austràlia, Pirineus, Viêt Nam. No deixa de ser un resum, una crònica de la meva vida.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I dissabte va ser Santa Llúcia

I ja tinc el pessebre al menjador, com cada any. De fet tinc dos pessebres, un és el meu i l’altre de la mare. Vaig canviant, i enguany és el de la meva mare que és al menjador. S’hi estarà fins a La Candelera. També vaig obrint les finestretes del calendari d’advent que tinc a l’ordinador. Una aplicació bellíssima d’una gent d’Anglaterra i que fa uns anys vaig descobrir. Anar a Gavà, Flors Barceló, a comprar la flor seca i fresca, i el vesc. Cada any ens espera, i el meu germà no fallem. La vam descobrir tot passejant a la mare ara fa uns anys. I aprofito per entrar al forn de la Xurra i comprar les pastes de Nadal que tan i tan bé elaboren i un cafè de El Magnífico que et serveixen al Bar del Far de l’Illa.

DSC_2913

En arribar a casa començo a treure les petites coses que tinc per guarnir el menjador i l’entrada de casa. Com heu vist no he anat a la Fira de Santa Llúcia, com és tradició. Sí que hi he passejat, perque han estat anys i anys, molts, que he anat amb els pares, família, espòs, fill, amb amics viatgers que vénen d’altres indrets, però des d’un temps ençà, he canviat d’hàbits, però el fet és el mateix. S’acaba l’any, és Nadal i la nostra cultura ens indica que hem de fer balanç, estar plegats, si pot ser, amb la família, entrar a la cuina i elaborar les menges tradicionals, uns van a la missa del gall, d’altres es queden a casa a fer cagar el tió i l’endemà amunt i avall a casa dels pares, avis, germans, oncles, sogres,  cosins,  escudella, carn d’olla, gall dindi, pollastre, torrons, neules, xampany, dolços, i n’hi han que també han escrit a Santa Claus o Papa Noel i l’endemà, canviem de casa, i mengem, diuen les restes, els canalons i entremesos, i amanida verda, i fruita fresca, i aquells torrons que mai ens els acabem, i sí encara queda xampany.

DSC_7601

A molta gent no els agrada Nadal. A mí sí, des de sempre, i aquests díes m’ho passo molt bé, malgrat enyorar tanta gent que ja no hi és, però hi són. No em pregunteu el perquè, però la meva ànima, el meu cos m’ho diu.

I aprofito aquest apuntament per desitjar-vos, a tots els veïns d’aquesta casa de Vila Web un molt BON NADAL, i un ANY NOU profitós, venturós, feliç, plàcid, aventurer, i esperençador, sense oblidar la salut, que no en falti.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Després vénen els anys – La novel.la de Marieta

Dimecres l’escriptora Maria Folch va presentar la seva primera novel.la a Can Vila Web. Després vénen els anys – Editorial Drassana. Ricard Garcia, blocaire  i poeta, va fer una presentació precisa, sense deixar-se cap detall de la novel.la que ell coneix molt bé i amb la complicitat de l’escriptora, ens va explicar com els protagonistes de la novel.la, Michele Fiorin i Blanca Lleó ens van obrint els seus pensaments, amb converses, cartes, fotografíes, vells articles de diari i confessions de dos fets colpidors, la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians de Iugoslavia l’any 1947.

Exili, frustracions, tristor, suspens, coratge, patiment, plors, lluita i amor, molt d’amor. Una novel.la que t’enganxa i vas llegint i llegint perque vols saber el final, i mentre vas fent volar el teu pensament apareixen les emocions, el lirisme, els paisatges, la gent, l’enyor, la vida. Sí, és una molt bona novel.la, molt bona.

Marieta ens va dir que sense VilaWeb, els blocs, els blocaires, no hagués escrit mai la novel.la. Pot ser, encara que ella ja era, és i continuarà éssent escriptora. L’empenteta sí que entre tota aquesta comunitat i amics de Castelló li vam donar i ara tenim premi. I naltros estem més que contents, emocionats, de ser testimonis del naixement d’una novel.la escrita per la Marieta de Castelló, de Roma i ara de Ginebra. No paris, descansa ara, gaudeix dels díes i els moments, perque Michele i Blanca ja han començat a fer camí.

Que tu d’on ets, xiqueta ? Pàgina 35 de la novel.la i a partir d’aquesta pregunta que Michele li fa a Blanca comencen les emocions i un llegir que no pots parar fins un final majestuós.

Podria ser un dels llocs a Roma on Marieta va començar a pensar seriosament que sí, que havia d’escriure la novel.la ?

DSC_0706

 

(Nota: En acabar la presentació, entre amics i coneguts, a Can Vila Web, encara vaig tenir temps de veure un gol majestuós d’un jugador del Barça, brasiler, a la barra d’un bar xicotet direcció La Rambla, ple a vessar i tots vam fer el crit corresponent d’alegria i satisfacció. Sí vam guanyar …… )

 

 

 

Curiosity descobreix un llac a Mart

 

 

Curiosity és el nostre agent a Mart. Ja fa 28 mesos que hi viu i va explorant aquest planeta vermell. És fascinant. Al vespre quan miro el cel, m’imagino a Curiosity passejant, investigant, descobrint racons de Mart. És extraordinari. La ciència ficció és real. Jules Verne no anava gens desencaminat.

Avui al The New York Times publiquen una cronica interactiva d’aquests 28 mesos d’aventura i descobriments d’aquest robot anomenat Curiosity i que sense fer soroll va enviant informació, cada vegada més precisa i sorprenent a la Terra.

La fotografia de capçalera és de les primeres que ens va enviar quan va arribar a Mart.

I una selfie de Curiosity …….

84-rocknest

 

Ací el link per coneixer una mica millor a Curiosity i el planeta Mart. No us el perdeu !

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La denúncia: Dones assassinades

Sempre m’angoixa escriure aquest apuntament. Mai sé quantes dones han estat assassinades. No miro les estadístiques, només la notícia, el fet, la violència cruel i absurda, injustificada. No només en el nostre país, arreu del món l’augment d’aquesta violència és esfereidora. Quan acabi l’any, el mes vinent, en la meva denúncia (hi haurà denúncia?), sí que faré públiques les estadístiques, i no seran gens bones, gens ni mica.

17.11.14: San Pere Pescador. Dona assassinada presumptament per la seva parella. L’autor ha estat detingut.

18.11.14: Dona assassinada presumptament per el seu espòs. A Santa Coloma de Gramenet. Va confessar el crim i ha estat detingut.

20.11.14: Un home, de 54 anys, assassinat presumptament per la seva ex-parella, home també. A Getxo.

22.11.14: Dona assassinada a ganivetades a Barcelona Ciutat. El presumpte autor ha estat detingut, parella de la dona.

27.11.14: Home confessa l’assassinat de la seva dona i la seva filla de 9 anys arran de trobar els cossos en un pou de la província de Zamora. L’assassinat va passar al barri de Vallecas, Madrid, el 29 de juny. Ha estat detingut.

28.11.14: Home separat, assassina les seves dues filles de 7 i 9 anys, i es suicida. San Juan de la Arena, Astúries.

Ha estat un mes molt violent. Infants assassinats. La meva gran tristor, i el meu sincer condol per aquestes morts injustes, cruels.

Fotografia: Flors que s’obren a la vida d’un arbre fruiter. Pirineu. RG.

 

 

Retorn a Myanmar/Birmània: El difícil cami de la llibertat

Fa molt de temps que no he publicat cap apunt de Myanmar/Birmània i de Daw Aung San Suu Kyi. L’últim el 30 de desembre de 2013. No he estat, però, desvinculada del procés de democràcia que viu Myanmar/Birmània, en absolut. L’any vinent, 2015, hi ha eleccions generals i els moviments i la feina es multipliquen. Suu Kyi no ho té fàcil. Viure en llibertat després de més de 18 anys sense aquest preuat dret, és difícil. He estat llegint i rellegint articles, informacions, visionant videos del què passa a Myanmar/Birmania, i és quan te n’adones de com es poden manipular i tergiversar les notícies i les informacions.
Occident sempre ha volgut marcar la pauta en els temes d’aquest país. Les ONG, els col.lectius defensors dels drets humans, certa premsa, defensors de Daw Aung Suu Kyi mentre era presonera del règim militar, i des d’un temps ençà, única i exclusivament es centren en el problema dels Rohynga, i les lluites entre budistes i musulmans, i en el fet que Suu Kyi no ha condemnat aquests fets violents amb resultats esfereidors de morts, desplaçaments, lluites racistes i voler exterminar la minoria musulmana que des de fa secles viu i treballa en aquest país.
Molts, i jo també, ens preguntem … Tornarà la dictadura militar al país ? Perque és obvi que les finestres obertes per el President Thein Sein no ho han estat d’obertes del tot i una millora de vida de la gent tampoc es pot veure. Sí, cert, ara pots pagar amb targeta de crèdit, no a tot arreu, hi han més cotxes, pots obrir comptes als bancs, no hi ha una censura tant ferotge, però encara hi és. La mort del periodista freelance Par Gyi, un antic guardaespatlles de Suu Kyi, n’és un clar exemple. Par Gyi va ser mort quan era custodiat per l’exèrcit-policia. De primer l’exèrcit-policia va voler amagar el crim, i davant les protestes, van declarar que va ser mort a trets perque volia escapar-se. La resposta habitual en aquestes casos. Però van haver d’exhumar el cadàver, i es va poder comprovar que va patir tortures i el cos mutilat va aparèixer a les xarxes. Un altre signe de ”llibertat controlada” al país, les xarxes socials.
20121120-aung-san-suu-kyi
Aquest trist episodi ha fet, m’ha fet, sospitar, creure, que els militars no estan disposats a entregar el poder  per més visites del President Obama, i altres alts dignataris de diferents països han fet, facin o feran. El poder continúa en les seves mans, amb un menyspreu per el seu poble, cruel i generalitzat. No sembla que vulguin deixar en mans de la societat civil el poder judicial i sí així ho vol la gent, hauríen de canviar la Constitució. Podría ser un risc per a tots ells. En un informe recent de la Harvard Law School van apareixer tres noms de generals del país acusats d’estar implicats per crims contra la humanitat i crims de guerra que va patir l’ètnia Karen en les seves lluites, entre 2005 i 2008. Una transició política abocaria a aquests generals i molts d’altres a seure davant la justícia internacional.
rtr2yma1
L’any passat, un comité especial nomenat per el Parlament, han estudiat de com reformar la Constitució, d’acord amb diferents estudis entre la població i com millorar aquesta Constitució aprovada l’any 2008, tot just després de la catàstrofe del cicló Nargis amb més de 130.000 morts i milers i milers de desapareguts i desplaçats. Modificar la Constitució voldria dir eliminar aquests 25% de poder que té l’exèrcit per llei dins el Parlament, i que no deixa cap possibilitat a cap partit de l’oposició poder fer política en llibertat.  Aquest 25% bloqueja per llei, i prohibeix, que Daw Aung San Suu Kyi pugui presentar-se com a cap de lllista i per la Presidència del país en les properes eleccions generals de l’any 2015. El poder militar no vol canviar-ho i penso, crec, que el partit SLORC (State Law and Order Restoration Council), partit amb majoria absolutíssima que va guanyar les últimes eleccions, militars vestits de civils, està ja preparant les eleccions i no volen tenir a Suu Kyi com a contrincant, ni volen patir cap derrota. Estan movent peces per anar teixint una estratagema ”legal” per no deixar que la NLD pugui presentar candidatures de qualsevol ciutadà birmà amb fills de nacionalitat estrangera, com és el cas de Suu Kyi, com així diu l’article 59 (f) de la Constitució.
El meu contacte amb aquest país continúa i continuarà. La petita ONG Jofran Internacional de la qual formo part continúa ajudant a que una petita escola de pre escolar en un petit poble del centre de Myanmar/Birmània pugui escolaritzar un nombre entre 45/47 infants de 3 a 5 anys. I amb alegria anem veient com la gent del poble, la societat civil, es reuneix, s’organitza, estudia, i fa possible que l’escola sigui tot un èxit de gestió i sobretot d’amor i de ganes de veure  els seus fills com entren a formar part d’una nova societat per aconseguir viure millor en un país molt, molt maltractat i que somia poder votar l’any 2015 en llibertat i començar, ara sí, un camí llarg, però feliç, per aconseguir el que els van arrabassar fa més de 60 anys.
El poble, els ciutadans de Myanmar/Birmània s’ho mereixen i ho necessiten.
DSCN1080

 

Fotografia: Escola Mingalabar – Thaung Ywar Thit – octubre 2013 / RG.