L’escena.
Escena domèstica amb dos nois. Rentadora i planxa. Un d’ells té una cita i ha d’anar “com un pinzell” amb una camisa impoluta rentada amb el producte anunciat.
El missatge.
La veritat es que costa una mica d’entendre. El que anuncien és un líquid espès i verd-blavòs, però no he parat a pensar si és un detergent, un suavitzant o un anticalç.
Per què em posa nerviós?
No hi he parat a pensar perquè la meva atenció s’ha centrat en detalls imperceptibles per a molts. Per exemple, els nois tenen pinta d’haver sortit d’un garatge nord-americà, d’on van sorgir googles, facebooks i tota la pesca. Detall subliminal gens anecdòtic. Tampoc hi són sobrers alguns detalls per tal de deixar clar quina es la relació exacta d’ells dos: un ha quedat amb una “xurri” i fins a dues vegades se’ns recorda que són germans. No fos cas que veure dos nois junts, un d’ells planxant, ens fes pensar malament… I em posa nerviós perquè forma part d’una família d’anuncis presentant situacions quotidianes francament irritants. Recordeu aquell on sortia un matrimoni en què ell es veia obligat a vestir un barnús lila? Doncs això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!