Aquest mes d’agost he publicat un total de catorze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Quaranta-cinc nous d’agost junts. (vegeu-lo aquí) * 2) “Gènova”, de Josep Pla (uns fragments de 1922). (vegeu-lo aquí) * 3) Les cançons catalanes de 2012 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Vacances especials. (vegeu-lo
El nostre viatge número tretze a Itàlia -i el cinquè estiu que dediquem a una zona concreta d’aquell país que estem intentant conèixer de sud a nord amb detall- ha tingut com a destí d’enguany durant set dies d’agost la Ligúria. I principalment la ciutat de Gènova. Com diu Pla a les “Cartes d’Itàlia”, Gènova és una ciutat que, per veure-la
Després d’escriure i publicar 2400 apunts (2.401 amb aquest que esteu llegint) en una mica més de 9 anys provant d’explicar -i d’explicar-me- la meva vida i les seves rodalies em trobo amb una situació si més no curiosa: quan he d’escriure sobre un assumpte nou és molt freqüent que em vinguin al cap referències col·laterals al tema
No sé pas què deu tenir de diferent l’agost en relació a la resta de l’any, però d’un temps ençà observo que és un mes dissortadament propici a les defuncions de persones del meu entorn o que, sense haver-les tractat personalment, per diversos motius les sentia properes a mi. Precisament per això en molts casos els he dedicat algun apunt.
(L’apunt anterior és aquest) Obro l’agenda per la primera setmana de setembre i em trobo amb el primer impacte: a la part de dalt del full de la dreta, el destinat a les anotacions generals, una frase amb retolador vermell i lletres grans em colpeix profundament: “Quedar amb l’Àngel Checa”, l’estimat amic traspassat inesperadament encara no fa dues setmanes. I just
Tot i que encara em queda tooota la setmana vinent fins al retorn efectiu a la feina (i aleshores em quedarà un centenar de dies només per prejubilar-me!) aquest dissabte, que no tenim la néta i podem avançar feina, he agafat la cartera i n’he extret dues coses: una pila de papers que aniria bé que revisés abans
Una trucada a mitja tarda -inesperada tan lluny de casa, en terres genoveses- ens porta una pèssima noticia: el nostre amic Angel Checa es va morir ahir. Pel que m’ha dit la seva germana, que és qui m’ha trucat, el va fulminar un infart al camp d’aviacio de Santander on esperava amb la Carme, la
“Els pintors holandesos antics, quan volien representar la vida humana, pintaven una casa alta de pisos, oberta sobre una plaça animada, i, a cada finestra o lluerna, hi posaven una escena directa, nua, crua, sovint d’una terrible obvietat. Gènova és un panorama fantàsticament ampliat d’aquesta manera de representar la vida. És una gran ciutat que
Avui, dia 9 d’agost, és l’aniversari de l’A., festa grossa a casa per bé que alguns anys -aquest encara no- la data ens agafa enmig de l’itinerari per algun país d’aquests que nosaltres tenim costum de visitar. És a dir, terres on hi hagi passat la romanització com França i, sobretot, Itàlia (amb l’única excepció dels USA, tot
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Cambia décimos por cuartos: LOTERO * Talla el bacallà i encara remuga: ESQUEIXA (MS) * Es noble pero disimula: ESCONDE (n’hi ha
Aquests dies d’agost, que solen tenir unes quantes hores relaxades, són ideals per entrar en una pàgina web que us recomano amb tot l’entusiasme que sóc capaç de transmetre. És aquesta i es diu “Tots Sants”. Una pàgina ideal pels amants de la música que es fa a casa nostra. Una pàgina per passejar-s’hi una llarga estona i,
Encalçar el vent(Article publicat al suplement de cultura del diari Avui el 15 de maig de 1977) Ho deixo escrit ja de bon començament: amb “La claror del juliol” Vicenç Villatoro ha fet, al meu parer, la novel·la més ambiciosa de plantejaments i més reeixida pel que fa a resultats de la seva bibliografia. Ens trobem,
Segueixo Vicenç Villatoro des de fa una pila d’anys. Tant en la seva faceta de periodista com la de novel·lista o d’escriptor de dietaris. Potser algun lector veterà d’aquest Bloc recordarà el que ara diré: si les Totxanes no tenen activada l’opció que admet els comentaris dels lectors és per una causa íntimament relacionada amb una novel·la seva. Ho vaig explicar en aquest apunt
Avui començo les vacances d’estiu. Tot el mes d’agost. No seran, però, unes vacances més, com les de sempre, perquè tenen una connotació molt especial: són les darreres vacances de la meva vida laboral. Com els seguidors habituals d’aquestes Totxanes saben molt bé, el proper mes de desembre -d’aquí a 139 dies, segons el comptador que hi