VIA A VIA

No és un barbarisme. El DIEC accepta sereno per a designar aquells vigilants nocturns que em penso que han passat a millor vida. Jo, almenys, no conec cap població que els conservi. El nom li ve de que, antigament, el nostre personatge rondava els carrers mentre informava al veïnat, que se suposava que dormia, de l’hora i el temps que feia. Quan no plovia, que era el més habitual, cridava:

– la una i serenoooo!!!

Amb el temps, els serenos es van encarregar d’una tasca molt més pràctica per a la gent: obrir-los els portals de les cases si s’havien deixat les claus. Almenys, aquest és el record que en guardo jo de la meva infància barcelonina: un personatge, no sé si uniformat, carregat amb un manyoc de claus de totes mides. En la meva ignorància infantil, em semblava que era l’única persona al món que estava despert de nit i dormia de dia. M’equivocava, és clar. Recordo haver vist el del meu barri en un bar matant el temps, esperant que algú sol·licités els seus serveis.

En un bar. Bonica manera d’estar “sereno”.

[Imatge: www.todocoleccion.net]