Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
“Els pintors holandesos antics, quan volien representar la vida humana, pintaven una casa alta de pisos, oberta sobre una plaça animada, i, a cada finestra o lluerna, hi posaven una escena directa, nua, crua, sovint d’una terrible obvietat. Gènova és un panorama fantàsticament ampliat d’aquesta manera de representar la vida. És una gran ciutat que s’obre en amfiteatre davant del mar, construïda a base de plans superposats que… (n’hi ha més)
… que s’eleven considerablement sobre una orografia violenta i aspra. La ciutat puja ràpida, i així es presenta sempre d’escorç, perfilada i tallant. Davant del glauc del golf somnolent, les muntanyes sorgeixen trencant la corba de l’amfiteatre, les cases s’enfilen pels seus flancs i tot plegat fa un vivíssim entrellat considerable.
Gènova s’ha de veure des del mar: de baix a dalt. Llavors apareix amb tota la seva elevada cubicació, imposant. És la visió que la ciutat exigeix, molt més que contemplar-la des d’una alçada i de dalt a baix (…)
Si arribeu a Itàlia per Gènova, per primera vegada, és ací on teniu el primer xoc amb la pedra de la península, on us adoneu de la importància aclaparadora que la pedra hi té –una sensació que ja no us abandonarà en tot el viatge: la pedra tallada. (…)
Des del port (o a fora port) les cases alcen les siluetes de les seves estructures escalonades; les cornises formen ratlles paral·leles; la visió és puixant. A sobre de les cases, en els turons més alts, hi ha una línia de fortificacions abandonades. La impressió general és d’estretor, de tossuderia, de tenacitat aguantada. Gènova és anomenada la Superba. Sí. És superba davant del mar. Sobre el seu apinyament compacte hi ha la gràcia dels roses i els verds, que a Gènova tenen tots els gustos de la frescor i una puerilitat marina tendra i vaga. (…)
Gènova, superba i miserable, trituració davant la mar, estretor sota el cel blau, escala implacable de la vida, ull fatigat davant del transatlàntic passavolant, rosa i verda entre la muntanya pelada i farinosa i el mar glauc, oliós i cansat.”
——————————————————————————————
L’any 1955 el text va ser inclòs en el recull “Cartes d’Itàlia” (Ed. Selecta), llibre que, conjuntament amb “Les escales de llevant” i “Israel el 1957. Un reportatge”, configura el volum 13 de l’Obra Completa de l’autor, editada per Destino.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!